Els propietaris dels gimnasos Esport Rogent i Team Calve van fer el passat mes de juliol una vaga de fam per protestar per la situació del sector. Foto: Marta Casado Pla/ACN
Dissabte a primera hora del matí. Mes d’abril. Encara no són les 9 i a l’entrada del DIR del barri barceloní de Gràcia una fila d’unes quinze persones espera l’obertura de portes del gimnàs. Es tracta dels pocs socis adeptes a les màquines o a la piscina que han pogut apuntar-se amb cita prèvia per anar al centre esportiu. Volen aprofitar, al màxim, el temps que l’empresa i el Procicat els ha concedit.
Aquesta escena, que durant uns mesos ha estat freqüent en molts centres de pràctica esportiva, no es tornarà a repetir. Des d’aquest dilluns 14 de juny el Procicat ha determinat que l’accés als gimnasos o centres esportius amb activitats interiors es podrà fer sense cita prèvia.
A partir d’ara, “cal que hi hagi control d’accés i registre”, afirmava la darrera revisió del pla d’actuació davant la pandèmia. Així mateix, es permetrà “l’obertura amb un aforament del 70% tant a l’aire lliure com en espais tancats, incloses les piscines”.
SOBREVIVINT A LA CRISI
El sector dels gimnasos ha estat un dels més damnificats per les mesures de tancament per la Covid-19. “Un de cada quatre gimnasos tancarà”, afirmava de forma rotunda August Tarragó, president de l’Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (Adecaf) a principis d’any en una entrevista a Vilaweb. Aleshores, el sector estava amb les persianes abaixades des del 7 de gener, i fins al 8 de febrer els gimnasos van romandre amb les portes tancades, encara que alguns centres feien activitats a l’aire lliure o fins i tot cedien material a socis que volien fer exercici a casa.
La primera setmana de febrer finalment es van poder reobrir les instal·lacions amb el 30% de l’aforament, i un mes després el govern espanyol anunciava 7.000 milions d’ajudes a diferents sectors, entre els quals hi havia el de les empreses de fitness.
Pocs dies més tard saltaven totes les alarmes quan la cadena de gimnasos DIR anunciava que estava aplicant un pla de viabilitat per resoldre els problemes derivats de la crisi i afegia que faria ús d’un crèdit de 2,6 milions d’euros que el Govern català li va atorgar el 23 de desembre del 2020.
El crèdit, que la firma esportiva haurà de retornar en cinc anys i del qual, fins al moment en què es va conèixer la notícia, n’havia utilitzat 1,46 milions, formava part de la línia de crèdit contra les conseqüències de la Covid-19 aprovada per l’executiu català el 3 de novembre del 2020.
Malgrat això, no tots els gimnasos han pogut maniobrar com el DIR. El novembre del 2020, l’històric gimnàs Barenys de Gràcia (Barcelona), fundat el 1964, tancava. El seu fundador, de 83 anys, Elías Barenys, que reivindicava el gimnàs com “el més antic de Barcelona”, havia arribat a entrenar i competir amb el mític gimnasta Joaquim Blume.
L’estiu i la tardor del 2020 van ser el punt més baix del sector, quan fins i tot a Barcelona dos propietaris de gimnasos van iniciar una vaga de fam –concretament el juliol– contra el tancament dels centres de fitness.
L’IMPACTE DEL SECTOR
El passat 14 de maig, diferents organitzacions de l’àmbit de l’esport van constituir, dins de PIMEC, una sectorial dedicada a les empreses esportives: PIMEC Esport. El seu president és August Tarragó, de l’Adecaf.
Aquesta organització neix, en paraules de Tarragó, per “defensar, representar i donar visibilitat al sector econòmic de l’esport, així com donar suport al teixit empresarial que el sustenta”.
Segons PIMEC Esport, “el sector compta amb més de 600 empreses, que facturen més de 3.500 milions d’euros i donen feina a més de 15.000 persones”. Així mateix, l’Observatori Català de l’Esport afirma que l’any 2018 hi havia 194.952 abonats a organitzacions esportives privades a tota Catalunya, algunes de les quals són gimnasos. Sens dubte, un sector amb impacte que no sempre ha estat ben tractat.
