Platja d’Ocata, al Masnou, el juliol del 2022. Foto: Jordi Pujolar / ACN
De mica en mica, el turisme es recupera. Els efectes de la pandèmia es dilueixen i el nombre de pernoctacions va augmentar aquest estiu, fregant ja la situació anterior al 2020.
Un exemple d’aquesta tendència és el Maresme, el territori on més han crescut enguany les xifres de tot l’entorn de Barcelona (és a dir, les comarques de la província sense comptar el Barcelonès) pel que fa a arribades i pernoctacions. Segons les dades recollides pel Laboratori de Turisme de la Diputació, les arribades al Maresme aquest estiu van ser un 43% del total de l’entorn de Barcelona; i les pernoctacions, el 51%.
El president del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Joaquim Arnó, es mostra optimista sobre la recuperació del turisme i assegura que la comarca ha rebut més de quatre milions de pernoctacions aquest estiu: “Ja estem en xifres semblants a les d’abans de la pandèmia, al voltant dels set milions i mig de pernoctacions en tot l’any, però hi ha marge de millora”, afirma al Línia.
Català, adult i amb família
Existeix, però, un problema a l’hora de mesurar aquestes dades: “No hi ha fórmula per delimitar el turisme intern, el que no pernocta, i sabem que és molt abundant”, admet Joaquim Arnó. Precisament, el canvi de conducta que la pandèmia ha provocat ha atret cap al Maresme el visitant que busca l’oci, la gastronomia, el lleure i que vol tornar a casa a dormir.
Segons les dades del mateix Consorci i de la Diputació, el perfil majoritari del visitant en aquesta comarca (un 59,8% l’any 2021) respon al de catalans, de mitjana edat, que venen acompanyats de la família o la parella i ho acostumen a fer amb vehicle privat: “Abans de la pandèmia venien molts estrangers. Però l’any 2021, un 87,6% dels turistes eren espanyols”, explica Arnó.
Desestacionalitzar
“Ara, amb la recuperació de la normalitat, estem recuperant el turisme internacional”, detalla el president del Consorci. Les nacionalitats més habituals són la francesa i la britànica, seguida dels alemanys i dels neerlandesos.
Per a Joaquim Arnó, les claus per no dependre dels estius impliquen desestacionalitzar: “Hem de gestionar el patrimoni del Maresme, fer que la gent no només vingui pel sol i platja sinó també fora de temporada”.
Arnó cita el patrimoni arquitectònic com a element únic d’aquesta comarca, però també altres vies per atraure visitants, com ara el potenciament de l’enregistrament de pel·lícules o la senyalització dels llocs on ja se n’han filmat.
Turisme de reunions
Una de les apostes més decidides del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme és convertir la comarca en un pol d’atracció del turisme MICE. És a dir, el turisme de reunions, exhibicions i conferències, per les seves sigles en anglès. “Volem competir amb el nostre entorn, oferint als professionals un tracte més personal i la vinculació amb el territori”, assegura Arnó.
En aquest sentit, el Consorci ha posat en marxa una campanya de promoció de la comarca per atraure més fires i congressos internacionals.
L’objectiu és potenciar la singularitat d’un territori que, a banda de les infraestructures necessàries per dur a terme grans fires com ara auditoris o teatres, també disposa de paisatge de mar i muntanya, patrimoni, gastronomia, enoturisme i una connexió ràpida amb la capital catalana: “Tenim l’ambició de disposar d’un estand propi a la pròxima Fira de Turisme IBTM de Barcelona”, explica el president del Consorci.
