A Barcelona encara queden contractes de lloguer de renda antiga. Foto: Arxiu
La Milagros, de 92 anys, paga 190 euros al mes per viure en un pis del carrer Marina de Barcelona. El contracte de l’habitatge, explica, és de renda antiga, raó per la qual el seu preu no ha pujat des que el va firmar el seu sogre el 1934. “Soc una privilegiada, però quan jo em mori, s’haurà acabat: cap membre de la família podrà heretar el pis”, recalca.
L’habitatge, que és casa seva des del 1957, té dos balcons des d’on gaudeix del sol i bones vistes, molta llum, un ampli saló, tres dormitoris i l’anomenat “quarto fosc”, on hi ha el rebost i la nevera. En el mercat actual, estima la Milagros, un pis així costa més de 1.000 euros. Si ella hagués de pagar aquesta quantitat, reconeix, podria quedar-se a l’immoble, però “viuria justeta”.
Segons el sector de la societat que es miri, els contractes de renda antiga desperten diferents opinions. D’una banda, el portaveu del Sindicat de Llogaters de Catalunya, Enric Aragonès, els veu amb bons ulls. Per una part, indica, perquè tots els lloguers haurien de tornar a ser renovables de manera automàtica. Per l’altra, pels preus de l’actual mercat immobiliari. “Sembla que amb els contractes de renda antiga es pagui molt poc, però la veritat és que és la resta que té preus molt alts perquè han estat pujant descontroladament”, insisteix. Per a ell, aquesta realitat és fruit d’haver deixat en mans dels mercats la liberalització dels preus.
Als antípodes d’aquest argumentari hi ha el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Óscar Gorgues. Algunes de les conseqüències de tenir habitatges com el de la Milagros a la ciutat són diverses, segons la seva opinió. “Han deteriorat el parc immobiliari, perquè cobrant aquests lloguers no s’ha pogut invertir per rehabilitar finques antigues”, diu Gorgues. Una altra, considera, és que el propietari no només podria tenir més beneficis sinó que, de fet, hi perd diners. “El que es paga no és coherent amb el que s’ha de destinar a mantenir el pis o l’edifici”, assenyala sobre una realitat que, en principi, es repetirà cada cop amb menys freqüència. Tal com afegeix Gorgues, ja hi ha pocs contractes d’aquesta mena.
Prova d’aquesta mort anunciada és que, segons la Milagros, només queden tres veïns “de sempre” a l’escala de 28 habitatges on viu. “No conec quasi ningú i hi ha gent de molts països diferents. Això sembla l’ONU”, bromeja. “Encara que també he de dir que alguns veïns m’han ajudat a pujar a casa més d’un cop”, sosté deixant clar que hi ha coses com la solidaritat que, per molt que passin els anys o arribin noves persones, no canvien.
