Fa 20 anys, el partit republicà era una força residual a les eleccions municipals. Foto: Blanca Blay/ACN
El maig del 2023 és la pròxima gran cita electoral. Serà quan se celebraran uns comicis municipals que, per molt llunyans que semblin, ja comencen a donar els primers titulars.
És el cas del líder d’ERC, Oriol Junqueras, que aquesta setmana, en declaracions al diari Nació Digital, deixava entreveure quina serà l’estratègia electoral de la seva formació per al 2023.
Fa 20 anys, ERC era una força residual als municipis. El 1999, el partit groc només va aconseguir 40 alcaldies, per les 180 que va obtenir el PSC i les quasi 600 que va guanyar Convergència i Unió.
Dues dècades més tard, la situació ha canviat radicalment. Als comicis del 2019, el mapa de Catalunya es va tenyir tant del groc d’ERC com del blau de Junts i del vermell del PSC. Els del president Puigdemont van obtenir 370 alcaldies i els socialistes 93. Per la seva banda, els republicans en van sumar 349 i van ser, en nombre de vots, la força més votada a Catalunya per davant del PSC. Es van endur el 23% i el 22% de l’escrutini, respectivament.
Tot i que ERC es va convertir en la primera força en nombre de vots, al cinturó roig els seus resultats van quedar lluny dels del socialisme. És en aquesta zona de la rodalia de Barcelona on, segons Junqueras, el seu partit té més “terreny per recórrer” i on la seva formació destinarà més esforços.
Així mateix, en les mateixes declaracions de dilluns, Junqueras s’autoesmenava afirmant que la metròpoli no només és una bossa de vots. “No és que sigui una zona estratègica políticament, és que és una zona estratègica per al país, on es concentra una immensa part de la població catalana”, deia el líder republicà.
Junqueras, que ha passat més de tres anys i mig a la presó, sap que, més enllà dels resultats electorals, l’àrea metropolitana és un fre per al projecte independentista i, per això, afirmava que és aquí on s’han de redoblar els esforços per “explicar-se i convèncer”. Per fer-ho, el líder d’ERC aposta per enfocar el discurs cap a la denúncia de la “monarquia corrupta” o assenyalant l’Ibex 35 i la repressió de l’Estat.
