El 12 de maig tindran lloc les eleccions al Parlament de Catalunya més importants dels últims anys. I no només perquè la Llei d’Amnistia permetrà el retorn dels exiliats i la fi de la repressió, sinó també perquè és del tot urgent i imprescindible tornar a aixecar Catalunya i tenir un bon Govern que ens faci oblidar la mediocritat i la manca de solvència de l’executiu sortint.
Com afirma aquests dies el president Carles Puigdemont, caldrà lideratge, unitat, exigència i força per refundar algunes de les bases de l’actual sistema institucional que impedeixen que el Govern de la Generalitat i la resta d’administracions catalanes puguin donar resposta als reptes colossals i a les amenaces certes que tenim plantejades com a societat.
Hem de posar fi al “qui dia passa, any empeny” i a allò de “el nostre mal no vol soroll”. Catalunya necessita un nou lideratge que posi la força dels vots i dels diputats al servei del país. Al servei de la defensa de Catalunya i dels interessos dels catalans. Al servei d’una nova i justificada defensa de la fi de l’espoli fiscal que patim i de l’exigència de l’execució del 100% dels pressupostos de l’Estat a Catalunya. No podem perdre més temps ni donar més crèdit a forces polítiques subalternes que posen per damunt els interessos dels seus líders de Madrid als interessos de Catalunya.
Catalunya necessita un nou lideratge que posi la força dels vots i dels diputats al servei del país
A Barcelona, els vots del PSC, dels comuns i del PP van fer alcalde Jaume Collboni. Un batlle que mai aixecarà la veu davant d’un govern del PSOE per exigir el tracte que ens mereixem els barcelonins. Per a ell, Barcelona és la segona capital d’Espanya, el català no té la consideració de llengua pròpia de Catalunya, és incapaç d’exigir el deute històric de l’Estat amb Barcelona en matèria d’inversions en infraestructures i, a tall d’exemple quotidià, ni tan sols ha estat capaç d’aconseguir la cessió sense cost de l’antiga estació de Sant Andreu Comtal, per la qual pagarem lloguer a ADIF.
El que li ha passat a Barcelona ara li pot passar a Catalunya. Salvador Illa, el candidat preferit de l’establishment espanyol, té unes credencials inquietants com a ministre de Sanitat. I es presenta com aquell que vol passar full, o cosa que és el mateix, el que ens vol convertir en una comunitat autònoma com qualsevol altra, conformista, resignat i obedient seguint les consignes de la Moncloa i de la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid.
El moment és greu i el país necessita lideratge i capacitat de plantar cara al govern de l’Estat per negociar i recuperar allò que és nostre. I avui això només ho pot aconseguir el president Carles Puigdemont i la seva candidatura. Ens hi juguem la nació i el futur dels nostres fills.
Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal Junts per Catalunya-Trias per Barcelona
