El pròxim 12 de maig la ciutadania de Catalunya té una nova cita amb les urnes. Una contesa electoral que arriba després de veure com els pressupostos més alts de la història de Catalunya no van poder superar el tràmit parlamentari i van ser tombats. Una oportunitat perduda que pot acabar tenint greus conseqüències en un moment especialment sensible, amb una sequera que es continua allargant i les dificultats econòmiques que pateixen moltes famílies. I cal explicar què és el que ha impedit l’aprovació dels pressupostos més expansius que hauríem tingut mai. D’una banda, hem vist com els comuns feien servir un tema extrapressupostari com el Hard Rock (cap menció i cap euro per a aquest projecte als pressupostos) per justificar la seva negativa a aprovar uns números que contenien moltes mesures socials. I, d’altra banda, Junts, com a bon partit de dretes, s’ha dedicat a fer propostes inassumibles consistents a afavorir les classes més benestants en detriment dels interessos del conjunt de la ciutadania.
Però bé, cal passar pàgina i afrontar aquestes noves eleccions que poden definir una nova etapa en la política catalana per als pròxims anys. I, en aquest sentit, la ciutadania haurà d’escollir entre disposar d’un president de Catalunya, com Pere Aragonès, o un delegat de la Moncloa al Palau de la Generalitat. A aquestes altures ningú pot imaginar Salvador Illa plantant cara al govern de Pedro Sánchez per defensar un model de finançament singular per a Catalunya o denunciant les greus deficiències que presenta el servei ferroviari estatal i com aquest fet perjudica milers de persones usuàries cada dia. Això és el que està en joc en menys de dos mesos.
Ningú pot imaginar Illa plantant cara al govern de Sánchez per les greus deficiències del servei ferroviari estatal
Els darrers anys, Esquerra Republicana ha demostrat com n’és d’útil per a la ciutadania d’aquest país, des de tots els àmbits. En primer lloc, iniciant el procés de transformació republicana des de la Generalitat. Arribats a aquest punt podríem parlar de moltes fites assolides, però em limitaré a posar diversos exemples: més mestres i sanitaris que mai posant fi a les retallades iniciades pel govern convergent d’Artur Mas amb el suport del PP fa ja més d’una dècada, gratuïtat de l’Infantil-2, creació i desplegament del Departament de Feminismes i Igualtat, aposta decidida per l’audiovisual en català… I ho hem hagut de fer en solitari, després que Junts decidís abandonar el Govern per tenir les mans lliures per poder desestabilitzar des de fora més del que ja ho feia des de dins.
I en l’àmbit de la lluita antirepressiva també hem avançat. Entre molt soroll i rebent atacs a tort i a dret, hem avançat amb molt d’esforç i treball en la nostra agenda. Ens vam presentar a les eleccions de fa tres anys traçant el nostre camí: llibertat, amnistia i autodeterminació. I déu-n’hi-do si hem fet via… A través de la negociació, que alguns consideraven estèril, hem anat aconseguint el que ens deien que era impossible. Vam treure els presos polítics de la presó, vam derogar el delicte de sedició i ara hem assolit l’amnistia. Però no ens quedarem aquí. El següent pas és el referèndum d’autodeterminació per donar veu a la ciutadania catalana i decidir a les urnes el futur polític del país. Ens tornaran a dir que és impossible i un cop més ho aconseguirem.
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
