Barcelona és una ciutat diversa que atresora una voluntat innegable d’obertura al món i de lluita per la llibertat i la democràcia. Malauradament, a la nostra ciutat cada cop són més freqüents els episodis de discriminació. Segons l’Enquesta de relacions veïnals i convivència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), el 16% de la població barcelonina va ser víctima d’alguna forma de discriminació el 2020. En aquest sentit, tot i la infradenúncia existent, l’Oficina per la No Discriminació (OND) de l’Ajuntament de Barcelona i la Taula d’entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació (SAVD) fa temps que detecten un augment progressiu dels casos que atenen, especialment per raó d’LGTBI-fòbia i d’aporofòbia.
Les discriminacions no afecten per igual el conjunt de la població. El gènere, la classe social, l’orientació sexual, la religió o la llengua, entre altres, són els principals motius de discriminació, i abordar la intersecció entre els diferents eixos és clau per desplegar polítiques garantistes amb els drets humans. De la mateixa manera, les discriminacions no es produeixen per igual arreu. Entre els espais públics, destaquen carrers, parcs, platges i places, així com el transport públic. N’és un exemple recent la condemna de l’Audiència Provincial de Barcelona a 6 mesos de presó al conductor d’autobús que va insultar i va arrencar el vel, “amb agressivitat inusitada”, a una passatgera davant dels seus fills.
És preocupant com, cada cop més, es normalitzen notícies d’agressions al transport públic de Barcelona o com es viralitzen vídeos d’agressions als vagons, andanes i vestíbuls del metro i tren, sovint fruit d’identificacions i acarnissaments per perfil ètnic. És per això que té una gran importància l’actitud que adoptem davant aquests fets per evitar tant les discriminacions en si com la criminalització associada a les persones que les pateixen.
És preocupant com, cada cop més, es normalitzen notícies d’agressions al transport públic de Barcelona
Les persones que assisteixen a aquestes identificacions amb recel, pensant que “segur que si l’han parat és per alguna cosa”, contribueixen a la generació de rumorologia i perpetuen els estereotips racistes, ja que els seus prejudicis les porten a creure confirmades les seves creences, encara que aquestes no siguin certes. És el que es coneix com a biaix de confirmació: una confirmació selectiva que és utilitzada com a legitimador de les seves accions.
És fonamental l’autoresponsabilització de cadascú de nosaltres. Acabar amb la infradenúncia és avançar cap a una societat més justa i igualitària. Per això encoratgem la societat que denunciï i visibilitzi, per totes les vies possibles, cadascun dels casos que es produeixen, per tal que cap acte discriminatori quedi exempt de responsabilitat. És un deure que tenim com a ciutadans. De la mateixa manera, volem destacar la importància de la feina del conjunt de les administracions i organitzacions de la societat civil. Així doncs, celebrem que Catalunya hagi creat una Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació, fruit de l’aprovació de la llei en aquesta matèria, i esperem el desplegament del seu reglament. De la mateixa manera, trobem molt mala notícia que, després d’endarreriments inexcusables, el govern espanyol acabi la legislatura (qui sap si deixant pas al viratge cap a la ultradreta) sense aprovar la seva llei antidiscriminatòria.
Eva Baró, regidora a l’Ajuntament de Barcelona, i Jordi Callejo, conseller de districte de Ciutat Vella (ERC)
