Un treballador netejant el carrer amb aigua freàtica. Foto: Blanca Blay / ACN
L’Ajuntament de Barcelona limitarà el reg a la “supervivència” i només amb aigua no potable, en el marc de les mesures que inclou el protocol per situació de sequera en fase d’emergència. Segons ha indicat el consistori, es regaran 150 àmbits amb arbrat a tota la ciutat. Tots els serveis de neteja que requereixen aigua es mantindran només amb ús d’aigua freàtica i continuen sense aigua les fonts ornamentals de la ciutat.
El consistori també indica que els serveis municipals han reduït un 60% l’ús d’aigua potable respecte de la situació de normalitat. Les mesures han entrat en vigor aquest divendres, després que el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DGOC) hagi publicat la resolució que fa efectiva l’entrada en fase d’emergència per sequera als 202 municipis del sistema Ter-Llobregat.
Una situació “molt greu”
La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge, Laia Bonet, ha recordat que ja és el quart any de “sequera continuada” i ha considerat “molt greu” la situació. Cal continuar treballant per “maximitzar l’estalvi d’aigua i millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua a la ciutat”, ha afegit.
Bonet ha recordat que es tracta del quart any de “sequera continuada”. Foto: Blanca Blay / ACN
Bonet ha subratllat que Barcelona “ha fet els deures” tant per l’estalvi del consum de la ciutadania com pels mateixos serveis municipals. “Hem de continuar treballant tots, ciutadania, comerços, turisme, serveis municipals i tots els sectors de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona estarà al costat de tothom acompanyant en els nous escenaris”, ha indicat.
Les restriccions per emergència
El decret limita la dotació d’aigua en alta, és a dir, la que compta el consum domèstic, el comercial i industrial i el dels serveis de la ciutat, a 200 litres per habitant i dia a tots els municipis afectats. Barcelona s’ha situat de mitjana el 2023 en 172 litres per habitant i dia, per això, en aquest moment, no es preveuen afectacions vinculades a l’abastament de la xarxa d’aigua potable de consum de la ciutadania, segons apunta l’Ajuntament.
Per altra banda, a partir d’ara no es farà cap mena de reg amb aigua potable. Només es mantindrà el reg de supervivència allà on es pugui fer amb aigua freàtica, tal com marca el decret de l’Agència Catalana de l’Aigua. En fase d’emergència, com ja es fa actualment, no es faran plantacions en noves àrees verdes, en noves urbanitzacions i tampoc substitucions d’arbres.
Actualment, l’Ajuntament de Barcelona ja fa arribar aigua freàtica a un total de 25 espais verds per al reg de supervivència de l’arbrat, que se sumen a tots aquells espais que tenen canalització d’aigua freàtica i n’és el reg habitual. En la fase d’emergència, s’ha establert una priorització del reg per garantir salvar part de l’arbrat, que alhora exerceix una funció mediambiental i de salut molt important pel que fa a la mitigació de la contaminació, les temperatures i com a zona de confort de la ciutadania especialment durant els mesos d’estiu.
A partir d’ara es regaran amb aigua freàtica 125 àmbits més, fins a arribar a 150 espais amb reg de supervivència amb aigua no potable en una primera fase. Els equips municipals continuaran treballant per ampliar el nombre d’espais on es fa arribar aquesta aigua.
D’altra banda, a partir d’ara no es podran regar els horts urbans amb aigua potable. Això pot afectar un total de 349 horts escolars i 190 horts comunitaris i socials que a partir d’ara no es podran regar.
La neteja urbana, en aquesta fase d’emergència, es manté amb ús exclusiu d’aigua freàtica no potable per netejar carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars. El servei de neteja ha organitzat una xarxa de 28 camions nodrissa que alimenten d’aigua freàtica els vehicles més petits de neteja amb més capacitat de mobilitat sobre el terreny. Aquestes cisternes mòbils es distribueixen per diferents punts de la ciutat en 3 torns de treball. Aquests mateixos punts també nodreixen els vehicles de parcs i jardins que fan tasques de reg.
En l’actual fase d’emergència també es mantindran sense aigua les fonts ornamentals, els llacs artificials i altres elements d’ús estètic excepte els refugis de fauna en perill d’extinció o destinats a la recuperació de les espècies autòctones que es reompliran amb aigua freàtica.
Pel que fa als centres esportius, es redueix el 25% de les dutxes disponibles a tots els vestidors de les instal·lacions esportives municipals. A més, es prohibeix l’ús de dutxes als equips federats després dels entrenaments i només es podran fer servir les dutxes després dels partits. D’altra banda, de forma progressiva, se substituiran les aixetes rentamans que no tinguin polsador temporitzat, s’instal·laran airejadors en les dutxes i aixetes que no en disposin i es reforçarà la informació per a tots els usuaris i usuàries de les instal·lacions.
El consum dels serveis municipals
Actualment, els serveis municipals consumeixen el 5% del total d’aigua que es consumeix a la ciutat, un 26% correspon al sector comercial i industrial i el 69% restant al consum domiciliari. De mitjana, durant tot l’any 2023 a la ciutat s’han consumit 172 litres per habitant i dia si ens fixem en la dotació en alta (domèstic, comercial i industrial, serveis municipals) i 99 litres per habitant i dia si ens fixem en el consum domiciliari, una xifra alineada amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. Respecte de la situació de normalitat, l’Ajuntament de Barcelona ha rebaixat en un 60% l’ús d’aigua potable en els serveis municipals.
L’abastament d’aigua a Barcelona té majoritàriament un origen superficial provinent de les conques dels rius Ter i Llobregat per a l’aigua potable, i del subsòl per a l’aigua no potable, que és l’aigua freàtica que es fa servir en determinats serveis municipals.
Restriccions d'aigua en 202 municipis: el Govern declara l'emergència per sequera
