Les mascaretes i els grups bombolla han marcat el curs 2020-2021. Foto: Miquel Codolar / ACN
Repte superat: el curs escolar 2020-2021 ja s’ha acabat. Serà recordat com el curs de les mascaretes, dels grups bombolla i dels confinaments puntuals (pocs, molts menys dels que es temia), però també com el curs en què l’esforç titànic de la comunitat educativa va donar els seus fruits. Les escoles i instituts s’han mantingut oberts sense interrupció de setembre a juny i això, recordant les sensacions que hi havia fa un any, ja és tot un èxit.
“Hem sobreviscut”, diu la directora de l’institut Jaume Balmes de Barcelona, Gemma Belluda, amb satisfacció. “Semblava molt difícil, vam començar el curs pensant que probablement no l’acabaríem”, reconeix Laia Pi, directora de l’escola barcelonina Xirinacs, que celebra haver arribat al final “molt millor” de com estaven al principi.
L’estiu passat hi havia veus que parlaven del retorn a les aules com una decisió massa arriscada que podia comportar greus repunts dels casos de coronavirus. Per contra, també hi havia qui tenia clar que “era prioritari tornar a les escoles”, com diu Lluís Medir, de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’escola Auró, també de la capital catalana. El cert és que sí que hi ha hagut rebrots i noves onades de la pandèmia en aquests mesos, però no han tingut a veure amb l’activitat docent. “L’escola ha estat segura”, afirma Cristina Fernández, mare d’un alumne de l’escola barcelonina 9 Graons, que admet que va viure el setembre passat amb incertesa.
“Pràcticament no hi ha hagut contagis i la immensa majoria dels que hem detectat s’han produït fora del centre”, assegura Belluda, que considera que els alumnes del Jaume Balmes (en són 1.100 en total) han estat “un exemple de responsabilitat”.
RENÚNCIES
Tot i que estan satisfets, famílies i mestres no obliden que els alumnes han hagut de fer “moltes renúncies” durant aquest curs, tal com apunta Fernández. Pi, com a directora d’una escola on els alumnes més grans tenen sis anys, creu que se’ls han imposat “mesures fora de lloc”. “És impensable que infants de tres, quatre o cinc anys no es toquin, o que no els abracis si ploren”, lamenta. Amb tot, els petits també han demostrat una gran capacitat d’adaptació, però pares, mares i docents coincideixen a dir que cal recuperar l’antiga normalitat. “No és bo que hi hagi grups tancats i que els alumnes no interactuïn entre tots”, cita Medir com a exemple, i afegeix que els preocupa que “les escoles s’hagin bunqueritzat: perquè no hi entrés el virus, no hi ha pogut entrar ningú”.
En el cas dels més grans, també hi ha hagut renúncies significatives. “Hem hagut de fer batxillerat en format híbrid (un dia presencial, un dia online) fins dos mesos abans d’acabar el curs”, explica Belluda, que reconeix que “els estudiants de batxillerat s’han sacrificat perquè els de l’ESO poguessin venir cada dia”.
ESPERANÇA
L’objectiu, per tant, és recuperar tot el que el coronavirus ha pres als alumnes. I aquí la comunitat educativa es mostra esperançada i confiada en el curs 2021-2022. “Cal flexibilitzar mesures i que el curs vinent sigui el més semblant possible al de fa dos anys”, diu Pi, que creu que la mascareta ja no ha de ser obligatòria a primària. En la mateixa línia, Medir i Fernández esperen que l’obligació de separar els infants en grups bombolla quedi enrere. Per la seva banda, Belluda preveu que es mantinguin algunes mesures, com “l’entrada esglaonada”, però que “les indicacions siguin més laxes”. Si una cosa té clara és que aquest juliol caldrà “fer molta feina d’organització” per preparar un curs que, això sí, encara amb “optimisme”.
