El Síndic de Barcelona afirma que menys de l’1% dels parcs infantils tenen tots els elements d’inclusió universal. Foto: Síndic
La qüestió dels parcs infantils adaptats per a infants amb necessitats especials s’ha tornat un tema central en la política d’oposició de Junts per Barcelona a l’Ajuntament.
El maig passat, Neus Munté presentava una proposició a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport de Barcelona que tenia per objectiu posar fi a la discriminació que pateixen els infants amb discapacitat a l’hora d’accedir a les àrees de joc. El setembre, el Síndic de Barcelona alertava que el problema seguia sense resoldre’s. L’organisme emetia un comunicat en què explicava que actualment hi ha 666 àrees sense cap element accessible ni inclusiu, 180 àrees accessibles i només 10 àrees adaptades amb elements de joc inclusius.
Aquest 23 d’octubre, una vegada més, Munté posava el focus de les seves crítiques en “el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni”, i demanava que “tots els barris de la capital catalana tinguin parcs de joc infantil accessibles i inclusius”. La regidora de Junts ho feia en una concentració de pares i mares amb criatures amb discapacitat celebrada als Jardins de Ca l’Aranyó.
Amb el lema Parcs inclusius. Parcs per a totes i tots, la concentració va reclamar que es complissin “els compromisos” i es posés en marxa de forma definitiva “el pla que ha de permetre que hi hagi parcs de joc infantil adaptats i inclusius a tots els barris de la ciutat”.
Així mateix, Munté va exigir a l’Ajuntament de Barcelona que això fos una prioritat pressupostària i política. “Cal que els infants amb discapacitat o amb problemes de mobilitat puguin accedir fàcilment als parcs i hi puguin jugar”, afegia la regidora.
Les reivindicacions no acabaven aquí. Munté també demanava que el consistori fes pública una llista dels parcs infantils adaptats perquè les famílies afectades sàpiguen on portar els seus fills.
Famílies al límit
Com explicava en declaracions al Línia Albert Biscarri, de Sumem, una associació que treballa per garantir els drets de les persones amb diversitat funcional a l’Hospitalet de Llobregat, el malestar en referència a la situació dels parcs infantils és notable. “Als parcs hi ha elements que són inclusius, però això és un error, perquè la totalitat del parc hauria d’estar adaptada per als infants amb mobilitat reduïda”, deia.
Alhora, Biscarri es queixava de la inoperància dels parcs. “Si el pare o l’àvia d’un infant amb mobilitat reduïda ha d’arrossegar una cadira de rodes per la sorra per arribar a un joc adaptat, acabarà desistint-ne”, deia per afegir que, “quan els ajuntaments tenen un problema com aquest, no es deixen assessorar per la societat civil i les organitzacions”.
Mentrestant, l’Ajuntament
L’Ajuntament de Barcelona va presentar el passat 18 d’octubre el Pla d’Infància 2021-2030. Aquest document conté els reptes i actuacions per millorar “les vides i drets de la infància i l’adolescència a Barcelona”.
“A partir d’una àmplia diagnosi sobre l’estat de la infància i l’adolescència a la ciutat i des de la perspectiva de drets, estableix els principals reptes de ciutat en matèria d’infància”, explicava el consistori per afegir que és la primera vegada que es porta a terme una planificació a una dècada vista.
Així, el pla vetllarà pel dret a tenir unes condicions econòmiques adequades, pel dret a l’educació, el lleure i la cultura, pel dret a la salut, pel dret a la família i a la protecció social, pel dret a no patir discriminacions i violències, pel dret a la participació i pel dret a tenir veu davant les decisions polítiques que afecten la infància.
Pel que fa als parcs infantils, el document de l’Ajuntament reconeix que “un 50% de les àrees de joc estan localitzades fora d’un espai verd, i en relació amb la inclusivitat, només una de cada quatre àrees són accessibles o amb elements certificats com a inclusius”.
