Un total de 200.000 persones voldrien deixar la ciutat per marxar a zones semi-denses o rurals. Foto: Arxiu
La població que abandona municipis urbans per anar a viure a àrees rurals s’ha incrementat els darrers anys a Catalunya. Segons un estudi de l’Institut Metròpoli, l’any 2021 hi va haver 16.300 migracions d’aquesta naturalesa, no tantes com l’any 2020 en el context de la pandèmia, però encara 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015.
Tot i que minoritari dins del conjunt de canvis residencials que es produeixen a les ciutats, el flux urbà-rural (el 10,3% el 2021) va a l’alça i al voltant d’unes 70.000 persones migraran d’àrees urbanes de la regió metropolitana de Barcelona a àrees semi-denses o rurals els cinc anys vinents, això és, el 30% dels que tenen previst canviar de municipi de residència.
Alhora, si parlem de quina mena de població realitza aquest tipus de canvis residencials trobem, majoritàriament, persones autòctones (88,5%), amb una edat mitjana de 36 anys, “la qual cosa invita a pensar en famílies joves”, diuen des de l’estudi. “Busquen millorar l’habitatge i l’entorn residencia”, afegeixen.
Voler marxar
Així mateix, les migracions només són la punta de l’iceberg. Segons l’Institut Metròpoli, l’any 2022, “unes 250.000 persones residents a ciutats grans de la regió metropolitana de Barcelona, si poguessin escollir, viurien a municipis més petits, semidensos o rurals”.
