Les eleccions al Parlament ja són a tocar. Uns comicis que arriben després que Junts i els comuns tombessin els pressupostos més grans dels quals podria haver disposat el nostre país amb el simple objectiu de desgastar el Govern. Però qui més perjudicada en surt realment és la ciutadania catalana, que ha vist com se li neguen uns recursos molt necessaris per millorar la seva qualitat de vida.
El partidisme d’uns i altres ens ha abocat a una nova cita electoral, a la qual Esquerra Republicana arriba amb el cap ben alt, després d’un mandat en què s’han iniciat grans transformacions que necessitava el país. En aquests darrers tres anys s’ha instaurat la gratuïtat de l’Infantil 2 a les escoles bressol i s’ha posat fi al concert per a les escoles que segreguen els alumnes en funció del seu sexe; s’ha impulsat de forma espectacular l’audiovisual en català, amb més sèries i pel·lícules doblades que mai, amb la recuperació del Club Súper 3 i l’arribada de la plataforma 3Cat; s’ha creat el Departament d’Igualtat i Feminismes, des d’on, entre moltes altres iniciatives, s’han distribuït productes menstruals reutilitzables, esdevenint Catalunya el primer país del món on s’ataca la pobresa menstrual; s’han expropiat pisos a grans tenidors per convertir-los en habitatges de lloguer social; i a Catalunya avui dia hi ha més mestres i sanitaris que mai. El país ha avançat en molts àmbits i tenim les ganes, la il·lusió i la capacitat de continuar amb aquesta transformació republicana.
Ens cal un finançament singular que ens permeti recaptar i gestionar tots els nostres impostos
Davant de la proposta republicana hi trobem un PSC que, en els darrers anys, i buscant els vots perduts cap a Ciutadans, s’ha decantat definitivament cap a una de les seves dues ànimes històriques. Si fa uns anys sempre parlàvem de l’ànima catalanista i de l’ànima espanyolista, ara ja podem dir que de la primera no en queda res. I la principal mostra n’és l’abandonament de la defensa del model d’immersió lingüística a les escoles catalanes. Que el PSC hagi abraçat els postulats de Ciutadans i de l’exministre del PP José Ignacio Wert, que deia que calia “españolizar a los niños catalanes”, és una de les pitjors notícies per al país dels darrers anys. Que en un moment en què l’ús social del català presenta uns registres alarmants el PSC agafi aquesta deriva, trencant el gran consens al voltant de la llengua catalana a l’escola, és molt preocupant i demostra fins a quin punt Salvador Illa està disposat a ser un delegat del govern espanyol a Catalunya més que no pas un president de la Generalitat.
I, d’altra banda, hi tenim la candidatura de Carles Puigdemont, qui ja ha anunciat que no participarà en cap debat, fet que posa en relleu que es tracta, una vegada més, d’un projecte personalista que no pensa en el benestar de la gent ni en el país, per al qual no té cap proposta més enllà de la seva persona. Tampoc la seva flamant número dos, Anna Navarro, apareix enlloc, deixant tot l’espai a Josep Rull per erigir-se en el nou Quim Torra com a candidat real de l’espai postconvergent.
En definitiva, només des d’Esquerra Republicana s’està parlant de la gent i dels seus problemes reals. Per poder-hi fer front amb garanties ens cal un finançament singular que ens permeti recaptar i gestionar tots els nostres impostos i continuar avançant en l’agenda política per fer possible un referèndum d’autodeterminació que ens pugui acabar dotant de les eines d’un Estat per poder construir una Catalunya nacionalment lliure i socialment justa. Persistirem, transformant el país i avançant cap a la República Catalana al servei del benestar de les persones.
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
