Un moment del rodatge de ‘Maruja’. Foto: Selected Films
María Antonia Bravo García, la Maruja, és una veïna de 87 anys de la ciutat, originària d’Andalusia, que viu amb el seu marit al barri de Sant Ildefons de Cornellà. S’avorreix a casa i, sovint, surt al carrer amb el seu característic carro a passejar i prendre l’aire fresc. Aquesta és la base de la trama de l’últim curtmetratge filmat a la ciutat, Maruja. Es tracta de l’òpera prima de la cineasta Berta Garcia-Lacht, protagonitzada per Guadalupe Fiñana, una àvia influencer coneguda per haver guanyat la primera edició de Masterchef Abuelos, i que compta amb la coproducció d’Isabel Coixet, un cameo de Carlos Cuevas i la música de Sílvia Pérez Cruz.
Candidats al Goya
El curt, a més, ha estat ben acollit per la crítica. De fet, fins al moment ha rebut una dotzena de premis, i actualment és candidat als Goya, que s’entregaran al febrer. I tot plegat té el seu origen a Sant Ildefons, on es va fer un passi especial el 12 d’octubre, coincidint amb la Festa Major. Aquell dia el Centre Cívic es va omplir de veïns -molts dels quals van fer d’actors al film-, que van poder veure el curtmetratge. “Era el passi més important”, assegura García-Lacht.
Qui no es va voler perdre la sessió va ser Guadalupe Fiñana, que va venir expressament de Sevilla. “Si sembla que soc a Andalusia!”, va exclamar l’àvia durant l’acte. I és que molts dels presents eren antics migrants andalusos que van venir a la ciutat durant els 60 i 70 buscant un futur millor. “El curt és un relat de barri i d’aquell èxode rural de mitjans del segle XX”, reflexiona Garcia-Lacht, que descriu la seva obra com una “reivindicació de classe” i un “homenatge” a aquelles “dones treballadores” que van fer possible que els seus fills i nets poguessin estudiar o dedicar-se a la cultura.
En aquest sentit, el curtmetratge serveix per recordar que, no fa gaire temps, ser xarnego a Catalunya significava ser “ciutadà de segona”, considera la cineasta. “I la riquesa d’un país es construeix amb la classe treballadora”, afegeix.
Però més enllà d’aquest vessant polític i social, al curt hi predomina la comèdia, un llenguatge que per a la directora és “un gran mitjà per al canvi”.
