Trobada del vuitè aniversari del cafè. Foto cedida
Mentre els mitjans de comunicació bullien amb informació política sobre les últimes hores de la campanya del 28M, en un bar d’Esplugues un grup de persones, en un acte gairebé revolucionari, van seure al voltant d’una taula a reflexionar tranquil·lament sobre el món i la filosofia. Era la 59a edició del Cafè Filosòfic d’Esplugues, que celebrava el vuitè aniversari d’un cicle de trobades obert a tothom.
Un dels seus impulsors i alma mater de l’activitat, Jaume Grau, explica que l’esperit del Cafè Filosòfic és “indagar la veritat que hi ha a cadascú de nosaltres”. Una afirmació amb reminiscències socràtiques que es tradueix en la voluntat que tot aquell que hi participi, hi pugui dir la seva. Dirigeix l’acte, “sense monopolitzar”, un filòsof, tot i que també hi han estat convidats historiadors o escriptors.
Els ponents del dia en qüestió eren dos habituals d’aquestes reunions, els filòsofs Ramon Alcoberro i Oriol Farrés, que van parlar de Nietzsche i el ‘superhome’, del maig del 68, de la idea de progrés i de la tauromàquia. L’espontaneïtat i sinceritat d’Alcoberro i la vivacitat de Farrés ajuden a transitar pels diferents temes i per d’altres que van sorgint de manera paral·lela. Mentrestant, al carrer se celebren els últims mítings i actes de campanya electoral, els periodistes fan corredisses amunt i avall per cobrir la informació i els ciutadans són bombardejats amb proclames i promeses. D’aquesta manera, el Cafè Filosòfic esdevé una illa de reflexió, un autèntic racó de pensar, sense el sentit pejoratiu que li donen els infants. “Fem apologia i defensa d’allò slow i relaxat”, corrobora Grau.
Remant contra corrent
Sense anar més lluny, el primer Cafè Filosòfic, que es va celebrar en un ja llunyà maig del 2015, portava el nom de Caminar i filosofar, i precisament anava en la línia de la defensa d’un diàleg assossegat que permetés als intervinents fer-se preguntes i expressar-les en públic, més que no pas assolir una gran veritat.
Tota una declaració d’intencions d’un cicle que també celebra trobades a l’Ateneu Santfeliuenc i que rema contra corrent en una societat emmalaltida d’immediatesa, opinions fermes i estrès. No és estrany, per tant, que per aquest Cafè Filosòfic espluguí hagin passat intel·lectuals de la talla de Ramon Alcoberro, Vicenç Villatoro o Antoni Gelonch, entre molts altres.
Amb tot, l’origen d’aquesta activitat cal buscar-lo a França, on fa uns 30 anys el filòsof Marc Sautet -etiquetat sovint com el Sòcrates modern– va començar a organitzar trobades filosòfiques a cafès parisencs en les quals l’orador d’una reunió, tal com passava a la Grècia clàssica, parlava amb tothom. D’allà van saltar a tot el món. Grau i un grup d’amants de la filosofia, de fet, van portar la iniciativa a Esplugues després de participar durant molt de temps al Cafè Filosòfic del Raval, a Barcelona.
A la ciutat les trobades tenen lloc al Cau de les Arts, una cafeteria de la Plana que més d’un podria pensar que ha estat dissenyada expressament per acollir aquests cafès filosòfics. No és així, perquè ja fa molts anys que funciona, però el local de la Tere i l’Eugènia, bohemi, misteriós, un niu de cultura envoltat de llibres, es converteix cada dos o tres mesos en un dels últims reductes de la conversa assossegada.
