Foguera

Tot i que algunes de les dones acusades de bruixeria van ser absoltes, d’altres van morir a la forca o cremades. Foto: Pexels

Més enllà de les crítiques que ha generat la notícia que el Parlament de Catalunya indultarà aquest dimecres les dones que entre els segles XV i XVIII van ser jutjades per bruixeria al territori, el cert és que el fenomen de la caça de bruixes és un tema cabdal de la història catalana.

Han passat vora dos segles i mig des de l’última acusació penal a una dona per pràctiques d’aquesta mena. De totes maneres, i segons expliquen especialistes com la historiadora Silvia Federici, les acusacions de bruixeria, encara avui dia, es produeixen a països com Kènia, on quan hi ha males collites o problemes socials s’assenyala les dones de ser-ne responsables per la seva vinculació amb el dimoni. Alhora, les investigacions històriques determinen que les acusacions de bruixeries sempre han estat relacionades amb la persecució de la dissidència.

Judicis al territori de l’actual regió metropolitana?

Habitualment associem aquest fenomen històric al Pirineu o a la Catalunya interior. Tanmateix, al que avui entenem per regió metropolitana també es van produir judicis a dones.

Beatriu Llopis vivia a la Barcelona de mitjans del segle XV. Segons apareix a la revista Sàpiens, va ser jutjada per bruixeria dues vegades. En una primera ocasió pel veguer de la ciutat, el 1436, i en una segona, entre els anys 1454 i 1455, pel tribunal inquisitorial de Barcelona. Els dos judicis van acabar bé per a Llopis: en el primer va ser alliberada sota fiança i en el segon absolta.

Això és el que diuen els textos de l’època del seu cas: “Beatriu Llopis, habitant de Barcelona, portada per l’esperit diabòlic, sense temor de Déu ni del càstig temporal, hauria fet invocacions als dimonis, tenint-los com a familiars, fent-los fumigacions, adoracions i altres actes de latria reservats únicament per a Déu”.

Altres dones com Anna Vila i Campàs no van tenir tanta sort. La inquisició va condemnar-la el 1730 a “assots, desterrament i a demanar perdó” per haver actuat com a bruixa. La Miquela, que vivia a Sant Feliu de Llobregat, va ser executada el 1578. Com ella, moltes dones van acabar a la forca o cremades.

Tot i que les primeres caceres de bruixes daten de 1419, els processos al territori metropolità van començar el 1500. Així mateix, no va ser fins al 1730 que es va produir el darrer judici per bruixeria a la zona.

Pel que fa al nombre de casos, segons l’estudi de Sàpiens, a tota la regió metropolitana van tenir lloc 102 judicis d’aquesta mena, xifra que no contempla les acusacions de bruixeria que no van arribar a judicialitzar-se. Al Barcelonès i al Vallès Oriental va ser on més casos hi va haver, 34, mentre que al Maresme va ser on menys se’n van registrar, només un. Al Baix Llobregat van ser cinc i al Vallès Oriental, 28.