A poc a poc, posem fi a un hivern que, com a hivern, ha estat fluixet. Les temperatures han estat altes, hi ha hagut poca pluja i la neu pràcticament no ha fet acte de presència. Ho sabíem. El canvi climàtic no és res de nou, com tampoc ho és que els ecosistemes, els boscos i els rius se’n ressenten, i no només a causa del canvi climàtic. Amb una taxa d’extinció d’entre 100 i 1.000 vegades superior a la considerada natural, estem més a prop del desastre ecològic del que voldríem o ens podem imaginar. I, de tot això, en parlem ben poc.
Arreu del planeta, els ecosistemes i la biodiversitat retrocedeixen ràpidament. De mitjana, les poblacions mundials de mamífers, aus, amfibis, peixos i rèptils s’han reduït un 68% en els darrers cinquanta anys. El més greu és que les perspectives futures no són gaire millors. Un estudi de la Universitat de Cambridge ha alertat que, a finals del segle XXI, un 23% dels hàbitats del planeta hauran desaparegut. Tot plegat ens deixa a un pas de la sisena extinció massiva de la història natural.
A casa nostra, les papallones són un dels millors indicadors del retrocés de la biodiversitat. Les papallones i molts altres insectes són els responsables del 90% de la pol·linització de les espècies florals. Sense elles, moltes plantes no es poden reproduir, fet que acaba afectant moltes altres espècies. Ara bé, com es denunciava al documental La sisena extinció de TV3 –mireu-lo si encara no ho heu fet–, en només tres dècades les poblacions han davallat un 60%. I no només són les papallones. Segons l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, les poblacions de fauna s’han reduït de mitjana un 24% en les darreres dues dècades.
Hem normalitzat que destruir camps, pastures, boscos o zones humides no tenia cap conseqüència, però no és cert
Durant anys, hem normalitzat que destruir camps, pastures, boscos o zones humides per fer-hi urbanitzacions i ampliar infraestructures no tenia cap conseqüència. Avui sabem que això no és cert. La destrucció i la fragmentació dels hàbitats naturals són les responsables directes del retrocés significatiu de les poblacions i de la biodiversitat del país, cosa que també ens afecta a nosaltres. Principalment perquè estan en risc tots aquells béns i serveis essencials per a la nostra salut, la regulació del clima, la protecció dels recursos hídrics i del sòl, la prevenció d’incendis o, també, com deia abans, la pol·linització de les plantes.
Amb aquest rerefons, fa anys que les entitats de conservació de la natura reclamen una Llei de la Biodiversitat i una Agència de la Natura que vetlli per la preservació i restauració dels espais naturals de Catalunya. Però aquest moment sembla no arribar mai. El més greu és que, mentre aquestes eines bàsiques quedaven atrapades en el tràmit parlamentari, el Govern de la Generalitat ha promogut projectes urbanístics i noves infraestructures que aprofundeixen una mica més en la destrucció dels escassos espais naturals i agrícoles del país i, de retruc, en la pèrdua de biodiversitat.
Per aquesta raó, no deixa de ser sorprenent que el Govern de Pere Aragonès decidís utilitzar el projecte del Hard Rock com a moneda de canvi pels pressupostos, com també ho va ser el Quart Cinturó. Patrícia Plaja, portaveu del Govern, va afirmar que “no ha estat mai un projecte que hagi generat entusiasme a aquest Govern”, en un moviment de contenció per les veus contràries a l’acord. Tanmateix, no hi ha dubte que aquest aval ha fet saltar pels aires l’estratègia ambiental i climàtica dels republicans i pot afectar la cohesió interna del partit a escala territorial. Per això, faria bé Esquerra Republicana d’explicar quin és el seu model de país, així com la seva estratègia de preservació de la biodiversitat, si és que n’hi ha. Al cap i a la fi, no es pot ser a missa i repicant alhora.
Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic
