Titular un article amb una llatinada jurídica no és cap garantia d’èxit ni tampoc que el seu contingut sigui interessant. Passa el mateix amb els agermanaments entre ciutats. Sí, les ciutats, per diversos motius (reconciliació, comprensió, integració o cooperació), es poden agermanar, però no a qualsevol preu. De la mateixa manera, també es poden desagermanar si les circumstàncies que varen originar l’acord canvien (rebus sic stantibus). Possiblement, ara s’entengui millor el títol de l’article.
Aquest principi jurídic del rebus sic stantibus es correspon amb una visió dinàmica del Dret com alguna cosa que requereix ser permanentment revisada, recreada, reelaborada o reformulada per adaptar-la als nous contextos en què ha de ser aplicada. D’acord amb aquesta concepció, el Dret apareix com un fenomen històric, el dinamisme del qual radica a ser permanentment actualitzat i contextualitzat. Per tant, la flexibilitat seria una característica essencial de l’experiència jurídica.
S’ha de buscar un equilibri harmònic entre el principi general de vinculació, formulat com a pacta sunt servanda (s’ha de complir el que s’ha pactat), i la possibilitat d’admetre la reversibilitat d’un acord. Això és el reconeixement de determinats efectes jurídics a l’alteració de les circumstàncies concurrents en el moment de la celebració.
Recomanem que es revoqui l’Acord d’Amistat i Cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv
Doncs bé, fem aterrar una mica l’anterior reflexió. L’any 1998 es va signar l’Acord d’Amistat i Cooperació (agermanament) entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv. En el protocol signat per les tres ciutats s’expressà el suport als Acords de Pau d’Oslo. Aquests acords preveien cinc anys per a un acord de pau permanent, però és evident que no es va aconseguir. El Procés d’Oslo no va assolir la pau “justa, duradora i integral” que va prometre. Per tant, fracassats aquests Acords de Pau, és manifest que el context en el qual va produir-se l’agermanament ha canviat de forma radical (rebus sic stantibus).
I si això no fora prou, el mateix Ajuntament de Barcelona reconeix expressament que molts agermanaments han quedat sense contingut i romanen com un acord del passat. I aquest, en concret, està inactiu i, a més a més, el context en què es va fonamentar ja no existeix. Aquest és un dels motius pels quals la Sindicatura de Greuges de Barcelona ha emès una resolució on recomana que es revoqui l’Acord d’Amistat i Cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv.
Si voleu, un altre dia faré un article posant per títol “Cap complicitat amb l’apartheid contra el poble palestí” i explicaré el perquè de la necessitat de revocar aquest agermanament i revisar la resta per tal que es garanteixin els compromisos en matèria de drets humans i de respecte de la dignitat humana com a principis inexcusables en l’impuls d’unes relacions internacionals de caràcter municipal que promoguin la justícia global.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
