L’exregidor del PSC de Sant Adrià, Juan Carlos Ramos, entrant als jutjats de Badalona el 2017. Foto: Jordi Pujolar/ACN
El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs de l’exregidor socialista de Sant Adrià de Besòs, Juan Carlos Ramos, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el condemna a nou anys d’inhabilitació per pagaments irregulars als clans de la Mina. Durant el judici, el líder del clan de ‘Los Manolos’, el ‘Tío Cristina’, i un altre patriarca, ‘el Trompeta’, ja van admetre que cobraven de Ramos a través d’una empresa pantalla per protegir de possibles ocupacions blocs de pisos de protecció oficial. Els clans de la Mina simplement penjaven cartells amb la seva signatura per generar temor, gràcies al poder i influència que tenien al barri. Per al Suprem, les proves presentades en aquest cas són “aclaparadores”.
La sentència del Suprem detalla que està més que provada la prevaricació administrativa en aquest cas, en el qual es va idear una “maniobra” per tal d’aconseguir que els clans de la Mina aconseguissin de manera indirecta l’adjudicació de la seguretat dels pisos de lloguer social del barri.
Segons el relat del Suprem, els acusats van actuar “amb evident arbitrarietat” en la seva actuació administrativa a l’hora d’adjudicar els contractes del servei de vigilància i en van ser conscients “en tot moment”. Les proves, segueix la sentència, són “abundantíssimes” i inclouen, fins i tot, la confessió de dos dels quatre acusats.
Pagaments per evitar “ocupacions il·legals”
Els fets es remunten a l’any 2012, quan l’Incasòl va acabar la construcció de 34 dels 422 pisos de protecció oficial previstos. Per evitar l’ocupació il·legal dels habitatges acabats però encara no adjudicats, el Consorci va contractar, entre el juliol del 2012 i el febrer del 2016, serveis de vigilància, adjudicats a empreses propietat de diversos clans gitanos de la Mina.
Ja en un primer moment, el Sindicat Independent de Professionals de Vigilància i Serveis de Catalunya va denunciar les adjudicacions i també la Conselleria d’Interior va interposar sancions per irregularitats en la contractació. Malgrat els obstacles, això no va impedir que el pla continués.
Entre el 2016 i el 2017 es va fer una nova adjudicació a una empresa aparentment desvinculada dels clans, però que exercia d’empresa pantalla a través de la qual els clans de la Mina encara cobraven per la vigilància dels pisos de protecció oficial, amb la connivència del llavors regidor de Serveis a les Persones i vicepresident del Consorci de la Mina.
Una renúncia que es va fer esperar
Tot i que en un primer moment Ramos no va renunciar al seu càrrec i va anunciar que recorreria la sentència, finalment el novembre del 2020 va presentar la seva dimissió. El socialista –que prèviament ja havia estat suspès de militància i apartat dels càrrecs orgànics pel partit– exercia llavors de segon tinent d’alcalde de Ciutadania i Serveis a les Persones i de responsable de les àrees d’Esports i Cultura al consistori adrianenc.
La dimissió de Ramos es va produir després que l’oposició li demanés la seva renúncia al plenari en constatar que el regidor no tenia intenció de deixar el càrrec malgrat haver estat sentenciat a nou anys d’inhabilitació. Des del consistori aleshores encapçalat per Joan Callau, en aquell ple van tancar files amb Ramos i van emplaçar la resta de grups a donar suport al regidor mentre no es resolgués el recurs presentat pel seu advocat i hi hagués una sentència ferma al respecte. Una sentència que ha arribat ara.
