Una de les concentracions dels treballadors de l’Hospital. Foto cedida
El 29 de desembre de l’any passat es perdia la pista de José Antonio Martínez, treballador de l’Hospital de Mollet i veí de les Franqueses, mentre feia una ruta a la serra de Béjar, a Salamanca. Des de llavors, s’han organitzat diversos dispositius de recerca en els quals han participat efectius de la Guàrdia Civil i de Protecció Civil, i també voluntaris, però cap ha acabat amb èxit. Amb tot, tant la seva dona, Merche Gasco, com els seus companys de l’Hospital, continuen lluitant perquè les recerques no s’aturin. “Volem portar-lo a casa”, diu Gasco en declaracions al diari Línia.
Segons explica, la principal hipòtesi de les autoritats i dels cossos implicats en la recerca és que caigués en una esquerda, o bé que es refugiés del mal temps en un lloc del qual després no va poder sortir. “Sigui com sigui, la qüestió és que es troba en un espai inaccessible inclús per als animals, i per això està sent tan complicat trobar-lo”, detalla Gasco.
Una lluita d’un any
Malgrat les dificultats, aquest cap de setmana estava previst tirar endavant una nova recerca, que s’ha acabat suspenent per la previsió de mal temps. “Tot i que finalment no s’acabi fent, havia de ser el primer macrooperatiu de recerca d’en José, i això és una victòria gegant de cara a pròximes recerques”, considera Gasco. En aquest sentit, detalla que, fins ara, “els mitjans i efectius implicats en la recerca no estaven coordinats ni anaven a la una”, com sí que faran a partir d’ara. “Aquest pas ha estat resultat d’una lluita contínua perquè no deixin de buscar en José i pot servir de precedent per a altres casos”, celebra.
El suport de l’hospital
La mateixa Gasco ha estat qui ha liderat aquesta lluita de la qual parla, amb el suport dels sanitaris de l’Hospital, en el qual també treballa ella. “Tots els qui estimem a en José i a la Merche hem intentat posar el nostre granet de sorra fent tot el possible perquè no parin de buscar-lo”, detalla la Silvia, una treballadora que ha parlat amb aquesta publicació. En el seu cas, com en el de la Chus, una altra sanitària del centre amb qui ha contactat el diari Línia, ha estat participant en concentracions i insistint en la necessitat de fer noves recerques. “En José es mereix tornar i no pararem fins a aconseguir-ho”, assegura la segona treballadora.
Mentrestant, altres companys de l’Hospital com en José Fernández i en Berna s’han implicat en la causa d’una manera més directa. “Quan ens en vam assabentar vam decidir anar cap allà i col·laborar en la recerca com a voluntaris”, explica Fernández. “Va ser molt dur d’afrontar, sobretot mentalment, però els dos sentíem que havíem de fer-ho”, afegeix.
“Dol no resolt”
Segons expliquen tots els sanitaris, malgrat haver fet tot el possible per trobar en José, comparteixen un sentiment de “dol no resolt”. En aquest sentit, Gasco assegura que “el fet de no acomiadar-se, no permet avançar”. “Cada vegada que es fa una nova recerca, torno a viatjar al 29 de desembre de l’any passat”, explica.
Amb tot, tot i que la ferida segueixi oberta, tant la Silvia com la Chus asseguren que a l’Hospital continuen parlant d’ell i recordant-lo, pràcticament cada dia. “El tenim molt present”, diuen les sanitàries. Mentrestant, Gasco avança que seguirà insistint a les autoritats “el temps que calgui” perquè “el cas d’en José no pot caure en l’oblit”.
