Oriol Lladó

Hi arribem amb el B24, un autobús interurbà que enllaça Barcelona i l’Hospital de Can Ruti, sense passar ni pel centre de Santa Coloma ni pel de Badalona. Un recorregut singular que sembla defugir el disseny radial de la xarxa. El vehicle recorre amb una velocitat comercial prou competitiva diferents barris situats sobre l’autopista C-31, robusta frontera urbana (i tanmateix ja invisible, de tan normalitzada que la tenim): Morera, Bufalà, Montigalà, Lloreda, Sistrells, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor i Sant Martí, fins a entrar a l’Eixample, el cor dins del cor.

El bus ens deixa en una zona molt poblada. En aquest punt es troben els límits administratius de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet, dos municipis que es dibuixen d’esquena al mapa: l’un mirant al mar, l’altre al riu. D’esquena i tanmateix indissolubles, indistingibles a peu de carrer.

Hi ha unes vistes fabuloses del riu, aquí. Des d’aquest punt, el traç d’aigua i verd es mostra com el que és: l’articulador d’un gran corrent urbà; un gran cabal també de cultura (com demostra aquest projecte en marxa). El bus ens ha deixat a la falda del turó que, situat sobre el parc del Molinet, acull el nou Hospital de l’Esperit Sant. A tocar, en un precari aparcament que aviat es convertirà en parc (ens expliquen), hi trobem un mirador privilegiat de l’eix Besòs, expressió que de vegades sembla dita més com a conjur que com a compromís real.

Imponent es mostra, en aquesta gran postal urbana, la gran catedral industrial de les 3 Xemeneies, on semblen confluir avui grans expectatives i resilients recels. Soc fita indefugible, record d’un model industrial energètic, però seré futur? Encaixaré en l’economia d’avui, marcada per l’aposta pel coneixement i la qualificació? Com em posaré al servei d’aquesta gran ciutat de ciutats on es concentren alguns dels indicadors de desigualtat més importants del nostre país? Però deixem per un moment les preguntes en obert, amb un punt de prudent optimisme al redòs de la Media City que es comença a cosir aquí, i centrem-nos en l’objecte del nostre trajecte en autobús.

És important que les ciutats no es donin l’esquena, sinó que es mirin de cara i encaixin les mans, com ja fan els seus veïns

Ciutats Esquena

Fotografies aportades per l’autor

Hem vingut a descobrir l’Escola d’Oficis Marie Curie, que és en el que s’ha reconvertit el pavelló B de l’Antic Hospital de l’Esperit Sant. A una banda hi tenim l’esplèndid edifici recuperat (reinventat) i, a l’altra, l’escola Pere de Tera, a Badalona. I enmig, l’avinguda del Sanatori, que ha deixat de ser un cul-de-sac per ser una via que articula la ciutat (ciutats, de fet).

La recuperació de l’edifici la podem veure en primera persona gràcies al 48h Open House, el Festival d’Arquitectura que obre edificis i equipaments a la ciutadania. Va començar a Barcelona, però des de fa uns anys aquesta proposta ha anat incorporant en la programació altres ciutats metropolitanes, com Badalona o Santa Coloma de Gramenet. El nou pavelló ha repensat la porta d’accés, ara al servei de la ciutat real, i ha sabut trobar un nou ús que connecta amb les necessitats de la zona. És digne de menció com Santa Coloma ha sabut i pogut presentar en aquesta edició del festival dos equipaments –l’Escola d’Oficis i la Ciba– amb edificis reciclats i que ofereixen nous usos i serveis. Un signe de vitalitat que trobem a faltar en altres municipis.

Vet aquí un urbanisme que va enxarxant ciutat perquè no es limita a fer o a recuperar l’edifici, sinó que, tan important com això (de fet, més important que això), el repensa i hi incorpora usos, generant així nous pols d’atracció i serveis. Un urbanisme que és instrument regenerador i que, en clau comarcal, ha de guanyar intensitat i proactivitat. Per això és tan important que el procés per reforçar el Consorci del Besòs (clau també en aquesta actuació) es consolidi i que les ciutats no es donin l’esquena (com Badalona i Santa Coloma en la seva representació al mapa), sinó que es mirin de cara i encaixin les mans. Com, de fet, fan els seus veïns i veïnes en el seu dia a dia, amb tants problemes compartits a la ciutat que, amb la mateixa tossuda perseverança que el B24 va trescant amunt i avall els turons de Badalona i Santa Coloma, desborda els límits administratius.