En els darrers vint anys hem vist com la societat anava fent-se més complexa a mesura que experimentàvem una acceleració de canvis en les diferents maneres d’accedir a la informació, de moure’ns, de relacionar-nos, de consumir… Aquests canvis acumulats obren un veritable canvi d’època, i els governs locals i regionals han estat els primers a entendre que ja no es podia governar aquests nous temps només des d’un despatx i amb un pressupost. Són uns temps on la cosa pública va més enllà de les parets de les institucions i cal col·laborar amb els actors socials i econòmics presents al territori. Són uns temps on el rol de les institucions ha canviat: ja no han de gestionar només recursos públics, sinó anticipar-se als reptes del segle XXI, gestionar estratègicament els seus sistemes a llarg termini, ajustar les prioritats polítiques segons les preocupacions ciutadanes d’avui, liderar amb altres els desafiaments que ens plantegen qüestions com una pandèmia i posar en pràctica nous arranjaments institucionals per donar respostes ràpides. Fins i tot, a conflictes que sembla que passin lluny de casa, com la invasió d’Ucraïna. Els governs locals i regionals, com a nivells més propers a la ciutadania i amb necessitat d’oferir respostes, han estat els primers a entendre aquest canvi d’època i a aterrar els reptes globals a les seves agendes. I també a entendre la importància de tenir acció internacional.
Sobre totes aquestes qüestions hem tingut l’oportunitat de treballar durant una setmana a l’onzena edició del Fòrum Urbà Mundial de les Nacions Unides WUF11 en nom de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’esdeveniment ha aplegat més de 10.000 representants de ciutats, metròpolis, regions, estats, organitzacions internacionals i de la societat civil. Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hem estat al Congrés de la mà d’altres institucions del país, on hem demanat més presència metropolitana en l’agenda urbana, ja que les ciutats i les metròpolis són clau en el desenvolupament de polítiques urbanes mundials.
Els plantejaments que hem fet representant l’Àrea Metropolitana de Barcelona han estat fonamentalment dos. El primer, reconèixer que les ciutats i les metròpolis s’han fet càrrec dels reptes globals que tenim (digitalització, les desigualtats que encara persisteixen, el model energètic i la inflació, l’agenda climàtica, l’equitat i la salut, els efectes de la invasió d’Ucraïna i altres conflictes armats, els canvis en la geopolítica mundial i l’equilibri internacional), però no sempre amb les competències, l’autèntica descentralització i el finançament que seria desitjable per encarar aquests reptes.
Hem de situar Barcelona com un referent en l’agenda metropolitana internacional i consolidar-nos com a capdavanters en polítiques urbanes
El segon plantejament: que el nostre nivell de governança metropolità ens permet connectar de manera més ràpida amb els reptes i preocupacions de la ciutadania. Ens permet anticipar i innovar en molts plantejaments polítics amb perspectiva supralocal. Polítiques que han d’anar adreçades a la societat del segle XXI i no a la de fa vint anys. En aquest sentit, hem de situar Barcelona com un referent en l’agenda metropolitana internacional i consolidar-nos com a capdavanters en polítiques urbanes. Amb aquest propòsit, des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona liderem la xarxa European Metropolitan Authorities (EMA) amb una vintena de representants polítics de les principals metròpolis d’Europa per debatre sobre com fer les nostres metròpolis més inclusives, segures, resilients i sostenibles. Aquesta xarxa va ser precisament una iniciativa que es va fer des de la nostra metròpoli, conscients que l’acció internacional en una societat global com la que vivim és clau. En aquesta trobada es va aprovar una declaració política en què vam reivindicar l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea, el compromís de participar en la reconstrucció d’Ucraïna un cop acabat el conflicte, més participació en les polítiques europees, una millor governança metropolitana i potenciar els intercanvis internacionals.
Per tal d’explicar aquestes receptes metropolitanes al servei de la ciutadania, vam destacar almenys dos exemples de la feina que hem estat fent en l’àmbit metropolità. Dos exemples relacionats amb la inclusió dels actors que avui són protagonistes a la ciutat i també el rol de lideratge institucional des de l’Àrea Metropolitana. El primer té a veure amb com dissenyem l’espai públic i l’habitatge per a la societat d’avui. Vam parlar de com treballem amb els 36 municipis de l’àrea metropolitana per l’accés a l’habitatge mitjançant l’Institut Metropolità de Promoció de Sol i Gestió Patrimonial (IMPSOL) dissenyant nous conceptes d’habitatge inclusius i amb perspectiva de gènere. El segon exemple és el lideratge de la institució metropolitana durant la covid, mitjançant el programa Apropa’t, davant tota la comunitat social i econòmica que es va veure malmesa. Un programa per valor de 16,6 milions d’euros per donar suport i promoure la cohesió social, el reforç educatiu i l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat.
Estic convençuda que aquest és el camí que hem de seguir les institucions públiques de cara al futur de les ciutats i que aquesta és la veu que Barcelona ha d’exportar al món. Aquests fòrums ens han de servir per compartir coneixement i ens han de permetre trobar noves receptes o, com a mínim, descobrir quines de les que s’estan utilitzant funcionen més. El paper de les institucions ha canviat a mesura que ha canviat la societat: no només som els que administrem recursos, sinó els que hem d’innovar, els que hem de liderar, els que hem d’integrar la diversitat en el nostre procés de presa de decisions, els que hem d’estimular el diàleg pel bé de les nostres comunitats i els que haurem de cultivar les nostres aliances internacionals per fer sentir la veu de les ciutats i les metròpolis.
Elisenda Alamany, regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i consellera a l’AMB
