Estem tan acostumades a lluitar soles que quan arribes a una de les assemblees de la PAH, plena de gent, i et saluden amb tant d’afecte i et diuen que a partir d’avui ja no estaràs sola, sents que la càrrega que portes ja no és tan pesada. I quan sents per primera vegada l’avui per tu, demà per mi, notes que s’obre davant teu un horitzó de possibilitats de rebre ajuda per solucionar el problema d’habitatge que t’ha portat fins aquí. Creies que ja no hi havia sortida i que acabaries vivint al carrer, però no, et plouen frases d’ànim, abraçades que et reconforten i mocadors per eixugar les teves llàgrimes d’angoixa quan arriba el moment d’exposar el teu problema. Així que aquest avui per tu, demà per mi et sona a música celestial.
A la PAH, l’avui per tu, demà per mi significa que si tu tens un desnonament o necessites un acompanyament per negociar davant bancs, administració i entitats que tinguin a veure amb aquest greu problema, rebràs del col·lectiu tota l’ajuda necessària. El que és desitjable és la reciprocitat. D’aquí ve que et preguntis què pots fer per als que t’han ajudat tant. El més lògic és que et sentis tan agraïda amb aquestes persones que tinguis ganes d’ajudar-les per tot el que has rebut.
A la PAH hi ha moltes maneres d’ajudar, adaptades a les possibilitats de cadascuna de les persones que componem el moviment. Per exemple, tenim diversos canals de comunicació, tant interns com externs, entre ells xarxes socials com Twitter, Facebook, Instagram, Telegram i la pàgina web. Podem participar-hi si la nostra disponibilitat horària no ens permet assistir a les assemblees. A la PAH de Barcelona tenim dues assemblees: la de Benvinguda, que es fa tots els dilluns de 17.30 a 20.30 hores i que és on s’exposen els casos de cada nova afectada o s’actualitzen els casos vells, i l’assemblea de coordinació dels dimarts, amb el mateix horari, on compartim la logística de les accions que desenvoluparem, els esdeveniments als quals hem assistit i les activitats que ens enforteixen com a moviment i que ens empoderen en coneixements compartits.
També fem diferents accions encaminades a pressionar els responsables que fan perillar el nostre dret a tenir un habitatge digne, en aquest cas, la banca, els fons d’inversió i tots aquells que es lucren amb les nostres necessitats bàsiques. També els que tenen l’obligació de defensar-nos davant d’aquests abusos i no sempre ho fan, és a dir, l’administració. I també la classe política, que ens enganya en època preelectoral, venent-nos promeses i dient-nos que tot canviarà, afirmant que per fi les persones vulnerables tindrem el suport necessari per poder tirar endavant en època de crisi econòmica. Després, com resa l’expressió en castellà: donde dije digo, digo Diego.
Lluitarem totes juntes contra aquells que ens volen privar del dret a tenir una llar
En una plataforma social hi ha tantes coses a fer, tantes maneres d’ajudar-nos entre nosaltres, que d’això en diem suport mutu: una manera de crear llaços de solidaritat. Així doncs, com podem veure, hi ha moltes maneres de col·laborar: si hi ha un desnonament o una acció contra un banc o entitat administrativa i es demana assistència perquè aquesta acció sigui coneguda i tingui repercussió, hauríem de buscar el moment de poder col·laborar-hi, sigui assistint-hi –si els nostres horaris de feina o activitats personals ens ho permeten– o compartint-la a Facebook, a Twitter, a Instagram o a qualsevol canal que utilitzem, perquè aquesta acció arribi a ser coneguda i participada.
Entrant al detall, per si algunes de les persones que llegiu aquest article voleu donar-nos un cop de mà, us expliquem com podríeu ajudar-nos: a Facebook podem compartir els posts publicats per donar a conèixer els esdeveniments, fer-hi m’agrada o comentar-los i compartir-los amb el nostre cercle d’amistats. A Twitter podem retuitar o comentar; quan es retuita es comparteix amb les persones que ens segueixen.
Una altra manera d’ajudar-nos és amb el suport emocional. De vegades, la gent arriba a la PAH tan afectada anímicament, amb els ànims per terra, que costa compartir aquest patiment pel bloqueig que arrosseguem. Vas assistint a les assemblees, veus gent amb els mateixos problemes o més greus i sovint passa que t’adones que el teu problema no és tan greu i veus que hi ha persones que realment estan destrossades, de manera que et neix acompanyar-les amb una abraçada per donar-los ànims i que vegin que no estan soles, igual que van fer amb nosaltres aquella primera vegada que vam aterrar a l’assemblea de Benvinguda.
I fins aquí aquesta explicació de l’avui per tu, demà per mi. Qui sap, potser algun dia, benvolgudes lectores i lectors, us pot passar a vosaltres i veieu afectat per la mercantilització aquest bé bàsic tan preuat que és el de l’habitatge, i és aquí on us diem des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i l’habitatge en general que no dubteu ni un instant a acostar-vos a les nostres assemblees. Us rebrem amb l’afecte que us mereixeu, i lluitarem totes juntes contra aquells que ens volen privar del dret a tenir una llar.
Lucía Navarro, activista de la PAH de Barcelona
