Balmón (a la dreta de la imatge) està organitzant un cicle de trobades ciutadanes en les quals ell no diu ni piu. Foto: Línia
Els periodistes estem acostumats a cobrir actes polítics o mítings en els quals el representant de torn o companys del seu partit glossen les virtuts del candidat, prometen la lluna en un cove i critiquen els altres partits. Una mica de música –de vegades èpica, de vegades festiva– i el característic to mitinero dels ponents acaben d’adobar tota convocatòria política en el marc d’una campanya electoral, com la que estem vivint aquests dies amb motiu de les municipals d’aquest diumenge 28 de maig.
Ara bé, des de fa uns anys els partits perceben un cert recel dels ciutadans envers la política; un cansament fruit de la intensitat informativa i del fet que gairebé tot l’any estem en campanya electoral. És per aquesta raó que les formacions polítiques estan experimentant amb formats heterodoxos que trenquen la tradicional via unidireccional de la comunicació política.
Diàlegs per “sentir Cornellà”
Qui ho està posant en pràctica en aquesta campanya electoral del 28M és Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i candidat del PSC, que està organitzant un cicle de trobades ciutadanes o “diàlegs”, tal com els descriu ell, en els quals l’alcaldable no diu ni piu. Se n’han programat sis, i el Línia va ser present al que es va celebrar ahir a Sant Ildefons, al costat del mercat.
El format és senzill. Unes fileres de cadires –vermelles, és clar– davant d’un humil escenari a peu pla on seuen personalitats de la ciutat de tots els àmbits. Solen ser membres d’entitats, clubs esportius o artistes, que són els que porten la veu cantant. Ahir a Sant Ildefons hi havia com a convidats Alicia Lakatos, escriptora barcelonina que es declara una “enamorada” de Cornellà, acompanyada de Carles Freixa, president de l’Avenç de Cornellà. Presentant l’acte, Dolors Campos, expresidenta de l’associació de comerciants Cornellà Compra a Casa.
Camacho i Ruiz durant la seva actuació flamenca. Foto: Línia
Els polítics, en segon terme
Per la seva banda, l’alcalde Balmón i els seus regidors seuen a les primeres fileres però no intervenen en cap moment. Són precisament els convidats i els veïns presents –al final de l’acte hi ha torn obert de paraula– els que parlen de la ciutat i de com ha canviat. El leitmotiv de la trobada és “sentir Cornellà”, i és això precisament el que responen els assistents. “Cornellà m’ha aportat una estabilitat tremenda”, va reconèixer Lakatos, que durant anys va viure al barri barceloní de Sagrada Família, d’on va marxar farta del turisme de masses i del ritme frenètic de la capital.
I és precisament a través d’aquests testimonis que, sense necessitat que el polític intervingui, es treu pit de l’acció de govern socialista a la ciutat. Ahir a Sant Ildefons hi havia un centenar de persones que van voler seguir l’acte, entre encuriosides i interessades per la campanya. Hi va contribuir l’actuació flamenca del guitarrista Juan Antonio Ruiz, que juntament amb la seva parella, la cantaora Ángeles Camacho, van fer valdre l’esperit cornellanenc i les arrels de molts dels presents.
De fet, Freixa, amant de la història, destacava que Cornellà “és una ciutat acollidora”. Els presents, bona part dels quals veïns de Sant Ildefons i antics migrants –o fills de migrants– que van arribar a la ciutat durant la segona meitat del segle passat procedents del sud d’Espanya, ho compartien. Un relat, explicat en castellà amb alguna intervenció breu en català, que va connectar directament amb l’audiència.
A l’acte d’ahir a Sant Ildefons van assistir un centenar de persones. Foto: Línia
Els que no hi eren
Tanmateix, a l’acte d’ahir es van trobar a faltar migrants estrangers, els que han arribat a la ciutat els últims 20 anys. Alguns passaven per davant, es miraven l’escenari però passaven de llarg. Altres eren amb els seus fills al parc infantil proper, d’esquena a un acte que els resultava aliè. Cornellà es reivindica com una ciutat acollidora de la immigració i lluitadora pels drets laborals i socials, però sembla que encara comparteix el repte d’involucrar més els nous veïns, de procedència estrangera, en la vida social, cultural i política del municipi.
I és que aquest no és un problema que només afecti Cornellà, sinó tota Catalunya. Potser cal un nou Candel que articuli un discurs –en la línia d’aquell Els altres catalans– que contribueixi a incorporar aquesta nova població en el batec de les nostres ciutats.
Amb tot, la trobada va acabar derivant cap al problema de l’incivisme. Escombraries, excrements de gossos i patinets no hi van faltar, temes que també van connectar amb la concurrència. Finalment, algunes intervencions del públic van fer gala del seu ‘cornellanisme’ militant.
L’acte concloïa i ni Balmón ni cap dels seus regidors havia dit ni una paraula. “L’alcalde ha decidit donar la veu als veïns”, comentaven alguns membres de l’organització. Balmón ho corroborava i saludava un públic més que satisfet. Sense dir res se’ls havia guanyat, cosa que no sempre passa en els mítings tradicionals.
