Menors tutelats

La llei d’estrangeria posa els menors en situació d’indefensió i vulnerabilitat. Foto: Núria Torres/ACN

Trobar feina és difícil en un indret com Catalunya, on el 12,9% de la població està a l’atur. Però si parlem de persones migrades, aconseguir un lloc de treball legalitzat és quasi missió impossible.

Això és el que destaca un recent informe encarregat per la Xarxa de Joves de la Ciutat de Barcelona (Xbcn) del Consorci de Serveis Socials de la capital catalana, en el qual es denuncien les dificultats que tenen els menors i joves migrants no acompanyats per accedir a la formació laboral i al mercat de treball.

Quan un menor nascut en un altre país arriba sol a Catalunya, més enllà de les terribles situacions que ha viscut ha d’enfrontar-se a un sistema jurídic que no li posa les coses gens fàcil per aconseguir feina i papers, una parella sovint lligada.

“Existeixen problemes de caràcter sistèmic en l’accés als itineraris de formació laboral per part dels joves estrangers no acompanyats, menors i adults, i en l’accés al mercat laboral, tots ells derivats de la legislació i les pràctiques existents”, afirma l’estudi de l’Xbcn.

Es refereix a un règim en el qual els joves no acompanyats, mentre són menors de 18 anys, tenen la residència en regla però no poden treballar, i quan compleixen la majoria d’edat, en virtut de la llei d’estrangeria, automàticament poden ser expulsats del país, però ara sí, tenen edat per treballar.

Les complicacions aleshores no fan més que créixer. Per obtenir la residència, els joves tutelats han d’acreditar un contracte laboral d’un any. Si això ja és difícil per a algú que té la seva situació administrativa regularitzada, per a un major d’edat migrat és quasi impossible.

Tal com explica l’estudi de l’Xbcn, “la normativa d’estrangeria per a l’obtenció de permisos de residència i treball exigeix un contracte de duració superior o igual a un any i un salari corresponent al conveni col·lectiu, o equivalent com a mínim al salari mínim interprofessional si és una feina a temps parcial”.

Així mateix, els menors en edats properes als 16 o als 17 anys tenen unes possibilitats molt limitades d’entrar en els itineraris d’educació reglada. En part això té a veure amb les competències lingüístiques de les quals molts d’ells no disposen i amb la situació de desempara que els ha fet perdre la possibilitat d’anar a qualsevol centre educatiu durant l’adolescència.

Certament, hi ha ajudes que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) dona a les empreses perquè contractin aquests joves i alguns d’ells allarguen la seva estada als centres de menors fins als 21 anys. Altres s’estan fins als 23 en pisos semitutelats. Augmenten així les possibilitats d’aconseguir treball i residència. Però són pegats que maquillen el veritable problema: la llei d’estrangeria espanyola.