Esteve Aguado fent l’escaleta d’un castell. Foto: Castellers de Cornellà
El 21 de maig els Castellers de Cornellà feien dos pilars de dol davant del tanatori en record de l’Esteve Aguado, membre de la colla des dels seus inicis, ara fa tres dècades, i autèntic referent del món casteller. L’Esteve havia mort dos dies abans, i la colla que va ajudar a crear i que tant estimava va demostrar-li el seu afecte de la millor manera que sap.
L’Albert Montell, cap de colla, explica a aquesta publicació que quan un membre d’una agrupació castellera mor, se’l recorda amb un pilar en la següent actuació del grup. En el cas de l’Esteve, però, l’homenatge va tenir lloc el mateix dia de l’enterrament, davant dels seus familiars i amics. Aquell dia, relata l’Albert, va tornar a veure cares que feia anys que no veia i que, en assabentar-se que havia mort l’Esteve, no van dubtar a l’hora de desempolsegar la camisa lila de la colla cornellanenca i enfaixar-se per homenatjar un company que ha deixat empremta en el grup. “Era un exemple per a tothom”, repeteix una vegada i una altra l’Albert, que va mantenir una relació molt estreta amb ell i la seva família. Una família que va ser el motiu pel qual l’Esteve es va vincular als Castellers de Cornellà, ja que la seva filla Irene va ser una de les primeres enxanetes de la colla.
Albert Montell: “Sempre estava de bon humor i ajudava allà on fes falta”
Per la seva banda, l’Albert Aguado, l’altre fill de l’Esteve, també va pertànyer a l’entitat, mentre que la Mercè, la seva dona, és una persona molt estimada per la colla, perquè sempre hi era amb ell allà. Tanta va ser aquesta vinculació amb el món casteller que, amb els anys, la Irene va acabar vinculada als Xics de Granollers, on ha arribat a ser cap de colla.
Conciliador
El líder dels castellers de la ciutat destaca de l’Esteve la seva capacitat per avenir-se amb tothom. “Sempre estava de bon humor i ajudava allà on fes falta”, destaca Montell, que recorda l’Esteve com una persona “conciliadora” i “venerada”. “Quan ell parlava els altres escoltaven”, afegeix. Però, lluny d’una suposada aura de superioritat, l’Esteve era molt proper amb la resta de companys. “Quan venia gent jove nova estava molt per ells, era molt atent”, reivindica Montell.
Un castell al Montcau
L’Esteve, que havia estat monitor del cau i era un amant de l’excursionisme, fa uns anys va portar els joves de l’entitat al Montcau, a Sant Llorenç de Munt. En record d’aquella sortida, aquells mateixos joves van tornar a pujar el cim el passat 17 de juny per fer un pilar en honor a l’Esteve. “Fa temps ens va ensenyar aquest camí i vam fer junts el cim; avui l’hem repetit per dedicar-li a l’Esteve, fent allò que li agradava tant”, va escriure la colla a les xarxes socials.
El dia de la mort de l’Esteve hi havia assaig. Era un divendres, i molts van assabentar-se del decés en arribar al local. Així i tot, els presents van decidir assajar una estona. “Vam fer el que sabem fer, castells; és el que l’Esteve hauria volgut”, diu l’Albert.
Una cara coneguda
Un cop acabat l’assaig van explicar “batalletes” de l’Esteve, envoltats de les fotografies de la colla. “En el 80% hi surt ell, era una cara molt coneguda al món casteller”, destaca l’Albert. Ho demostren els nombrosos missatges de condol de diverses colles del país. Tota una vida dedicada als castellers i als seus que ha deixat marca, i que resumeix el Salva, casteller cornellanenc, en una frase per al record: “Quan algú ens pregunti què vol dir ser casteller, els parlarem de tu”.
