El debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat ha esclatat amb molta força les darreres setmanes. Damunt la taula s’hi han posat arguments econòmics, ecològics i climàtics a favor i en contra. Ara bé, no tots han tingut el mateix interès mediàtic. De fet, hem sentit molt més els economistes que els ecòlegs opinant dels espais naturals i dels ecosistemes del delta del Llobregat. Tota una declaració d’intencions de com ha evolucionat el debat.
Sense anar més lluny, Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment del Treball, va afirmar en aquest mateix diari que “si hi ha alguna afectació de la zona de protecció (espai natural), es pot compensar”. És compensable, realment? El senyor Guillermo i altres economistes com Germà Bel o Miquel Puig creuen que sí. Tanmateix, no fa gaires setmanes, el doctor en Biologia i director del CREA, Joan Pino, i el catedràtic en Ecologia i expert en sistemes aquàtics Narcís Prat van afirmar contundentment que no.
Tothom hi diu la seva, però com defensen el Dr. Pino i el Dr. Prat, el que és innegable és que l’ampliació de la tercera pista suposarà la destrucció d’un espai natural de gran valor ecològic i protegit, com és l’estany de la Ricarda. Però no es tracta només d’un espai natural: l’ampliació de l’aeroport també compromet els objectius climàtics de la Generalitat. I d’això se’n parla ben poc.
L’ampliació de l’aeroport també compromet els objectius climàtics de la Generalitat. I d’això se’n parla ben poc
L’ampliació de la tercera pista i la construcció d’una terminal satèl·lit –com és d’esperar– incrementarà el trànsit aeri i això, sense cap alternativa viable d’electrificació del transport aeri en les dècades vinents, va forçosament lligat a un increment de les emissions de CO2. De fet, un primer informe de l’Agència de Desenvolupament Urbà, Barcelona Regional, estima que l’ampliació de l’aeroport del Prat incrementarà, com a mínim, un 33% les emissions de CO2.
Aquest augment de les emissions és un dels elements obviats pels defensors de l’ampliació. Així i tot, és una qüestió que per llei, concretament la Llei 16/2017 del canvi climàtic, no és anecdòtica. L’actual legislació estableix que per a l’any 2030 les emissions de Catalunya haurien de reduir-se un 40% respecte de l’any 1990, però l’ampliació de l’aeroport, dades en mà, no fa més que allunyar-nos d’aquest objectiu i agreujar l’actual context de crisi climàtica.
És per això últim que és un error centrar el debat de l’ampliació només en el present de l’aeroport sense preveure l’impacte futur del canvi climàtic sobre aquesta infraestructura. Perquè tot i que ens pot semblar impossible ara com ara, el risc que l’aeroport del Prat quedi sota les aigües d’aquí a unes poques dècades és ben real a conseqüència de l’augment del nivell del mar. Possibilitat, incomprensiblement, no contemplada encara per AENA i els defensors de l’ampliació.
El risc que l’aeroport del Prat quedi sota les aigües d’aquí a unes poques dècades és ben real a conseqüència de l’augment del nivell del mar
Destrucció d’ecosistemes, increment de les emissions de CO2 i més vulnerabilitat davant dels efectes del canvi climàtic. És obvi que des d’una perspectiva ecològica i climàtica, l’ampliació de l’aeroport del Prat és un sense sentit que, a més, vulnera la legislació climàtica vigent. A Europa ja existeixen precedents d’ampliacions, com el de l’aeroport de Heathrow a Gran Bretanya, aturades judicialment per no tenir en compte els compromisos de reducció de les emissions de l’Acord de París. I l’aeroport del Prat podria ser el següent.
Hauríem de perdre una inversió de 1.700 milions d’euros, doncs? És evident que no. En molts països europeus s’està fent una aposta ferma pel ferrocarril com un dels mitjans de transport més ecològics i eficients. A Catalunya, contràriament, seguim amb una xarxa ferroviària infrafinançada, deficient i, fins i tot, insegura que requereix molta inversió. Si volem –i ho hauríem de voler– avançar cap a un país d’emissions zero i creure’ns les declaracions d’emergència climàtica aprovades per la Generalitat, és urgent que deixem d’impulsar un model aeroportuari contaminant i ancorat en el passat que té els dies comptats. Vivim un moment cabdal i els errors i encerts climàtics d’avui seran el nostre llegat per a les generacions futures. Pensem-hi bé ara que encara hi som a temps.
Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic
