L’estudi afirma que la qualitat de l’aire gairebé no millora amb els preus dels transports rebaixats. Foto: Àlex Recolons / ACN
Quan es parla de la millora de la qualitat de l’aire a les nostres ciutats, tot i les discrepàncies sobre com d’aconseguir-ho, hi ha consens, almenys, en una qüestió: cal potenciar els transports públics. En aquest sentit, fer que la població agafi el tren, el metro o l’autobús sembla una mesura eficaç per assolir aquest objectiu.
Malgrat això, un recent estudi realitzat pels investigadors en economia, Mattia Borsati i Albert Gragera, que s’ha fet públic a la revista 5cèntims, posa de manifest que no totes les polítiques per augmentar el nombre de passatgers tenen el mateix impacte.
És el cas de la gratuïtat o la reducció del preu en els bitllets de transport públic. “Normalment, s’argumenta que els descomptes en les tarifes augmenten el nombre de viatgers al transport públic i milloren la qualitat de l’aire”, afirmen els investigadors. Amb tot, segons els economistes, “existeix força evidència que la capacitat d’atraure usuaris del vehicle privat és limitada a causa de la poca sensibilitat dels conductors als preus del transport públic, un mode que ja és comparativament més barat, però que té un component de temps de viatge usualment major”.
La reducció del volum de trànsit ha estat imperceptible a partir del setembre de 2022 a Barcelona
D’aquesta manera, Borsati i Gragera han portat aquesta tesi al cas estatal i han analitzat els descomptes massius que es van introduir en les tarifes a partir de l’1 de setembre de 2022 a Espanya, durant quatre mesos. Comparant aquestes dades amb les dels nivells de PM10, NO2, SO2 i O3, el seu estudi determina que en aquest període no es va produir “un augment estadísticament significatiu de l’ús del transport públic per als serveis ferroviaris de Rodalies, mentre que sí que es veu un augment significatiu del 21,5% en l’ús del transport públic per als serveis ferroviaris de mitjana distància”.
Així, els resultats d’una enquesta de mobilitat a Barcelona mostren que només un 1,2% dels enquestats afirmava haver canviat al transport públic després de la implantació dels descomptes, i només un 8,4% van augmentar l’ús del transport públic. “La reducció del volum de trànsit ha estat imperceptible a partir del setembre de 2022 a la capital catalana”, expliquen.
És per tot això que Borsati i Grager posen en dubte l’eficiència de destinar grans quantitats de fons públics a descomptes de tarifes per frenar la contaminació de l’aire. “Els descomptes poden tenir un paper molt rellevant en termes d’equitat, sobretot enfocats a grups molt específics, però no sembla que siguin una opció desitjable per netejar l’aire que respirem”, conclouen.
