El síndic de greuges de Barcelona considera que l’administració de la ciutat no és prou àgil. Foto: Arxiu
Com cada any, el síndic de greuge de Barcelona ha presentat, aquest dimarts, el seu informe anual en què recull les queixes més recurrents entre la ciutadania de la capital catalana. El 2023, el defensor de la ciutadania ha dut a terme 1.201 intervencions i d’aquestes, 583 han estat queixes, 10 actuacions d’ofici i 608 assessoraments tècnics i jurídics.
Tanmateix, tota la feina de la Sindicatura es pot concretar en les 10 propostes de millora que l’organisme ha plantejat a l’Ajuntament de Barcelona i que considera “d’abordament prioritari”.
En primer lloc, el síndic ha assenyalat que la prestació d’allotjaments d’urgència a la ciutat de Barcelona “presenta diversos problemes que posen en dubte la qualitat del servei”. D’aquesta manera s’ha referit a la manca de disponibilitat o la “fluctuació del cost a causa de la gestió del servei per part d’un operador turístic, separació de nuclis familiars, ubicació lluny dels barris d’origen o la manca d’adequació dels allotjaments”.
En segon lloc, el síndic ha lamentat que hi hagi “disfuncions a la ciutat en el funcionament dels serveis municipals” pel que fa al sensellarisme, que poden “agreujar les situacions de greu vulnerabilitat que pateixen les persones sense llar”. Dificultats com tramitar l’empadronament sense domicili fix, la retirada dels objectes personals de qui no té casa o les dificultats per disposar d’una atenció i seguiment mèdic adequat, són alguns dels exemples que ha exposat el defensor de la ciutadania.
Així mateix, Bondia també s’ha referit a la gestió del parc d’habitatge públic i ha assenyalat que hi ha una manca de comunicació fluida entre el veïnat del parc públic d’habitatge i l’Ajuntament, fet que genera una percepció ciutadana de “poca transparència, opacitat i deixadesa municipal”.
El síndic també s’ha referit al servei d’atenció domiciliària i ha assenyalat que és objecte de “múltiples queixes per incompliments horaris, canvis freqüents de treballadors, manca de preparació del personal i gestió deficient de les disfuncions o queixes ciutadanes”.
En cinquè lloc, el defensor de la ciutadania ha afirmat que cal garantir el confort ambiental a les aules. “És fonamental perquè la comunitat educativa pugui desenvolupar les seves tasques en un entorn adequat, ja que hi ha una relació directa entre el procés d’aprenentatge i l’espai on aquest es du a terme”, ha dit. “En un context de crisi climàtica i increment constant de les temperatures, esdevé indispensable que, més enllà de mesures provisionals i transitòries, es despleguin amb efectivitat els programes i eines disponibles per millorar l’eficiència energètica dels centres educatius i les seves condicions tèrmiques”, ha considerat.
Alhora, Bondia ha considerat que és especialment important assegurar la participació ciutadana en matèria d’urbanisme. “Per garantir una participació efectiva, cal fer ús dels canals de participació establerts i, fins i tot, una nova exposició pública”, ha assenyalat.
La setena de les peticions de millora té relació amb els espais verds de la ciutat. Així, la Sindicatura considera que per millorar la qualitat de la vida urbana i mitigar els efectes del canvi climàtic, aquesta mena d’emplaçaments són essencials i “l’Ajuntament ha d’esforçar-se per mantenir-los adequadament i intentar incrementar-los en aquells barris on n’hi hagi menys”.
El síndic, a més, ha considerat que els diferents usos de l’espai públic poden generar problemes de convivència derivats de la turistificació de la ciutat, un excés de motocicletes estacionades a les voreres, i una alta ocupació de les terrasses. “Cal obrir un debat ciutadà per repensar l’actual model turístic i fer-lo compatible amb la garantia dels drets de proximitat i també cal continuar treballant per alliberar l’espai públic de motocicletes i fer un seguiment efectiu de les terrasses”, ha afirmat.
La novena de les recomanacions ha fet referència a l’increment dels busos als barris de muntanya que a ulls de l’organisme són insuficients, generen queixes per la baixa freqüència de pas, la descoordinació respecte dels horaris escolars, i l’absència de servei nocturn.
Finalment, el síndic ha fet una crida a millorar l’administració perquè sigui “àgil, eficient i entenedora”. “Els greuges més recurrents que arriben a la Sindicatura posen de manifest que els tràmits davant l’Administració són una tasca feixuga i poc flexible”, ha lamentat.
Les queixes de la ciutadania
Des que David Bondia va convertir-se en síndic, l’organisme ha establert un nou mètode de classificar les queixes ciutadanes. En aquest sentit, es distingeix entre quatre eixos que agrupen diferents drets. El primer és l’eix de la ciutat equitativa (dret als serveis de protecció social, a l’educació al lleure, a la salut, a l’esport, a l’habitatge o a l’acollida); l’eix de la ciutat garantista (dret a la bona administració, drets digitals, drets dels consumidors, dret a la informació o a l’empadronament); l’eix de la ciutat habitable i sostenible (dret a l’urbanisme harmoniós, a la convivència pacífica, al descans o al benestar dels animals); i l’eix de la ciutat diversa (drets de la joventut, la gent gran, dret a la igualtat i la diversitat o el dret a cures).
Així mateix, l’eix que més actuacions ha implicat el 2023 ha estat el de la ciutat habitable i sostenible (240), seguit per l’eix de la ciutat garantista (188), l’eix de la ciutat equitativa (144) i, finalment, l’eix de la ciutat diversa (23). Alhora, els sis drets concrets més afectats són el dret a la bona administració (26%), el dret al medi ambient (13,2%), el dret al descans (8,5%), el dret a l’habitatge (7,2%), el dret a la mobilitat (6,2%) i el dret als serveis de protecció social (5,2%).
