Oriol Lladó

Un recorregut pels acords polítics que l’any 2016 van portar al rellançament del Consorci del Besòs com a eina per ajudar la transformació del territori que enllaça Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Barcelona, sumant una mirada urbanística i social. Un consens a reconstruir avui, després del bloqueig de la seva ampliació, viscut aquests dies al ple de Badalona. A les Tres Xemeneies, l’Eix Besòs s’hi juga tant! Es comença a perfilar un gran projecte de país, el hub audiovisual, que és una oportunitat que no podem deixar passar i que entre tots hem de treballar perquè connecti de veritat amb les necessitats i la realitat dels municipis on s’enclavarà. Hi ha temps, hi ha feina!

Quan l’any 2016 vam proposar-nos ampliar i enfortir el Consorci del Besòs era amb la intenció de muscular una eina que en aquell moment aventuràvem com a clau. Era temps d’altes ambicions en clau municipal i de molta necessitat de recosir i de reexplicar-nos. Vam sumar-hi Badalona –fins aleshores hi participava erràticament i sense vot– i vam ampliar-ne els objectius, afegint la mirada social a l’ens –sobretot, en aquell moment– de gestió urbanística. Vam promoure un procés de canvi d’estatuts, després del qual neix la vigent Agenda Besòs, un document de consens molt valuós i que segurament hauria de ser més present en el debat públic. Tot plegat tenia un lema: convertir les fronteres en frontisses.

Però faltava el més difícil. Situar les grans paraules a peu de carrer d’una realitat en què la pobresa i la falta d’oportunitats s’havien anat agreujant i cronificant, en un eix constituït en un dels principals corredors de la desigualtat a Catalunya i amb una evident debilitat política i institucional.

Un dels principals punts crítics en aquella agenda compartida era el futur de la gegantina peça de les Tres Xemeneies, un espai enorme (prop de trenta hectàrees), cobejat com pocs, a primera línia de mar. Un sector que, per la seva fabulosa magnitud, tenia (té) un potencial disruptor únic si sap i pot trobar el just equilibri entre l’ambició transformadora i la necessària mirada sobre el que és possible i viable. L’objectiu, en el primer moment, estava clar: redefinir l’operació per evitar que tot plegat acabés en una nova operació immobiliària sense més sentit que acabar en el gran aparador dels API de la globalització. Objectiu parcialment aconseguit. Atès d’on partíem, no era poca cosa.

Sí. Era un moment complicat. No és senzill gestionar les contradiccions i els riscos associats a un projecte d’aquesta envergadura. Tocava trenar complicitats dins d’un govern local format per ERC, Guanyem i ICV-EUiA i també amb els municipis veïns, d’altres colors polítics. Ho fèiem convençuts que era possible reconnectar el projecte amb la ciutadania i posar-lo al servei de la reactivació de Badalona i de Sant Adrià de Besòs.

Vam fer-ho sota tres premisses. La primera, la d’enfortir l’impuls i el control públic de l’operació (per això el reforç del Consorci). La segona, la de sumar complicitats institucionals (per això la implicació de la Generalitat i la complicitat amb l’Ajuntament de Barcelona). I la tercera, la d’apostar per consolidar en el sector el màxim nombre de metres quadrats dedicats a l’activitat econòmica amb valor afegit. Fruit d’això és el conveni signat amb la Generalitat perquè desenvolupi, amb l’acord i el consens del territori, un pla director urbanístic per fer-ho realitat.

Tres Xemeneies

Foto: Oriol Lladó

Sis anys després, una oportunitat

Han passat prop de sis anys de tot allò. Lluny queda aquell primer consens i la mínima ‘pau’ social aconseguida en el procés participatiu promogut aquells anys.

La notícia que recentment el ple de Badalona ha bloquejat la incorporació de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) al Consorci és una ensopegada imprevista. Espero que almenys pel que fa al potenciament del Consorci es pugui reconstruir l’entesa entre dues posicions que en realitat no estan tan lluny, perquè crec que tots convenim que el territori ha de tenir un ens de gestió amb més robustesa i empoderament polític, precisament en defensa de l’interès públic i d’aquella Agenda Besòs que feia indestriable les mirades urbanística, econòmica i social.

L’element rellevant avui, però, és un altre. A diferència de fa 5 anys, quan imaginàvem l’espai com una gran palanca de canvi a través d’un gran projecte de país, avui hem superat la fase del desig: tenim una aposta política decidida i concreta per al sector i que, sens dubte, caldria explicar i reivindicar molt més.

Tenim un projecte. És el del hub audiovisual, una aposta que garanteix l’objectiu del primer moment de convertir les Tres Xemeneies en un equipament amb valor afegit i amb capacitat de revitalitzar la zona. I no només en clau local, sinó nacional i, si m’ho permeteu, fins i tot a nivell regional.

L’aposta del hub suma inversió pública, universitària i privada en un àmbit econòmic dinàmic i de futur i, de fet, és un dels projectes destacats del Govern republicà. El Catalunya Media City. Un projecte molt ambiciós que va més enllà d’aquesta legislatura i que ha de ser motor d’un sector en auge que el 2020 va facturar més de 6.700 milions d’euros.

És molta la feina que encara queda (que requerirà anys!) i, per bé que pugui semblar que a aquestes altures és sobretot una qüestió tècnica, té un important calat polític. En primer lloc, cal aprovar definitivament el pla director, però això és només una part. En la concreció del planejament derivat pendent i en el dibuix del projecte d’urbanització és possible anar apropant algunes posicions (i cal fer-ho, perquè al voltant de l’oposició al projecte hi ha raons a escoltar i a atendre). Reforçar l’habitatge social i els usos comunitaris, l’eficiència i l’adaptació de l’espai als efectes de la crisi climàtica, la seva qualitat arquitectònica i la interrelació de la Media City amb el tramat educatiu i laboral dels municipis on s’implanta! Són moltes les decisions que caldrà anar prenent i, per tant, les oportunitats per recosir consensos.

Segurament, ni Badalona ni Sant Adrià estan acostumats a les bones notícies… Hi ha moltes raons per recelar d’aquesta, i una irada crítica que no hem de perdre. Però aquesta oportunitat no la podem deixar passar. És molt rellevant que la Generalitat es plantegi començar a recuperar el dèficit inversor a l’Eix Besòs, i que ho faci reivindicant la cultura com a sector econòmic estratègic de país amb un gran projecte vinculat als fons europeus.

I que això passi aquí, a primera línia de mar, en un espai que ha estat massa temps al darrere i que ara pot situar-se al capdavant d’una economia d’alt valor afegit.