El proppassat 24 d’octubre, el Govern de la Generalitat acordava tirar endavant el projecte demostratiu Barris amb Futur, un projecte pensat per desenvolupar metodologies comunitàries en la intervenció social i urbana als barris i municipis catalans. La gestió del projecte recau en el Departament de Drets Socials, liderat pel conseller Carles Campuzano. Suposa una aportació estratègica del camp d’intervenció social en el desenvolupament de la Llei de Barris i Viles, del 29 de desembre de 2022.
Correm el risc que Catalunya es fracturi entre zones urbanes pròsperes i altres empobrides. Ja ho he explicat en alguna altra ocasió en diferents articles que he publicat al Línia i, per tant, no em repetiré ara: només deixo dit que la segregació urbana actual fa que alguns territoris semblin condemnats a la concentració de necessitats socials. Tant, que a diferència d’anys enrere, per regla general qui viu en aquests llocs i progressa en vol marxar, i hi entra qui està en pitjors condicions. Un moviment de població que estronca la possibilitat de millora col·lectiva de les zones urbanes més necessitades. El projecte Barris amb Futur se centra en aquesta problemàtica i para atenció a la població, al capital social de la zona, més que a les intervencions específicament urbanes, que han estat la norma de les diferents polítiques públiques que en el nostre país s’han anat produint des de fa quatre dècades ben bones a l’hora d’abordar les necessitats dels barris i municipis.
L’acció comunitària té la finalitat d’organitzar persones. Organitzar-les significa que es provoca que s’apleguin i que reunides comparteixin propòsits que les facin actuar plegades vers objectius col·lectius. Quins? En els barris i municipis dels quals parlem, els de millora de les condicions de vida dels seus residents. Una finalitat estratègica del projecte Barris amb Futur és enfortir i impulsar el capital social de les àrees urbanes que requereixen una atenció pública més intensa. Per què? Perquè hi ha una pauta sociològica elemental que diu que a més capital social, més possibilitats de prosperar. Les comunitats tenen per mínim comú denominador que són escuts d’autoprotecció social del comú de la gent. Si no s’entén això, no es comprèn què són les comunitats.
Correm el risc que Catalunya es fracturi entre zones urbanes pròsperes i altres empobrides
Ara bé, enfortir i impulsar el capital social no és suficient. Hi ha d’haver un projecte d’intervenció pública que encarrili les comunitats vers un objectiu de millora objectiva de les condicions de vida. Aquesta és la segona finalitat estratègica de Barris amb Futur: que a cada zona urbana en què calgui intervenir es defineixi un eix d’actuació amb capacitat de generar canvi social. Els temes poden ser diversos: educació, treball, salut i habitatge, entre altres que podríem llistar. La qüestió fonamental és que es justifiqui quin és el prioritari d’acord amb el context de referència, es planifiqui i se’n programin les actuacions. Evidentment, justificar què cal fer prioritàriament és un treball que s’ha de realitzar a cada lloc en particular, d’acord amb el coneixement de la situació dels poders locals i dels referents associatius, comunitaris i privats vinculats al territori.
Tenim, doncs, que Barris amb Futur pretén enfortir el capital social als territoris i alhora planificar i desenvolupar una política pública estratègica de millora de les condicions de vida, però, quin és l’encaix entre ambdós objectius? El sistema de governança. Els projectes d’intervenció s’han de treballar en un espai de col·laboració i actuació conjunta entre la Generalitat, els ajuntaments i altres poders locals que es requereixin i els referents de la societat civil present a les àrees objecte d’intervenció.
Això darrer comporta un treball de coproducció de política pública entre les administracions responsables, la iniciativa social i les dinàmiques comunitàries a cada lloc. El sentit últim de Barris amb Futur és que abordant d’aquesta manera les problemàtiques sociourbanes que es concentren en determinats espais del nostre país, això és, partint d’un consens ampli sobre què cal fer i amb qui, s’obrirà la possibilitat perquè es donin dinàmiques de millora per al comú de la gent, essent aquestes mateixes persones agents actius en el desenvolupament dels projectes d’intervenció ideats, la qual cosa facilitarà que qui millori i hagi contribuït amb altres a millorar el conjunt de la col·lectivitat tindrà prou incentius per mantenir la seva residència al lloc on s’han produït aquestes millores, fent possible, d’aquesta manera, que amb temps el conjunt del barri o municipi progressi globalment en el seu posicionament social i, per tant, en la seva capacitat de generar prosperitat.
Xavier Godàs, director general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya
