El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acaba de fer 30 anys consolidat com a motor cultural, però també com a catalitzador de la transformació urbana del centre històric de la ciutat. Fruit de l’impuls olímpic, escenifica com cap altre equipament la comunió entre la cultura i l’urbanisme. En aquestes tres dècades d’història ha estat el gran punt de trobada entre el Raval i la resta de la ciutat.
El CCCB neix en l’històric projecte conegut com del Liceu al Seminari. Va ser un encàrrec del primer Ajuntament democràtic als arquitectes Lluís Clotet, Òscar Tusquets i Francesc Bassó per ordenar urbanísticament i amb un marcat ús cultural la zona en la qual es concentraven tres grans equipaments en desús com eren la Casa de la Caritat, la Casa de la Misericòrdia i el Convent dels Àngels, amb la vista posada en un futur museu d’art modern, el que avui és el Macba.
Avui, en aquesta zona central de la ciutat antiga trobem, a més del Macba i del CCCB, el Pati Manning, la Universitat de Barcelona i la facultat Blanquerna, configurant un transatlàntic cultural que ha exercit una gran influència en una àmplia franja de la ciutat, del Liceu al Seminari, com la van batejar els arquitectes anteriorment citats.
Aquest centre cultural és avui referent a Europa. No és un centre de recerca ni forma part de cap universitat, sinó que és una cruïlla multidisciplinar dedicada a l’estudi de les ciutats i de tot el que d’elles es deriva. Actualment, disposa d’un pressupost anual de 15,5 milions d’euros i sempre té sobre la taula més projectes dels que pot dur a terme. El programa de celebració del 30è aniversari és la mostra d’una ambició recuperada després de la crisi del 2008.
El CCCB, juntament amb tot el conjunt del Raval, és una clara mostra de la importància de la cultura com un dels pilars de la fortalesa de les ciutats globals com Barcelona. Hi ha estudis que diuen que per cada 100 euros invertits en cultura se n’afegeixen 250 al PIB, i que per cada tres llocs de treball creats en aquest sector se’n generen dos més en el conjunt de la indústria.
El CCCB és una clara mostra de la importància de la cultura com un dels pilars de la fortalesa de les ciutats globals com Barcelona
Al cap de molts hi ha el que va passar a Detroit, una ciutat bolcada en la indústria del motor. Quan aquesta va entrar en crisi, va arrossegar tota la ciutat. La pràctica absència d’una indústria cultural va tenir molt a veure amb la profunda depressió de la qual sembla que ara es comença a recuperar.
Judit Carrera és, des del 2018, la quarta directora del CCCB en la seva història. Assegura que la concepció del centre cultural com a espai públic central de trobada és la seva força. “Genera una urbanitat i un espai d’aprenentatge i memòria”, afirma. Afegeix que el compromís amb el Raval continua sent plenament vigent perquè no es pot deslligar de la seva història.
El CCCB és al Raval el que el Raval és al CCCB. “El Raval concentra tots els grans reptes de les ciutats europees”, assenyala Carrera. Entre ells, el de la immigració. La directora del centre cultural recorda que el barri va passar del 2% de població immigrant al 55%, fet que genera tensions, però cap explosió social. “Volem pensar que el CCCB hi ha contribuït d’alguna manera”, diu Carrera.
El compromís amb el Raval es demostra en algunes de les activitats del centre. El 2020, en plena pandèmia i sota les restriccions imposades per la covid, el CCCB va obrir les seves portes a l’Institut Miquel Tarradell. Des d’aleshores, tres dies per setmana, una classe de l’escola es fa al centre. Va néixer com una necessitat sanitària i de la solidaritat entre equipaments, però avui s’ha consolidat com una via perquè els alumnes enriqueixin els seus currículums amb el contacte amb els experts del mateix CCCB i dels que hi van passant. També es manté la col·laboració amb la Fundació Tot Raval.
El CCCB no té una col·lecció pròpia, de manera que el seu gran patrimoni és l’arxiu acumulat durant aquests 30 anys que alimenta que sigui, també, un espai per a la imaginació. Això els permet estar molt atents a les qüestions que hi ha sobre la taula. Fa pocs dies que ha tancat una magnífica exposició sobre la intel·ligència artificial. Abans, també es va implicar en altres debats d’actualitat, com l’exploració de Mart, que va coincidir amb l’arribada al planeta vermell de noves naus a la recerca d’indicis de vida en el passat.
Avui, 30 anys després de la seva obertura, la influència del CCCB va molt més enllà del Liceu al Seminari. S’estén per tota la ciutat i és una de les referències de Barcelona a Europa i al món.
