El tribunal també imposa llibertat vigilada durant cinc anys i 150.000 euros d’indemnització. Foto: Jordi Borràs / ACN
L’Audiència de Barcelona ha condemnat l’exfutbolista del Barça Dani Alves a quatre anys i mig de presó per l’agressió sexual a una jove el desembre del 2022 en una discoteca de la capital catalana. El tribunal també imposa al brasiler llibertat vigilada durant cinc anys i 150.000 euros d’indemnització.
La fiscalia demanava nou anys de presó, mentre l’acusació particular en demanava 12 per haver presumptament agredit sexualment una jove el lavabo d’un reservat de la discoteca Sutton la nit del 30 al 31 de desembre del 2022.
A Alves també se l’inhabilita per a qualsevol ocupació, càrrec públic, professió o ofici relacionats amb menors d’edat durant cinc anys després de la pena. Igualment, haurà de pagar una multa de 9.000 euros per un delicte de lesions lleus.
Tot i que Alves ha estat traslladat a l’Audiència de Barcelona aquest dijous al matí, ha estat tota l’estona als calabossos del Palau de Justícia, on la seva advocada li ha comunicat la sentència. Després ha tornat a la presó de Brians, on seguirà fins que tingui algun recurs penitenciari o quedi en llibertat. La sentència es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Diverses versions dels fets
Des del gener del 2023 Alves està en presó provisional, tot i haver demanat diversos cops la llibertat. Ha tingut tres advocats i ha donat diverses versions dels fets, començant per dir que no coneixia la noia, dient després que era ella qui havia abusat sexualment d’ell, afirmant més tard que les relacions eren consentides i afegint al final que estava sota els efectes de l’alcohol. Mentrestant, la versió de la noia no ha variat gaire i diverses proves perifèriques corroboren bona part del seu relat.
Els defensors de la víctima, satisfets
La defensa de la víctima de Dani Alves s’ha mostrat satisfeta amb la sentència notificada aquest dijous. A la sortida de l’Audiència de Barcelona, David Sainz ha assegurat que estan satisfets perquè la condemna reconeix “la veritat de la víctima i el patiment”. Amb tot, ha apuntat que “evidentment” el dany no s’ha reparat i que volen estudiar a fons el text.
Sobre la pena fixada pel tribunal, Sainz ha matisat que volen valorar la sentència completa i veure si la pena imposada es pot comparar amb “la gravetat” dels fets provats. Així, esperaran a revisar la sentència amb “calma” i no ha aclarit si presentaran recurs o no.
La defensa d’Alves recorrerà la sentència
Per la seva banda, la defensa de Dani Alves recorrerà la sentència. Ho ha anunciat la seva advocada, Inés Guardiola, en sortir de l’Audiència de Barcelona. La lletrada ha explicat que han d’estudiar el text, però ja ha avançat que recorreran la sentència en apel·lació. “Segueixo creient i defensant la innocència del senyor Alves”, ha dit.
Segons ha afirmat, el futbolista ja coneix el resultat de la condemna i està “sencer”. “És una sentència llarga. Recorrerem i defensarem la innocència fins al final”, ha conclòs Guardiola. Segons ha dit, a la tarda el visitarà a la presó per explicar-li el contingut.
Els fets provats
Segons els fets provats de la sentència, la víctima va arribar a la discoteca Sutton cap a les 02.30 hores del 31 de desembre amb la seva cosina i una amiga. Alves ho va fer cap a les 02.45 hores amb un amic brasiler i tots dos van anar al reservat que feien servir habitualment, la taula número 6 de la zona VIP anomenada Moet i que tenia accés directe i exclusiu a l’anomenada suite, amb lavabo i una saleta amb sofà, nevera i televisor.
Les tres noies van estar a la sala general i cap a les 02.50 hores van accedir a la zona Moet convidades per uns nois mexicans. Alves i el seu amic van convidar dues noies a la seva zona i després van fer-ho amb la víctima i les dues acompanyants. Al segon intent de fer-les entrar a la zona reservada, les noies van acceptar. Ja eren les 03.20 hores aproximadament i les dues primeres noies convidades van sortir de la zona.
“La víctima va demanar a Daniel Alves que la deixés marxar, que volia sortir d’allà, i el processat no li ho va permetre”
Els dos homes i les tres noies van estar ballant, conversant i bevent xampany. Acusat i denunciant van ballar i parlar, però el tribunal no veu acreditat que ella toqués el penis d’Alves voluntàriament o forçada per ell. “Després d’haver-ho acordat amb la denunciant, cap a les 03.42 hores, el processat es va dirigir a la porta que dona accés a la denominada suite i va accedir al seu interior. Dos minuts després hi va accedir la denunciant”, afirma l’escrit dels magistrats.
“Un cop dins, i sense que consti acreditat ni que l’acusat introduís el penis a la boca de la denunciant, ni que aquesta accedís voluntàriament a practicar una fel·lació al senyor Alves, l’acusat va pretendre penetrar vaginalment la víctima”, relata la sentència. “Fent ús de la seva major força, la va tirar a terra, i la denunciant es va colpejar el genoll”, continua. “La víctima va demanar a Daniel Alves que la deixés marxar, que volia sortir d’allà, i el processat no li ho va permetre. La víctima, en trobar-se en aquesta situació, en aquest petit lavabo sense possibilitat de sortida perquè li ho impedia el senyor Alves, i davant l’actitud violenta que aquest mostrava, es va sentir impressionada i sense capacitat de reacció; va arribar a sentir que li faltava l’aire donada la situació d’angoixa i terror davant del que estava vivint”, expliquen els magistrats.
En caminar cap a la sortida de la discoteca, la víctima va esclatar a plorar pel que li acabava de passar i va ser atesa pel personal del local
En la sentència de 61 pàgines comunicada dues setmanes després d’acabar el judici, el tribunal no veu demostrat que Alves intentés practicar sexe oral a la víctima aixecant-la de terra i col·locant-la a la pica i d’esquena a ell. En canvi, sí que considera provat que Alves, “utilitzant la seva força física, vencent així l’oposició de la denunciant, la va col·locar inclinada sobre el vàter, on la va penetrar vaginalment amb el seu penis fins a ejacular dins d’ella, sense utilitzar preservatiu i sense el seu consentiment”. El tribunal entén que “amb això, es compleix el tipus d’absència de consentiment, amb ús de la violència, i amb accés carnal”. La resolució explica que “per a l’existència d’agressió sexual no cal que es produeixin lesions físiques, ni que consti una heroica oposició de la víctima a mantenir relacions sexuals”. I precisa que “en l’actual cas hi ha, a més, unes lesions en la víctima que fan més que evident l’existència de violència per a forçar la seva voluntat, amb el subsegüent accés carnal que no ve negat per l’acusat”.
Després de tot això, cap a les 04.00 hores de la matinada, Alves va sortir del lavabo, va deixar la víctima allà i es va dirigir a la seva taula reservada, on va agafar una copa i es va allunyar cap a una taula diferent. Uns segons després va sortir la víctima, que es va dirigir a la seva cosina i li va demanar marxar de la discoteca. Totes dues van marxar sense acomiadar-se d’Alves, però sí de l’amic d’ell.
En caminar cap a la sortida de la discoteca, la víctima va esclatar a plorar pel que li acabava de passar i va ser atesa pel personal del local, que va activar immediatament el protocol d’agressions sexuals. Mentre era atesa pel personal de Sutton al passadís de sortida, Alves i el seu amic van sortir de la discoteca ràpid cap a les 04.06 hores. Es van creuar amb la víctima i les seves amigues al passadís, però no els van dirigir cap paraula.
El consentiment
El tribunal afirma en la sentència que “el consentiment no només pot ser revocat en qualsevol moment, sinó que també cal que es doni el consentiment per a cadascuna de les varietats sexuals dins d’una trobada sexual i no consta que, almenys pel que fa a la penetració vaginal, la denunciant donés el seu consentiment, i no només això, sinó que a més l’acusat va sotmetre la voluntat de la víctima amb ús de la violència”.
El tribunal “ha aconseguit la convicció sobre els fets en haver valorat positivament la declaració testifical en l’acte del judici oral de la víctima, conjuntament amb altres proves que corroboren el seu relat”. Els magistrats consideren que en el nucli essencial de la seva declaració, la víctima ha estat “coherent i especialment persistent, no només durant tota la instrucció de la causa, sinó també en el plenari, sense que s’evidenciés en l’interrogatori la concurrència de contradicció rellevant en relació al prèviament declarat per ella en instrucció”.
“Les lesions en el genoll són producte de la violència usada pel senyor Alves per a ajupir la denunciant i col·locar-la a terra”
La sentència explica que “existeixen suficients corroboracions perifèriques que apuntalen la versió de la denunciant en el referit a la penetració vaginal inconsentida”. Així, recorda l’existència de lesions en el genoll de la víctima. “Les lesions en el genoll són producte de la violència usada pel senyor Alves per a ajupir la denunciant i col·locar-la a terra. Queda clar que la lesió es va produir en aquest moment, en haver declarat un treballador de la discoteca on van ocórrer els fets, que li va estar curant la ferida”.
El comportament de la víctima després de produir-se els fets també ha servit al tribunal per a condemnar Alves. “Comptem amb mitjans de prova suficients que acrediten l’estat de la víctima poc després d’haver sortit del bany del reservat”, diu la sentència. Finalment, els magistrats també tenen en compte l’existència de seqüeles en la víctima.
Encara que el tribunal constata que algunes manifestacions de la denunciant no coincideixen amb les proves practicades, “pel que fa al paràmetre de valoració de la credibilitat subjectiva del testimoniatge, no consta l’existència de cap mòbil espuri en la denunciant. Ni coneixia al senyor Alves, ni consta que tingués cap mena d’animadversió cap a l’acusat, ja que es van conèixer el dia dels fets, instants abans d’ocórrer aquests. No s’ha assenyalat cap causa d’incredibilitat subjectiva, cap picabaralla, enveja, gelosia o un altre motiu que la portés a denunciar uns fets que no haurien ocorregut, segons l’acusat”.
“La víctima presentava temor a denunciar els fets per les possibles repercussions mediàtiques que pogués tenir”
Afegeix el tribunal, a propòsit d’això, que “de tot el que ha relatat la víctima, dels comunicats de baixa aportats, dels informes psicològics i psiquiàtrics, es conclou que la denúncia, a priori, li portaria més problemes a la denunciant que avantatges”. I precisa: “La víctima presentava temor a denunciar els fets per les possibles repercussions mediàtiques que pogués tenir i pel fet que la seva identitat pogués ser revelada. Aquest temor podria haver-se vist confirmat ja que, segons ha estat exposat per la lletrada de l’acusació particular, recentment han denunciat la filtració de les dades personals de la denunciant”.
La sentència afegeix també que tampoc es pot parlar d’interès econòmic de la víctima, ja que “amb anterioritat a la celebració del judici la defensa ha ofert la quantitat de 150.000 euros perquè fossin lliurats a la denunciant; ella podria haver acceptat aquesta quantitat, renunciant seguidament a l’exercici d’accions civils i penals, però no ho va fer”. Va presentar un escrit al tribunal l’11 de desembre de 2023 pel qual s’assenyalava que no era desig de la denunciant percebre cap quantitat durant el procediment judicial, excepte el que es pogués establir per la sala en el cas que hi hagués sentència condemnatòria”. No consta, en definitiva, afirma la sentència, “l’existència de cap ànim espuri ni cap circumstància que permeti dubtar de la credibilitat de la víctima en aquest sentit”.
Cinc afirmacions de Dani Alves durant el judici
