Un instant de la presentació del llibre, a la seu del CSIC. Foto: Tona Pous
La Rambla torna a protagonitzar una novel·la i aquest cop és ben nostrada perquè l’autora és una veïna, Tona Pous, historiadora i divulgadora. Silenciades, editada per Neopàtria, és la història de la Teresa Blanch, una dona de la burgesia que prova d’obrir-se camí en una societat masclista i patriarcal que silencia les dones, la Barcelona dels segles XVIII i XIX.
En quedar-se vídua, Blanch vol continuar amb el negoci familiar del marit, fabricant d’indianes, però llavors descobreix que la Junta de Comerç no li posarà gens fàcil. A través d’ella coneixerem, com explica l’autora, altres dones silenciades: “Les viudes impressores, que no podien aparèixer al peu d’impremta; les escriptores, que no podien signar els llibres, les compositores que mai no veien el seu nom a les partitures; o fins i tot les revolucionàries, disfressades com si fossin activistes de beneficència”. La societat les tolerava, però sempre sota una certa vigilància i sense reconèixer-les públicament.
Una altra que està silenciada és Barcelona, ciutat viva i sospitosa, vigilada atentament des de la Ciutadella i tancada dins d’unes muralles que l’ofeguen. Una ciutat capital d’una nació també silenciada, centre d’una llengua i d’una literatura també silenciada. “Tot seguint la Teresa veiem el creixement de Barcelona: la construcció del passeig de Sant Joan, el carrer Ferran, la Rambla…”, explica Pous.
El rebombori del pa
L’origen de la novel·la és ben casual, però molt significatiu. La Tona feia un de tants passejos per Ciutat Vella quan va descobrir una placa a la plaça Agustí Vell que feia referència al rebombori del pa, una revolta protagonitzada per dones que va tenir lloc el 1789 arran de la pujada del preu del pa. “La represàlia va ser molt forta”, explica la historiadora. “Van executar cinc homes i una dona, Josefa Vilareta. Volia que fos ella la protagonista, però vaig veure que em seria molt difícil posar-me en la seva pell i en el procés vaig descobrir com n’eren d’importants les impressores barcelonines i les altres dones silenciades. I vaig voler explicar la seva història”, conclou Pous.
