El professor, Rodríguez i la correctora. Foto: Xus de la Cruz/Gent Gran Mollet
La veïna de Mollet Josefa Rodríguez mai s’hauria imaginat que, als seus 94 anys, escriuria un llibre sobre els periples i aventures de la seva vida. Així ho assegura en declaracions al diari Línia després d’haver presentat, fa unes setmanes, Fortaleza.
Es tracta d’una obra que narra la seva vida, marcada per les migracions a diferents països a causa de les feines del seu marit.
Història de vida
“Jo vaig néixer a Alhama, un poble de Granada, però per motius de feina del meu home vam haver de marxar al Brasil de ben joves, amb un nen de 14 mesos”, recorda. En aquest país van passar-s’hi 17 anys. “Ell es dedicava als transports i jo era mestressa de casa, tot i que vam tenir diferents negocis i vaig acabar fent de tot”, afegeix. Rodríguez assegura que al Brasil en aquells temps s’hi vivia “molt bé” i va tenir el seu segon fill allà. “Després, també per motius laborals del meu marit, vam haver de marxar a l’Argentina, on vam viure un any”, explica.
Al llarg d’aquest periple de 18 anys per Sud-amèrica, Rodríguez va tenir una vida molt diferent de la que van viure la resta de dones espanyoles d’aquella època. “Mentre les meves amigues es van quedar al poble, jo vaig veure món i vaig conèixer altres cultures”, reconeix. Amb tot, adaptar-se a l’estil de vida d’altres països sent dona, migrada i en uns estats governats per dictadures militars on el feminisme brillava per la seva absència i el patriarcat estava a l’ordre del dia, no va ser fàcil. “Vaig haver de treure tota la meva fortalesa”, reconeix. D’aquí el nom del llibre. “Començar de zero en un lloc on es parla una altra llengua, tan lluny de casa i amb dos fills a càrrec teu és complicat, però, al final, per força, t’hi adaptes i busques la manera de tirar endavant i de fer-te valdre perquè la gent no et vegi només com una dona migrada”, afegeix.
Després de tot plegat, Rodríguez i la seva família van tornar a l’Estat i van instal·lar-se a Catalunya, primer a Sant Fost i després a Mollet. “També vam traslladar-nos aquí per feina, ara fa 52 anys”, detalla.
El desig d’aprendre
Totes les experiències que Rodríguez va viure a l’estranger la van convertir en una dona avançada per al Vallès dels anys 70, a finals de la dictadura franquista. “Un cop aquí, a banda de continuar treballant, en aquest cas netejant cases, vaig decidir apuntar-me a informàtica perquè volia aprendre a fer servir un ordinador per poder explicar la meva història”, recorda.
En concret, fa 14 anys que Rodríguez va fer aquest pas, que també li ha permès donar sortida a la seva inquietud per formar-se. “Jo sempre havia tingut clar que volia estudiar i fer una carrera, però els mestres que passaven pel meu poble només els feien classe als nois, i això m’enfadava molt”, explica. Ara, que acut setmanalment a l’Ateneu Gran per rebre classes, assegura que ha descobert la seva motivació. “Venir aquí i aprendre coses noves em dona vida”, assegura.
Pel que fa al procés de creació del llibre, explica que l’ha escrit tota sola, amb l’ajuda del professor del taller d’escriptura creativa, Enrique Carro, i la correcció d’una alumna del mateix taller. “Quan de petita em deien que no em podia formar, mai hauria pensat que arribaria a publicar el meu propi llibre”, diu Rodríguez. “Estic molt orgullosa de mi mateixa”, conclou, posant punt final a aquesta història de superació.
