Presentació de Festival Filmets. Foto: Jordi Pujolar/ACN
La 49a edició del Filmets Badalona Film Festival projectarà un total de 205 curtmetratges, dels quals 184 entraran en competició. ‘An irish goodbye’, guanyador de l’Oscar el 2023 obrirà la Sessió Inaugural el 20 d’octubre. Serà la primera de les 21 sessions oficials que hi ha programades. La majoria (18) se celebraran al Teatre Zorrilla de Badalona, però també n’hi haurà dues a l’institut francès de Barcelona i una als cinemes Can Castellet de Sant Boi de Llobregat. En aquesta edició, el festival atorgarà dues Venus d’Honor. Una serà per a la directora Carla Simón i una altra per al cineasta Lluís Miñarro.
Simón rebrà el seu homenatge a la Sessió Inaugural del festival. Molt vinculada al festival, és directora de films com ‘Alcarràs’, ‘Estiu 1993’ o el curtmetratge ‘Las pequeñas cosas’, guanyador de la Venus al Millor Curt de Badalona l’any 2015. Simón també ha presentat pel·lícules a Filmets els anys 2019 i 2020.
D’altra banda, Miñarro rebrà la seva Venus el dilluns 23 durant la sessió Filmets Campus, dedicada a les pel·lícules fetes per estudiants de les acadèmies de cinema. El festival li reconeix la trajectòria com a director, productor i jurat de festivals. Ha produït més de 45 llargmetratges, com ‘Uncle Boonmee who can recall his past lives’, Palma d’Or a Cannes 2010.
Plats forts per obrir el festival
En aquesta 49a edició, el Filmets fa una gran aposta per la Secció Inaugural, amb una projecció de set dels millors curtmetratges que s’hi podran veure, a criteri de l’organització. A més de l”oscaritzada’ ‘An irish goodbye’, també es podrà veure el documental ‘Liturgy of anti-tank obstacles’ sobre la guerra d’Ucraïna i el curt català ‘Niuada’, protagonitzada per nens. El conseller delegat de Badalona Comunicació, Josep Viñeta, explica que Filmets volia fer enguany una arrencada “potent” amb una Sessió Inaugural “diferent” al que s’havia fet anys anteriors, quan l’aposta de l’organització era per a la jornada de clausura. Segons Viñeta, els set curtmetratges que es projectaran representen l’essència del festival. Durant aquesta primera jornada, a més, seran a Badalona els creadors d’aquests treballs per presentar les seves pel·lícules. L’únic film que no tindrà representació presencial serà la pel·lícula ucraïnesa, ja que les autoritats del seu país no els han permès la sortida a conseqüència de la guerra.
Porta d’entrada dels BAFTA i set ‘premieres’
Per cinquè any consecutiu, el festival Filmets serà també la porta d’entrada a Catalunya dels premis BAFTA de l’acadèmia britànica. En aquest sentit, es projectaran a Badalona en primícia a Catalunya sis dels curtmetratges presentats als BAFTA, entre les quals destaca el millor curtmetratge britànic d’animació 2023, ‘The boy, the mole, the fox and the horse’.Un altre dels actius del festival és el gran volum de ‘premieres’ que any rere any es presenten a Badalona. En aquesta ocasió hi haurà set estrenes absolutes a Espanya i Catalunya i, a més, hi haurà també una estrena internacional. Es tracta del curtmetratge ‘Wüm’, un curt de ficció dels Estats Units.Una altra de les ‘premieres’, en aquest cas a Espanya, és ‘Las Nogas’ un altre treball nord-americà dirigit i escrit per Catya Plate, que ja forma part de la ‘short list’ dels Oscars 2024. El curt que tancarà el festival serà una altra estrena, ‘Sacrilegio’, opera prima del director Pedro Casablanc.
Cinc produccions catalanes en secció oficial
Pel que fa al cinema fet a Catalunya, el Filmets compta aquest any amb 63 curtmetratges, dels quals n’hi ha una vintena de productors de Badalona. Segons el director artístic del festival, Agustí Argelich, aquesta és una xifra que va en augment amb els anys. Dels films catalans n’hi haurà cinc en competició, una xifra pràcticament rècord en la història de Filmets.Pel que fa a les produccions badalonines, destaquen ‘Això no és Disneyland’, produïda per alumnes de l’institut Enric Borràs del barri de la Salut, i ‘El silenci de les ones’ una investigació sobre la figura del periodista badaloní Pere Mitjans, que va ser director de Ràdio Badalona durant la Guerra Civil i condemnat a cadena perpètua, justament, per aquest motiu.
