Imatge del Festa Esplai de principis del maig, al parc nou. Foto: Fundesplai
El macrooperatiu policial contra el cultiu i venda de marihuana a la Setena Fase de Sant Cosme va tornar a posar el barri del Prat de Llobregat als titulars. Tornaven els fantasmes del passat, aquells que li col·locaven la gramalleta de barri conflictiu i perillós. Aquella operació es va saldar amb sis detinguts i la clausura d’una “factoria de marihuana”, tal com la van descriure els Mossos. De fet, el consistori va tapiar els baixos d’un edifici amb ciment per evitar que s’hi tornés a cultivar marihuana. Fonts municipals confirmen que estan en contacte amb l’Agència de l’Habitatge per veure què fer amb aquests pisos, que previsiblement es destinaran a usos socials.
Però un fet d’aquestes característiques no pot entelar la feina que s’està fent a Sant Cosme, i en concret en aquesta zona específica del barri, per millorar la seva situació. Així ho destaquen fonts municipals i va deixar clar la policia catalana en una roda de premsa posterior a l’operació, en la qual es va expressar la necessitat de tallar en sec un fenomen com és el cultiu i venda de marihuana, que impedeix el progrés social.
Una feina diària
En paral·lel a aquestes informacions, hi ha una feina –sovint a l’ombra i que passa desapercebuda– per part dels veïns i de les entitats per millorar el barri. Hem parlat amb diversos actors de Sant Cosme per conèixer-les més a fons i mostrar l’altra cara d’un barri que lluita per trencar els estereotips negatius que encara li pesen.
Martí Miquel és educador social al barri des de fa 15 anys i és al capdavant de l’entitat GATS, que impulsa el festival Esperanzah! i altres projectes comunitaris. “Són coses que passen al barri”, diu Miquel referint-se al cultiu de marihuana i altres delictes, “però no són totes les que hi passen”, afegeix. Aquest educador social recorda que a Sant Cosme es porten a terme “iniciatives molt positives” que no són “tan vistoses” com les operacions antidroga, però que tenen un impacte positiu a la comunitat.
Hi coincideix Carles Xifra, director general de Fundesplai, una entitat que té la seu a Sant Cosme des de fa 15 anys. Allà treballen prop de 350 persones i, al llarg del dia, n’hi poden passar fins a un miler. “Això dona vida al barri”, afirma. De fet, a principis de maig van organitzar la tradicional Festa de l’Esplai al parc Nou, que serveix per donar la benvinguda a l’estiu i que va portar al barri milers de persones.
Amb tot, Xifra destaca la feina coordinada de les entitats per millorar Sant Cosme, a través de la taula comunitària. “Ens hi estem deixant la pell”, remarca.
I és que el barri ha canviat molt els últims anys, coincideixen tots els entrevistats. Pietat Bodelón, directora de l’escola Jaume Balmes, reivindica que “l’autoestima” i “l’orgull de pertinença” han crescut entre els veïns. A l’escola, corrobora, la convivència és “magnífica”, i ho confirma el fet que enguany cap professor ha demanat el trasllat del centre. “La gent del barri m’ha donat moltíssim com a persona”, reconeix Bodelón, que destaca que el barri és un referent educatiu per programes com l’aprenentatge dels escacs, que fa anys que impulsa la Jaume Balmes i que ja fa anys va portar a Sant Cosme a una personalitat política com la primera dama canadenca per interessar-se per la iniciativa. “Sant Cosme no és el que t’imagines i surt a les notícies, és un barri digne”, conclou Bodelón.
Fer camí “sense complexos”
Qui reflexiona també sobre el passat, present i futur del barri és Carmen Mataró, presidenta de l’associació Amics de Sant Cosme. Aquesta entitat és reconeguda per organitzar el Pessebre Vivent del Prat, que va començar fa 23 anys al voltant de la parròquia i han mantingut per convertir-lo en un dels principals atractius de la ciutat durant Nadal. Tanmateix, Amics de Sant Cosme és una associació que col·labora amb més projectes i, segons explica al diari Línia Mataró, contribueixen “allà on els necessiten”.
De fet, aquest sentiment de comunitat ho corrobora Bodelón, que destaca que les famílies participen activament de les propostes de l’escola. En aquest sentit, Mataró argumenta que aquest sentiment de suport, cooperació i pertinença té molt a veure amb els orígens del barri. “El barri ha tingut sempre molta personalitat”, afirma la presidenta d’Amics de Sant Cosme. I tira d’història en la seva argumentació, en recordar la gent que va aterrar a la zona, provinent de les onades migratòries peninsulars que van aterrar a Catalunya per buscar un futur millor. Aquesta saba nova, aquesta “energia per buscar un futur millor”, va ser el revulsiu perquè Sant Cosme es convertís en un barri combatiu on “la gent es dona suport”.
Per tot plegat, Mataró diu que Sant Cosme ha de fer el seu camí “sense complexos”, i proposa una nova mirada al debat sobre el barri. “No ens hem de defensar, hem de posar sobre la taula què tenim i el que s’està fent pel barri”, explica, i planteja que cada veí i cada entitat forma part d’un trencaclosques que completa la ciutat en el seu conjunt. “En el seu moment, hi va haver qui va somniar i es van aconseguir les coses”, conclou.
