Inundació provocada pel temporal Glòria del 2020. Foto: Ajuntament de Castelldefels
Castelldefels ha patit 57 inundacions a l’últim segle. És una dada que proporciona el grup GAMA de la Universitat de Barcelona (UB) i que ha compartit al seu Observatori d’Inundacions, on es destaca que la ciutat és el municipi metropolità que més s’ha inundat entre els anys 1900 i 2020. Només és superada per Barcelona, que amb 110 episodis d’aquest tipus lidera el rànquing. Pel que fa a la comarca, Gavà és el segon lloc on hi ha hagut més riuades des del 1900 -amb 48 episodis-, seguit de prop per Sant Boi -46-, el Prat -42- i Viladecans -40-.
Aquesta predisposició a patir inundacions té a veure amb la morfologia del terreny, que és zona deltaica. Segons un estudi d’Antoni Carneros, geògraf de la UB, sobre la inundabilitat al municipi de Castelldefels, publicat a la Revista Catalana de Geografia, bona part de les àrees deltaiques de la ciutat “són zones de risc” i, per tant, potencialment inundables en cas que plogui de manera abundant. I, per acabar-ho d’adobar, que la distància entre el massís del Garraf, amb alçades superiors als 400 metres, i la línia de costa sigui tan reduïda converteix a Castelldefels en un territori “particularment sensible” a la baixada de rieres amb molt de cabal, “i de forma molt sobtada”, recorda Claudio Bracho, biòleg ambiental i membre de la plataforma Salvem l’Olla del Rei.
Per altra banda, les infraestructures i les construccions humanes no ajuden a reduir el risc. L’estudi de Carneros, en aquest sentit, apunta a l’autopista del Garraf com una “barrera física que agreuja el problema de la inundabilitat, ja que tanca les escasses sortides al mar que té l’aigua de forma natural”. “I si a això li sumem que el terreny deltaic de Castelldefels està pràcticament urbanitzat del tot, ja tenim l’escenari amb més probabilitat d’inundacions que afectin entorns habitats”, afegeix Bracho, que recorda que el ciment és impermeable i que, per aquesta raó, “bona part de l’aigua de pluja no és absorbida pel sòl”. I què provoca això? Doncs que el sistema de clavegueram quedi saturat en cas de pluges torrencials; fenòmens que, per altra banda, cada cop seran més sovintejats al Mediterrani causa del canvi climàtic.
D’aquesta manera, la tendència natural a inundar-se del terreny sobre el qual descansa Castelldefels i la poca planificació urbana condemnen els barris més propers al mar a patir riuades cada cert temps.
Des del consistori recorden que s’han portat a terme obres per millorar les infraestructures hidràuliques. De fet, el març de l’any passat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va comprometre’s a dedicar cinc milions a construir una estació de bombeig d’aigua de pluja al carrer Aragó, el que ha de minimitzar les inundacions a la ciutat.
La importància de l’olla
Per tot plegat, els ecologistes defensen la preservació de l’Olla del Rei com un element que ha d’alleugerir els problemes d’inundabilitat. Sobre aquesta qüestió, l’Ajuntament ha presentat al·legacions per “millorar” la proposta de la Generalitat per ampliar l’àrea protegida al Delta, a través de les zones ZEPA, on ha estat inclosa l’Olla del Rei. Entre altres, proposen ampliar les voreres al seu voltant de 9 a 14 metres, una decisió que Salvem l’Olla ja ha denunciat, ja que, segons sostenen, destruiria flora i fauna sensible de l’espai natural.
