Les dones pateixen pressió estètica pel que fa a la seva talla de roba. Foto: Maria Asmarat/ACN
Quan la Lídia tenia 11 anys, la seva mare li va dir si volia depilar-se. Pocs anys més tard, a l’adolescència, una tieta va dir-li que si volia li pagava l’operació estètica de nas. Aquells dos comentaris que va rebre en el seu entorn més immediat només van ser el començament d’allò que l’esperava al llarg de la seva vida.
Després vindrien les al·lusions al seu pes, al seu cul, al color dels seus cabells, a la seva talla, a les seves dents… Totes es produïen en entorns laborals i, fins i tot, entre amics. Tanmateix, segons reconeix la Lídia, a la publicitat o la televisió la cadena de transmissió de la pressió estètica també funcionava.
Amb els anys ha entès que aquesta pressió forma part de la societat masclista en la qual vivim, i ha après a entendre el seu cos des d’una altra mirada. Malgrat això, reconeix que continuen afectant-la aquesta mena d’observacions perquè són una manera de menystenir-la o infantilitzar-la.
Els comentaris que reben les dones sobre el seu aspecte físic són una constant al llarg de la seva vida. De fet, tal com expliquen des de l’Institut Català de les Dones, “la pressió estètica és una forma d’opressió de gènere que afecta fonamentalment les dones al llarg de tot el cicle vital”. “Tot i que també s’observa un impacte creixent en les persones que no tenen cossos normatius i també en els homes, especialment, en els nens i els adolescents, la pressió estètica està fortament feminitzada”, afegeixen.
Podríem arribar a creure que són simples comentaris, però en realitat poden arribar a tenir una traducció més enllà de la psicologia. En són exemple els trastorns de la conducta alimentària i l’obsessió pel control del pes, que poden derivar en malalties com l’anorèxia o la bulímia, o la cerca d’un cos ideal mitjançant dietes fetes sense consell ni supervisió o d’intervencions quirúrgiques que poden posar en risc la pròpia vida.
La pressió que mai s’acaba
Quan les dones són joves, la mirada sobre el seu cos des del seu entorn és constant. Ho veiem a les xarxes socials. Una filtració interna d’Instagram va revelar que els seus directius, tot i ser coneixedors que la xarxa social afectava la salut mental de les usuàries per la pressió estètica que, per exemple, produeixen els filtres, no van voler fer cap mena de canvi perquè la plataforma fos més amable. Van decidir prioritzar el rèdit econòmic.
Malgrat això, també existeix pressió estètica quan les dones es fan grans. “Els homes se’ls pressuposa certa bellesa quan amb l’edat, però, en canvi, les dones, quan envellim sentim que ja ningú ens mira”, explica la Maria, que està a punt de jubilar-se.
Pla contra la pressió estètica
És en aquest marc que s’inclou el Pla d’Acció per Combatre la Pressió Estètica 2023-2026 de l’Institut Català de les Dones. Segons expliquen, té com a objectiu realitzar accions en el marc de la “sensibilització, el consum, l’alimentació i la moda, l’audiovisual i la publicitat o l’educació” per erradicar la pressió estètica.
