Un moment de l’acte celebrat avui a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili de Barcelona. Foto: Pere Francesch/ACN
Binta Diaw, Lola Lasurt, Félix Blume, Carlos Bunga i el col·lectiu Tornen les esquelles són alguns dels noms més destacats que participaran al Manifesta 15. Dels 43 participants que s’han anunciat aquest dijous, 29 presentaran obres de nova creació fetes especialment per a Manifesta 15.
Així doncs, la biennal Manifesta 15, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre, oferirà un programa a setze seus repartides per dotze ciutats de la regió metropolitana. L’antiga editorial Gustavo Gili acollirà, entre altres propostes, l’exposició Arxius negres: fragments d’una metròpoli anticolonialista o un projecte que aprofundeix en el llegat dels moviments pedagògics radicals a Catalunya. Manifesta, la biennal nòmada europea, tindrà lloc a la regió metropolitana: Badalona, Cornellà de Llobregat, El Prat del Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallés, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. El programa de Manifesta 15, que durarà 78 dies, es desenvolupa al voltant de tres clústers temàtics a la regió metropolitana: els nodes del Besòs, el delta del Llobregat i la serra de Collserola.
Les seus o espais on se celebrarà són Casa Gomis del Prat de Llobregat; Can Trinxet, de l’Hospitalet de Llobregat; La Caldereria, de Cornellà de Llobregat; el Monestir de Sant Cugat i Cal Quitèria, de Sant Cugat del Vallès; el Vapor Buxeda Vell, de Sabadell; la Seu Ègara, de Terrassa; Roca Umbert. Fàbrica de les Arts, la Plaça de la Porxada, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Can Jonch – Centre de la Cultura per la Pau de Granollers; les Tres Xemeneies, de Sant Adrià del Besòs; la CIBA, de Santa Coloma de Gramenet; la Platja del Coco de Badalona i el Mataró Art Contemporani.
“Una de les coses més interessants és entrar en espais que han estat tancats per la ciutadania”, ha assenyalat l’artista, educador i coordinador d’educació de Manifesta 15, Jordi Ferreiro. També ha ressaltat que un repte de la biennal és veure com l’art entra en aquests nous espais.
La mediadora creativa, Filipa Oliveira, ha explicat que el grup de participants tenen “el repte d’explorar, especular i imaginar plantejaments temàtics que engloben aquesta edició com la transició ecosocial o com imaginar nous futurs enmig de les ruïnes de l’era industrial”. Al mateix temps, també ha destacat que a Manifesta 15 s’inspiren en artistes, activistes, ecologistes, científics i pensadors que han obert camí: “Aquest col·lectiu de veus són les visions de la nostra societat”. Oliveria també ha dit que volen plantejar preguntes, més que teories, per un futur resilient i un espai per la justícia. Així mateix, ha dit que un altres dels objectius és fer un exercici d’observació crítica i empàtica.
Arxius a la Gustavo Gili
Manifesta 15 Barcelona Metropolitana treballa en un ampli ventall de projectes de recerca que aprofundeixen en les memòries històriques, genealogies, relats i pràctiques educatives compartides. Els arxius, allotjats a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili –a l’Eixample de Barcelona–, la seu de Manifesta durant el període de la biennal, són significatius, han explicat els organitzadors, a nivell “mental, material, espiritual i històric, a partir de veus no escoltades i de l’activació per part de grups diversos de la societat”.
En aquest context, l’autor i professor de Princeton German Labrador analitzarà l’impacte de la Guerra Civil espanyola i el domini franquista en el desenvolupament cultural i social des de la mateixa guerra fins a l’etapa postfranquista dels anys setanta.
La investigadora, comissària i fundadora de Radio Africa, Tania Safura Adam revisarà la memòria col·lectiva a través de la mostra Arxius negres: fragments d’una metròpoli anticolonialista, un pòdcast i materials de la Biblioteca Anticolonial. “El projecte parteix de la reflexió de la colonialitat i postcolonialitat de la metròpoli”, ha apuntat Safura.
Així mateix, el departament d’Educació de Manifesta 15 presenta una recerca sobre els moviments de renovació educativa catalana, destacant l’impacte de l’educació i la pedagogia en la transformació social. El projecte, que aprofundeix en el llegat dels moviments pedagògics radicals a Catalunya, construeix una genealogia crítica a partir de 1924 i s’ha realitzat amb la col·laboració dels col·lectius Anaïs Florin, Massa Salvatge, Paisanaje i Diversorium.
