Joan Rossell, florista la Rambla des de l’any 1956. Foto: Línia La Rambla
Fa pocs dies que el Consell de Savis del Mercat de la Boqueria va homenatjar Joan Rossell després de tota la vida al capdavant d’una de les parades de flors més antigues, Flors Maria. Ens rep molt afablement a l’antic magatzem on guardava les flors i que ara és un petit museu dels millors records de la seva vida.
Quan va començar a treballar vostè a la parada de flors de la Rambla?
Doncs, l’any 50 i tants… Crec que va ser el 1956. Però llavors només anava a la parada al matí i a la nit.
A la nit?
A recollir. Llavors, cada matí posàvem les flors a la parada i després, a la nit, les recollíem. Hi havia una feinada de por.
I a quin lloc guardaven les flors durant la nit?
Havies de tenir un local com aquest on som per desar el gènere. I calien sis i set persones per fer-ho. Recordo que passàvem molt de fred i molta calor. Penseu que abans no hi havia les casetes, estàvem a l’aire lliure. A la nit havies de posar un paraigua perquè si no el fred t’entrava pel cap i et sortia pels peus.
Entenc que hi participava tota la família al negoci?
Pots comptar. No hi havia ni seguretat social ni hi havia res. Era una cosa familiar i, com a molt, teníem algun mosso o algun empleat, però res més.
Com era aquella Rambla on va començar a treballar?
Aquella era una Rambla fabulosa perquè hi havia una trentena de parades i cada matí la Rambla sencera s’omplia de flors. Era un jardí florit durant tot l’any. Llavors a Barcelona no hi havia cap jardí tan florit com aquest. Però no l’han sabut cuidar. I ara queden poques parades. Són tres i el cap.
“Hi havia una trentena de parades i la Rambla de les flors era un jardí florit tot l’any”
Les autoritats al·leguen que ha canviat el negoci de les flors.
La vida ha canviat molt, és clar. Abans la gent, per no res, per acostar-se a una senyora, havies d’anar amb unes flors. Quan s’acabava un acte important, sempre li portaven al protagonista un ram de flors. Als teatres, per exemple. Les funcions sempre acabaven amb un ram de flors. Ara no donen res. Passi-ho bé i bona nit.
Diuen que la Rambla va ser el primer lloc de la ciutat on es van vendre flors.
Al principi venien els pagesos al carrer Hospital i portaven herbes, fruites i algunes flors. I arran d’allò es va traslladar a la Rambla. Primer van fer les parades i molts anys després les casetes actuals. I ara ho desfaran tot, perquè no té cap importància. Els temps han canviat totalment.
Què s’hauria de fer perquè tots aquests canvis no afectessin el negoci de la flor?
L’Ajuntament no hauria de deixar-ho anar d’aquesta manera. Hauria de recolzar-ho una mica i conservar les flors de la Rambla.
L’auge del turisme no hi deu haver ajudat, oi?
Sí, abans la gent era més d’aquí, és clar, i era molt diferent. Recordo que, de bon matí, la gent se n’anava al mercat o a la feina, però a la tarda sortien a passejar per la Rambla, a prendre la fresqueta. Ara, a la gent d’aquí, els que viuen al barri, ja no els veus.
Quina és l’època daurada de la Rambla, per a vostè?
Jo et diria que els anys seixanta, setanta i vuitanta. A partir dels anys noranta, la cosa va anar afluixant a poc a poc.
La Transició va ser un moment històric molt important per al passeig, oi?
Hi passava tothom per la Rambla en aquella època. Tots els artistes. Ara, si passen, com que hi ha tanta gent, ni es veuen. Però abans els veies venir de lluny. I molts pintors, també. Cada matí es plantaven al davant per pintar les parades. Ara no es pot pas fer, està prohibit.
Tinc entès que la seva parada es va fer mot famosa.
Això és perquè el ministeri d’Informació i Turisme va fer un cartell amb una fotografia de la parada, farcida de flors, i va col·locar-lo als aeroports internacionals. Venia gent i m’explicava que ens havien vist a Alemanya o a Anglaterra.
Vostè té 91 anys i m’han dit que va treballar ben bé fins als 85.
Sí, però això va ser per les circumstàncies. Cadascú té les seves coses, oi? Però sí que soc un florista de vocació. Això sí.
L’han incorporat al Consell de Savis de la Boqueria.
Consell de savis? No, és el consell de vells, aquest… Si fos savi no hauria treballat fins als 85 anys.
