Llambordes Stolpersteine per als tres montornesencs morts. Foto: Ajuntament
El final de la Guerra Civil i la victòria de les tropes franquistes van suposar que diversos montornesencs contraris al règim es veiessin obligats a deixar-ho tot per emprendre el difícil camí de l’exili. Aquest és el cas de Mariano Clivillers, Joan Clivillers i Josep Viñallonga. Tots ells van marxar a França en moments diferents i amb circumstàncies diferents per intentar salvar les seves vides, però tots tres van córrer la mateixa sort: van ser deportats als camps d’extermini nazi, on van ser assassinats.
Cada 27 de gener se celebra el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i a Montornès s’organitzava un acte en record dels tres veïns. “És molt important no oblidar el que va passar i preservar la memòria històrica perquè això no es torni a repetir mai més”, deia l’alcalde, José Montero. L’acte va incloure una ofrena floral al davant les tres llambordes Stolpersteine, que homenatgen les víctimes del nazisme, i un minut de silenci en honor als desapareguts montornesencs durant la Guerra Civil.
Tres històries de vida
Segons detallen des de l’arxiu municipal, en Mariano va ser el primer montornesenc assassinat. D’ideologia anarquista i membre de la CNT, va ser regidor de l’Ajuntament republicà. Per això, en acabar la Guerra Civil es va exiliar, fins que a finals del 1940 va ser deportat a Mauthausen. Allà va treballar diversos mesos en una pedrera de granit, fins que va deixar de produir i el van portar al camp d’extermini de Gusen, on moria l’abril de l’any següent, als 38 anys.
Del seu germà petit, en Joan, se sap que va ser el següent a morir. També era membre de la CNT i precisament per això es va exiliar, juntament amb la seva dona i la seva filla. Durant el periple el montornesenc també va ser deportat a Mauthausen a finals del 1940, amb el seu germà. Va morir a Gusen vuit mesos després que en Mariano, als 26 anys.
Pel que fa a Viñallonga, des de l’arxiu detallen que va ser membre de les Joventuts Socialistes Unificades de Montornès, cosa que el va portar a l’exili, a França, al final de la guerra. De la mateixa manera que els germans Clivillers, va ser enxampat pels nazis i deportat a un camp de concentració. En aquest cas, al de Bochum, on va morir a finals del 1944, als 29 anys.
Fer difusió dels fets
Malgrat que aquesta publicació ha intentat contactar amb les famílies dels tres deportats per a recordar més detalls de les seves vides, no ha estat possible aconseguir declaracions al respecte. Amb tot, el regidor de Memòria Democràtica, Sergi Martínez, destacava en l’acte la importància de parlar del tema i de fer que la població “conegui les barbàries que s’han comès no fa tants anys”. Sobretot tenint en compte el context actual “d’auge del feixisme i l’extrema dreta a Europa i a tot el món”, concloïa Martínez.
