No us parlaré de l’alcalde de nit. Ja se n’està parlant prou aquests dies. Al marge de considerar que no em correspon avaluar, abans de la seva implementació, la pertinença o no d’aquesta figura. Però sí que vull referir-me, per una banda, a alguna de les seves implicacions i manifestacions col·laterals i, per l’altra, a qüestions relacionades amb la química i els elements catalitzadors. No obstant això, per conèixer la meva reflexió pròpia del món de la química haureu de llegir fins al final per trobar el sentit a aquest article d’opinió.
Anem a pams. El 16 de gener d’enguany, el nostre alcalde Jaume Collboni, en una entrevista al Cafè d’Idees, justificant la proposta de crear la figura de l’alcalde de nit, afirmava literalment: “Activitats esportives en equipaments públics o privats a la nit? Per què no ho fem? Per què no ho provem?”. I després continuava dient: “Per què no programem cultura a la nit? Per què no obrim centres esportius a la nit? Per què no donem alternatives d’oci a la nit a la gent jove?”.
Dies després, divendres 26 de gener, en el torn de preguntes del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, el regidor d’ERC Jordi Coronas interpel·lava l’alcalde sobre els diferents models d’alcaldes de nit existents i les seves formes d’actuar i, entre altres coses, se li contestava que: “… Pensem que la vida nocturna d’una ciutat és una gran oportunitat per a l’oci, i és també una gran oportunitat per a la cultura… Hi ha ciutats, com Nova York, que han fomentat l’oci alternatiu, no estrictament l’oci nocturn d’anar a una discoteca o anar de copes… S’ha d’ampliar aquest ventall i, per tant, impulsar una política pública que, en el nostre cas i en el cas de l’Estat, seria innovadora i és com desenvolupar… quines polítiques públiques noves podem impulsar com a oferta que faci la ciutat, nosaltres creiem que fonamentalment cultural, a la vida nocturna… Les polítiques públiques han de ser presents, no només amb una resposta de seguretat o policial, sinó també de mediació i de foment de la cultura…”.
Seguidament, el regidor Coronas advertia: “… Li demanem una qüestió que per a nosaltres és cabdal, i és que la governança de la nit també ha de promoure la participació d’aquelles persones que són més usuàries de la nit. Principalment, el perfil de les persones més joves que viuen en aquesta ciutat i que, afortunadament, no només són el futur, sinó que ja són el present…”.
La Sindicatura, més enllà de resoldre queixes, pot activar altres tipologies d’intervenció per generar debats i aportar mirades
Us puc ben assegurar que aquesta melodia sobre els models d’oci alternatiu a la ciutat de Barcelona i també sobre la participació de la gent jove en l’adopció de polítiques públiques municipals no és aliena a la música que ens agrada tocar des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
Escolteu bé com sona aquesta música: en el seu moment, el març del 2022, en el nostre informe El fenomen del botellot a la ciutat de Barcelona. Perspectives des de la joventut, ja recomanàvem models d’oci alternatius que implicaven “facilitar l’ús nocturn de col·legis, biblioteques, centres cívics, instal·lacions esportives i universitàries, museus, casals de joventut, etc.”. El maig del 2023, també en un altre informe, Adultocentrisme i polítiques públiques locals. Percepcions i propostes juvenils, alertàvem que “els temps actuals demanden que una nova forma de produir les polítiques públiques a la nostra ciutat no desconegui les joves com a subjectes coautores en la construcció de la ciutat del present i del futur, on els drets humans de proximitat i la democràcia de proximitat siguin plenament efectius”.
Possiblement no es va entendre bé la nostra forma de fer música, ja que en el seu moment se’ns va dir, entre altres coses, que tot el que estàvem proposant eren ocurrències i que fora bo dedicar-nos a fer de Sindicatura. Doncs bé, sembla que s’està demostrant que no eren ocurrències, ja que hi havia una gran reflexió al darrere de les nostres propostes. I sí, la Sindicatura, més enllà de resoldre queixes, pot activar altres tipologies d’intervenció per generar debats i aportar mirades amb diferents enfocaments per tal de col·laborar en la construcció de la ciutat i de la ciutadania.
I què té a veure el món de la química en tot això? És ben senzill: en química, els elements catalitzadors són aquells que provoquen una reacció, i que no apareixen necessàriament en el resultat. Per tant, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona ho tenim clar: som i continuarem sent catalitzadors.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
