Negocis que es van perdent: l’última sastreria de Mollet abaixa la persiana amb un comiat emotiu

Lletres ben grans i de color vermell col·locades a banda i banda de cada aparador informen d’una “liquidació d’estoc per jubilació” a la Sastreria Tarrés. “Abaixem la persiana, el 31 de gener a un quart de vuit del vespre ho celebrarem”, diu un altre cartell. A dins, com de costum, en Josep Tarrés, l’últim sastre de Mollet –la ciutat havia arribat a tenir quatre sastreries–, atén tothom qui entra amb un somriure d’orella a orella. Línia viu aquest últim dia de ben a prop.

“Avui per a mi no és un dia trist, sinó tot el contrari”, assegura Tarrés a aquesta publicació. Després de tota una vida dedicada a l’ofici i a un negoci amb 125 anys d’història, ha arribat el moment de “fer d’avi i coses de jubilat”, comenta, rient. Mentre els seus nets corren per la botiga i diversos familiars i amics entren a parlar amb Tarrés, a fora, al carrer, l’esperen prop d’un centenar de persones que han volgut acompanyar-lo en aquest moment.

“Afanyem-nos, que avui és l’últim dia que obre i, si no, et quedaràs sense camisa”, li diu una dona al seu marit, en entrar a la sastreria. Malgrat que la gent que s’acumula a la botiga, Tarrés els atén amb especial amabilitat, sabent que seran els seus últims clients. Pren mesures a l’home amb la destresa que li han donat tants anys d’experiència i li mostra, sobre el taulell, quatre camises. “Són les úniques que em queden de la talla 42”, comenta. Davant l’afluència de gent i la indecisió de la parella, la dona de Tarrés, la Teresa, els acaba d’atendre. “Ves cap a fora que hi ha molta gent que t’està esperant”, li diu.

L’agraïment de la ciutat

A fora, representants de l’Ajuntament, membres d’entitats, veïns, amics i família s’acumulen a banda i banda del carrer, que en una estona haurà de tallar la Policia Local. Tarrés s’abraça amb tothom, es fa petons i, amb alguns amics i coneguts, s’emociona.

“Josep, vine cap aquí que tenim un detall per a tu, per haver-nos fet la Cuca Molla”, li comenta David Carbonero, impulsor d’aquest element festiu. Es tracta d’un quadre mosaic amb fotos de la bèstia, creada el 2018. Amb emoció, Tarrés l’ensenya a tots els assistents, alguns dels quals també li regalen petits detalls. El sastre continua saludant a tothom i, mentrestant, amb motiu d’agraïment, la família de Tarrés treu xocolata amb melindros i reparteix un recordatori.

“Soc en Josep Tarrés, avui em jubilo després de molts anys de treball”, comença l’escrit. “M’ha costat molt prendre aquesta decisió perquè he tingut la gran sort de gaudir i emocionar-me amb la meva feina”, continua. “Tanquem aquesta etapa sense cap vertigen i amb la seguretat que avui és un dia feliç, bonic i que sempre recordarem”, conclou el text.

Punt final a 125 anys

Després d’una llarga estona parlant amb tothom, Tarrés es decideix a fer un discurs breu, però carregat d’emotivitat, per a tots els assistents. A davant de l’aparador, prèviament decorat amb planxes i material antic que mostra el passat de la botiga, el sastre dedica unes paraules d’agraïment als amics, a la família i, en especial, a la seva dona Teresa. “També és part del negoci, perquè sense ella no hauríem arribat tan lluny”, assegura emocionat.

Entre aplaudiments, Tarrés avança que “ha arribat el moment” i prem el botó d’abaixar la persiana. Els aplaudiments s’intensifiquen encara més, mentre el sastre saluda tothom amb els braços oberts, en senyal d’agraïment, i amb els ulls vidriosos per l’emoció de saber que aquella persiana no es tornarà a apujar. “Moltes gràcies a tots”, diu.

Un cop amb la botiga ja tancada, una petita traca posa el punt final a la trajectòria del sastre i del seu negoci, de tres generacions. “Fins aquí”, conclou Tarrés per finalitzar el comiat. Amb tot, el molletà continuarà treballant a porta tancada fins a finals d’any, per acabar encàrrecs.