Ple Ajuntament de barcelona

La polèmica per la fi de les relacions amb Israel va començar el 8 de febrer. Foto: Norma Vidal/ACN

Les declaracions i contradeclaracions s’han succeït d’ençà que Ada Colau va anunciar que trencava relacions diplomàtiques amb l’Estat d’Israel i desfeia els agermanaments que la capital catalana té amb les ciutats de Tel-Aviv i Gaza. L’alcaldessa va prendre aquesta decisió motivada per la campanya de recollida de firmes encapçalada per Lafede.cat i la Coalició Prou Complicitat amb Israel que demanava condemnar l’actitud d’Israel envers el poble palestí. Un total de 3.750 persones van donar suport a la iniciativa.

Actualment, les relacions entre la ciutat i l’Estat d’Israel, tot i que tots els partits barcelonins s’hi han oposat radicalment, continuen suspeses en virtut del decret signat per l’Alcaldia.

Així mateix, l’últim a intervenir en aquest debat ha estat el síndic de greuges de Barcelona que durant la presentació del seu informe anual aquest dijous s’ha referit al tema. “Qui va impulsar l’agermanament en el seu dia va ser l’alcaldia i, per tant, té tot el sentit del món que ara sigui l’alcaldia qui decideixi desfer-lo”, ha criticat Bondia. De totes maneres, el mateix Bondia creu que “si els acords d’agermanaments són tan importants, haurien de passar pel plenari a proposta de la ciutadania”. En aquest sentit, el síndic ha mostrat la seva incredulitat davant la posició adoptada pels de partits del ple davant d’una proposta ciutadana que ha recollit milers de firmes i, entrant a valor més el conflicte, ha afegit que “en el cas del poble palestí sabem al costat de qui ens hem de posar, hi ha una víctima i un victimari”. Per últim, Bondia ha afirmat que creu que “cal revisar tots els acords d’agermanament amb ciutats que es troben en indrets on no es compleixen els drets humans”.

Si aquest dilluns totes les formacions excepte ERC i els comuns forçaven un ple extraordinari per debatre el tema i acusaven Colau d’actuar “unilateralment”, aquest dimecres, la Comissió de Presidència de l’Ajuntament, en la qual hi ha representació de totes les forces, va suspendre el trencament de relacions amb els vots de PSC, Junts, PP, Ciutadans i Valents i l’abstenció d’ERC. Amb tot, la votació no tenia efectes legals, com tampoc tindrà recorregut el ple extraordinari que han forçat les formacions d’oposició, perquè els representants de Barcelona En Comú sumen la força necessària perquè una proposta d’aquestes característiques tiri endavant.

Bondia s’ha referit a l’activitat institucional dels partits per evitar el ple i ha criticat que es posi en dubte la decisió ciutadana de condemnar l’Estat d’Israel. Alhora el síndic s’ha mostrat contrari a qui assenyala que Colau ha pres la decisió unilateralment. Tant és així que ha qüestionat la decisió del candidat de Junts Xavier Trias d’utilitzar un decret d’alcaldia per revocar la decisió de Colau si és alcalde el maig. Certament, Trias estaria utilitzant el mecanisme que titlla d’unilateral i que tant ha criticat.

El diumenge passat, el candidat de Junts va anunciar que havia enviat una carta a l’alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai, comprometent-se a “normalitzar relacions” si aconsegueix l’alcaldia després de les eleccions municipals del maig. En una línia similar, Jaume Collboni del PSC, en article d’opinió publicat a La Vanguardia, es va comprometre a deixar sense efectes el decret si era alcalde de la ciutat.

Cal recordar que va ser la mateixa sindicatura qui va demanar que es trenqués l’agermanament amb les dues ciutats d’Orient Mitjà en una resolució el passat desembre. Així explicava les seves motivacions en un article d’opinió al diari Línia.

Israel, a la campanya

No hi ha hagut força política que no es pronunciés en la darrera setmana sobre la suspensió de relacions de Barcelona amb Israel.

El PSC va ser el primer partit a reaccionar. Laia Bonet afirmava el mateix dia que es va conèixer la notícia el 8 de febrer, que la decisió era un “error gravíssim” i acusava Colau de voler “tapar la boca” al ple de Barcelona aprovant la seva iniciativa a través d’un decret d’Alcaldia. Així mateix, Trias considerava que Colau no estava treballant per a “la concòrdia” i demanava “evitar els sectarismes”.

Per la seva banda, Ciutadans considerava “vergonyós” que Colau fes servir Barcelona “per als seus fins ideològics” i danyés així “la imatge de la ciutat”. Mentrestant, el PP assenyalava que l’alcaldessa estava “sembrant l’odi contra Israel”.

Des d’ERC, Ernest Maragall, en una conferència celebrada a l’Espai Línia, criticava, per una banda, la decisió “unilateral” de Colau, però per l’altra, arremetia contra Collboni acusant-lo de fer servir aquest tema de forma “electoralista”. El candidat d’ERC es referia a la visita de Collboni a una Sinagoga per mostrar el seu rebuig a la decisió de Colau.

La mateixa Federació de Comunitats Jueves d’Espanya va acusar l’alcaldessa de la capital catalana Ada Colau de practicar un “antisemitisme sofisticat”. Una postura semblant a l’expressada pel Ministeri d’Exteriors d’Israel que el dia que es va conèixer la notícia va assenyalar que Colau estava reforçant “extremistes, grups terroristes i antisemites”.

Als antípodes, també hi ha opinions. Aquest dimarts, una cinquantena de personalitats van expressar el seu suport a la decisió de l’alcaldessa. Entre aquestes veus hi havia els Premis Nobel Annie Ernaux, George P. Smith, Jody Williams i Mairead Maguire; els actors Mark Ruffalo, Miriam Margolyes, Viggo Mortensen i Susan Sarandon; o les activistes Angela Davis, Arundhati Roy i Naomi Klein. Finalment, la relatora especial de l’ONU sobre Palestina va definir com a “valenta” la decisió de Colau perquè segons el seu parer, suposa “corregir un camí d’injustícia”.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram