L’Arnau Galindo, durant una de les seves actuacions. Foto cedida
Ningú no hauria d’enterrar mai el seu fill. Però perdre’n un en un accident a milers de quilòmetres de casa, en un país desconegut i sense rebre gairebé notícies és el tràngol que va viure la Rocío Alises amb la mort del seu fill Arnau Galindo, de 27 anys, en un accident de trànsit a l’Aràbia Saudita ara en fa dos.
L’Arnau era un ballarí professional gavanenc que havia estat contractat a Riad i que un fatídic 16 d’octubre del 2021, mentre gaudia d’una excursió en 4×4 pel desert amb els seus companys, va estimbar-se per un barranc. Aquell dia, des de Gavà, a 6.000 quilòmetres de distància, la Rocío es va sentir malament. “Vaig pensar que l’Arnau s’havia enfadat amb algú”, recorda aquesta gavanenca, que encara no sabia que començava el llarg camí del dol pel seu fill, per recuperar-ne el cadàver –cosa que va trigar dos mesos– i per saber què va passar aquell dia al desert.
Malgrat que el conductor del tot terreny va ser jutjat i condemnat a presó, les famílies dels joves morts a l’accident mai van rebre cap informació oficial del judici. I tot i que ara s’obre la via privada, a través de la qual els familiars poden obtenir una compensació econòmica –el dia d’avui no n’han rebut cap–, amb prou feines li arriba a la Rocío informació des del país àrab. Tal com obliga la llei saudita, la dona va haver de contractar un advocat d’aquell país, el qual encara no ha enviat ni una còpia del procés judicial a les famílies dels joves morts. “Es limita a dir-nos ‘paciència’”, diu la Rocío.
Un document en àrab
I només després d’insistir i fer de “corcó”, com repeteix diverses vegades aquesta mare gavanenca, des de l’ambaixada espanyola a l’Aràbia li van trametre un document en àrab clàssic de sis fulls amb un resum de tot el procés, que va poder traduir gràcies a un conegut. “Allò no eren documents oficials”, lamenta la Rocío, que es confessa “desesperada” per conèixer la veritat judicial de la mort del seu fill i, d’aquesta manera, poder tancar una etapa.
Mentrestant, la Rocío es consola parlant de com era l’Arnau. L’últim any abans de morir, tots dos havien estat molt units. “El meu fill es va anar acomiadant aquell any”, reflexiona la Rocío dos anys després de la pèrdua del seu fill. “Em va ballar al pati, em va ensenyar les seves coreografies, vam anar a muntar en globus… M’ho mereixia com a mare, va ser un any increïble”, recorda, emocionada, la Rocío.
Aquest és l’únic moment de flaquesa en l’entrevista que es permet aquesta mare, que traspua vitalitat. Sense anar més lluny, la Rocío ha mantingut contactes amb l’Ajuntament per instal·lar en algun racó de la ciutat una escultura, que ja li ha dissenyat un amic, en record del seu fill i en reconeixement de la dansa, a l’art i la cultura. I, per altra banda, l’octubre de l’any passat va organitzar un acte de record a l’Arnau a Àtrium Viladecans, on van participar artistes com Amanda Digón –del musical Malinche de Nacho Cano– o Estefanía del Pino –del musical Mamma Mia–, entre molts altres, que no es van voler perdre l’homenatge al ballarí gavanenc. “El vam treure alegre, com era ell”, apunta la seva mare, que recorda una frase molt il·lustrativa que li va dir el seu fill poc abans de l’accident: “Viu, sigues feliç i viatja”.
