Arribem a primera hora del matí a l’Ajuntament de Granollers, pugem les escales i trobem Josep Mayoral assegut a la recepció del departament de l’alcaldia entre diferents treballadors. L’alcalde ens rep amb un somriure i ens convida a entrar al seu despatx per començar una conversa que anirà al gra. Durant l’entrevista assegura que el PSC encara té moltes propostes per posar en marxa a la ciutat i qüestiona algunes crítiques que li arriben des dels partits de l’oposició.
Àlex Sastre (JxCAT) diu que el seu govern ha fomentat un personalisme centrat en vostè, el qual, segons el cap de l’oposició, resta protagonisme a la ciutadania. Té raó?
Jo crec que passa exactament el contrari. Aquesta és una ciutat i aquest és un govern que parla amb la ciutadania i que té un projecte col·lectiu. De fet, tota la trajectòria que hem fet en aquests anys s’ha basat en el diàleg permanent amb la gent.
En tot cas, creu que els últims anys, voluntàriament o involuntàriament, la seva figura ha eclipsat el projecte del PSC a la ciutat?
La ciutat funciona d’una manera nítida i clara, i ho fa a partir d’aquest projecte col·lectiu que hem forjat moltes persones de manera conjunta. En cap cas es tracta de quelcom personal, ja que el nostre projecte, fins i tot, va més enllà de les sigles polítiques i té la ciutat i els ciutadans com a grans protagonistes.
Els resultats electorals que ha aconseguit els últims anys han estat aclaparadors. Com s’explica que hagi aconseguit mantenir la majoria absoluta quan arreu de la comarca i del país es tendeix a la màxima fragmentació del vot?
Jo no em pregunto mai això. El que ens limitem a fer és vestir projectes, buscar espais de trobada i mirar que tot plegat sigui factible. Però, en tot cas, potser ho explica aquesta vocació i voluntat de diàleg permanent. Aquí parlem de persones, de projectes i de compartir històries per intentar avançar plegats.
Com es tradueix a la pràctica aquesta retòrica?
El nostre despatx és al carrer i a les places, perquè és on podem parlar amb la gent. D’aquesta manera és com millor identifiquem els problemes i com, després, definim millors solucions.
Després de tants anys de govern socialista a Granollers, el preocupa que el projecte que vostè lidera es pugui desgastar?
Si he decidit tornar-me a presentar és precisament perquè m’hi ha empès la gent. Estic convençut que la ciutadania, en aquests moments on hi ha tants interrogants, aposta per gent que sigui capaç de posar sobre la taula els problemes, així com els mecanismes i els camins per trobar conjuntament solucions. Per tant, tenim un projecte sòlid i ferm, el qual té un vincle evident amb la trajectòria de la ciutat en els darrers anys, però sobretot és un projecte de futur. I aquest fet queda clarament definit en la configuració de la llista del nostre partit, ja que hi ha una generació jove que està al centre. És evident que es tracta d’un projecte amb molt present però encara amb més futur.
“El nostre projecte va fins i tot més enllà de les sigles polítiques”
Sastre diu que vostès es limiten a “mantenir el que fins ara han aconseguit sense arriscar ni ser ambiciosos per no generar controvèrsia”.
Afortunadament, la ciutadania opina exactament el contrari. El nostre govern pren riscos i decisions, mira cap endavant i fa apostes decidides en diferents àmbits com la mobilitat o el medi ambient. Un clar exemple n’és la futura construcció del centre de radioteràpia al costat de l’Hospital de Granollers. En aquest cas, estem parlant d’un projecte de deu milions d’euros que convertirà l’Hospital en un espai capdavanter en l’atenció oncològica.
Segons una enquesta de Junts per Granollers, el 54% dels veïns i veïnes de la ciutat no recorda cap gran projecte que s’hagi engegat a Granollers els últims 36 anys de govern socialista. Què en pensa, d’aquesta xifra?
Doncs miri, jo convido els enquestats a passejar pel carrer Anselm Clavé i els seus entorns, així com pels 70.000 metres quadrats continus de zona per a vianants. Jo crec que els ciutadans parlen a les urnes, no a les enquestes.
Com qualificaria la relació del govern amb els grups de l’oposició durant aquests últims quatre anys?
Correcta. Nosaltres parlem amb tothom i, en tot moment, ho fem amb franquesa.
Els grups de l’oposició, per exemple, van decidir abandonar el Consell de Seguretat l’any 2016 per la “manca de participació” que els oferia l’Ajuntament.
Era un Consell que pràcticament no tenia funcions, perquè la gran feina en aquesta ciutat, afortunadament, es fa a les comissions informatives, les quals, a diferència d’altres municipis, es plantegen d’una manera sistemàtica i permanent.
En tot cas, creu que han tingut prou en compte l’oposició, en general?
Jo crec que l’hem tingut molt en compte, i només cal repassar les actes dels plens municipals per veure que ha sigut així. En tot cas, hi ha un manual, no escrit o de vegades escrit, que estipula que quan hi ha un govern amb majoria absoluta, l’oposició ha de dir que aquest no és participatiu. Treballar amb manuals està bé, però els manuals, de vegades, acaben desmentits per la realitat.
Sastre assegura que hi ha hagut una tendència per part del govern a reunir-se amb actors principals de la ciutat sense l’oposició per tractar temes que s’haurien de debatre al Ple.
Insisteixo. Si algú agafa un manual i el va repetint, pot acabar pensant que es convertirà en realitat, quan només hi ha molta imaginació. Aquest és un govern participatiu amb les institucions i amb la ciutadania. Per exemple, hi ha pocs municipis que facin una reunió de comissió informativa de l’àrea territorial cada setmana, on fins i tot es repassin les llicències d’obres.
Parlant de grans temes de ciutat, recentment hi ha hagut polèmica per l’estació de mercaderies perilloses, que per ara es manté aquí. Han fet tot el possible per aconseguir una solució millor, la qual per altra banda fa anys que prometen?
Hem fet tot el possible i més. L’estació de mercaderies ha de desaparèixer de la ciutat i anar a la Llagosta per una raó molt senzilla: si volem fomentar el transport de mercaderies, és imprescindible que el ferrocarril vagi per una línia d’ampli europeu i aquest sistema no existeix a Granollers. Per tal d’avançar en aquest tema, cal que es posin d’acord dos governs: la Generalitat i l’Estat, perquè estem parlant de competències d’aquestes dues administracions. En aquest sentit, el que fa l’Ajuntament de Granollers és posar el tema permanentment sobre la taula i insistir. Però es necessita que actuïn els dos governs que tenen competència per fer-ho. Potser val la pena que tothom recordi on estan les competències perquè, de vegades, sembla que s’obliden.
Un altre dels temes recurrents d’aquest mandat ha estat la reivindicació de la plataforma Integració Ronda Sud per pacificar el trànsit d’aquesta zona. Sembla que no s’hi ha actuat fins que hi ha hagut protestes veïnals.
Aquesta és la sensació que algú està interessat a donar. Però l’Ajuntament ha sigut molt clar reivindicant el tema clau en aquest assumpte: l’eliminació del peatge de l’AP-7 per evitar que els vehicles que utilitzen aquest espai de pas per evitar el peatge puguin anar directament cap a Barcelona. I tot el que fa referència a les anàlisis sobre les conseqüències de la Ronda Sud ha sigut un punt que ha estat sempre present en el nostre diàleg amb la Generalitat. De fet, les reivindicacions de la plataforma Integració Ronda Sud van ser entregades per aquest alcalde a la Generalitat, que és l’entitat competent en aquesta carretera.
Repassant l’hemeroteca, tampoc ens podem oblidar de la tragèdia arran de la mort de la veïna Vianca Alejandra Roca, el cadàver de la qual es va trobar al riu Congost. La seva família ha denunciat en reiterades ocasions que se sent desemparada per l’Ajuntament. Què li contesta?
Que no ho poden dir. Saben perfectament que l’Ajuntament ha estat al seu costat i que hem sigut els primers en qualsevol mena d’acció i en qualsevol mena d’itinerari per tal de donar suport a la família. Ho saben perfectament.
Si és així, com s’expliquen les declaracions dels familiars de la víctima?
Jo em limito a dir que ells saben perfectament la relació, fins i tot personal, que han rebut per part del regidor de Seguretat i de Participació, el qual havia estat precisament educador de la Vianca.
Parlant de crítiques, des de l’oposició també se li ha retret manca de cooperació entre Granollers i els municipis veïns. Suposo que tampoc ho compartirà.
Vostè sap que hi ha un servei d’autobusos compartit entre diversos municipis? El primer que ha fet aquest govern cada vegada que ha començat un mandat ha sigut reunir-se amb els governs de tots els municipis que envolten la nostra ciutat. I en aquestes trobades, hem buscat punts en comú i hem elaborat plans d’actuació conjunts.
Quins?
No és casualitat, per exemple, que en la programació teatral que es fa des de Granollers s’inclogui també Canovelles. Com tampoc és casualitat la feina que fem conjuntament al voltant del Circuit de Montmeló. Hi ha una feina permanent de diàleg amb els municipis veïns perquè no podria ser d’una altra manera. Aquesta ciutat és la suma de les persones que hi viuen, més enllà dels termes municipals. I si vol que li doni més dades, li diré que el 50% de les vendes que fan els comerciants de Granollers són amb gent de fora de la ciutat. Per tant, el lideratge en aquest àmbit és clar i sòlid.
“Els ciutadans parlen a les urnes, no a les enquestes”
Què en pensa de la reivindicació que proposa unir el Vallès Oriental i el Vallès Occidental?
No és el moment de parlar de noves institucions, però sí de crear projectes compartits. En aquest sentit, hem formulat la necessitat d’avançar en la definició de projectes estratègics com, per exemple, que els dos Vallesos treballin conjuntament per garantir la connexió ferroviària entre els seus municipis.
Parlem de les eleccions del 26 de maig. Creu que revalidarà la majoria absoluta?
Nosaltres no fem mai aquesta mena d’apostes, ens centrem a treballar per explicar la nostra feina i, alhora, per fer una proposta de cara als pròxims anys buscant afrontar i resoldre els grans problemes de la ciutat.
Què li ha quedat pendent per fer a Granollers?
Milers de coses, perquè si no fos així, no estaria aquí. Les ciutats són vives i els problemes són també evidents. En aquest sentit, el nostre projecte té com a eix essencial lluitar contra les desigualtats i fer ciutats que no deixin ningú enrere, apostant pel civisme i la convivència.
En el cas de Granollers, fins a quin punt creu que el judici al Procés pot influir en els resultats de les municipals?
Sempre hem estat presents en espais de reconstrucció de ponts i d’eliminació de trinxeres. Per tant, passi el que passi, continuarem estant al costat del diàleg.
Parlant del Procés, en el cas del referèndum de l’1-O tornaria a actuar de la mateixa manera?
Jo he actuat sempre a consciència.
Vostè va ser un dels alcaldes del PSC, si m’ho permet dir així, més amable amb el referèndum. Va agradar la seva postura al partit?
Això no m’ho pregunto. Jo soc l’alcalde de Granollers i reflexiono al voltant del meu pensament i dels meus compromisos amb la ciutadania, buscant sempre aquest camí de grans acords.
Segueix defensant el dret a decidir?
Segueixo defensant que només des del diàleg i l’expressió de tothom podem avançar.
Si el maig revalida l’alcaldia, podríem estar davant del seu últim mandat a l’Ajuntament?
Mentre tingui força i suport i el projecte tingui la vida i la vitalitat que té, jo estaré aquí.
