Àlex Sastre ens cita a primera hora del matí a la Fonda Europa de Granollers. Durant una llarga conversa, el candidat de Junts per Granollers es reivindica com a aire fresc davant un alcalde Mayoral que va començar a l’Ajuntament quan ell encara no havia ni nascut. Assegura que té opcions de retallar distàncies al PSC perquè el debat nacional i el posicionament de Mayoral sobre l’1-O, diu, li pot passar factura.
Vostè diu que “tot a la ciutat gira entorn de la figura de l’alcalde”. Creu que aquesta dinàmica ha anat a més durant aquest últim mandat?
A Granollers sempre s’ha tendit cap a un personalisme. Fins i tot el mateix alcalde ha dit que quan fa un acte la gent el para pel carrer i li diu ¡Mayo no nos dejes!. Quan en una ciutat la gent es manifesta així, vol dir que aquesta ha quedat reduïda a una sola persona. La ciutat funcionava abans de l’alcalde actual i funcionarà després d’ell. El que no podem fer és reduir una ciutat com Granollers, que és capital de comarca, a una sola persona. Per aquest motiu, nosaltres proposem que el protagonisme deixi de ser de l’alcalde i torni a ser del conjunt de la ciutadania.
L’exemple que acaba de posar no es pot interpretar com una mostra de confiança dels ciutadans envers l’alcalde?
Jo reconec a l’alcalde la feina que ha fet. Porta gairebé 36 anys a l’Ajuntament i durant aquest temps ha aportat moltes coses. Però em sembla que no és un signe de salut democràtica que la gent percebi que si una persona marxa o deixa les seves funcions, s’enfonsarà la Porxada.
També li hem sentit dir que l’acció actual del govern és “conservadora” i que està “desgastada” pel pas dels anys. Creu que aquesta sensació és compartida pels veïns i veïnes de Granollers?
Això ho sabrem el 26 de maig, però sí que és cert que, quan converso amb persones de diferents espais de la ciutat, em diuen que hi ha moltes coses que es podrien fer a Granollers i no es fan. És per això que jo dic que el govern és conservador, perquè després de tants anys a l’Ajuntament corres el risc –i crec que així està passant a Granollers– que la teva acció es limiti a mantenir l’statu quo actual i no et focalitzis a buscar les potencialitats de la ciutat, a arriscar i a ser ambiciós.
Li preguntem perquè veient els resultats de les últimes eleccions municipals, sembla que el suport dels granollerins a Mayoral és aclaparador…
Nosaltres som demòcrates i, per tant, no podem fer una altra cosa que respectar els resultats electorals. Ara bé, no els comparteixo. En aquest cas, segueixo estant en desacord amb la majoria de gent de la meva ciutat, perquè penso que hi ha un altre projecte més ambiciós, com és el nostre, que vol ressaltar la capitalitat de Granollers. A més, s’han de tenir en compte moltes coses per analitzar uns resultats electorals.
Quines?
El PSC destaca constantment que la gent valora el seu programa, però el vot és més complex que això, o més simple si ho mires des d’una altra banda. En unes eleccions municipals té molt pes el coneixement de la persona que encapçala la candidatura i, en aquest cas, estem parlant d’una persona que fa 36 anys que treballa a l’Ajuntament. De fet, jo encara no havia ni nascut quan ell va començar.
“La ciutat funcionava abans de Mayoral i ho farà després d’ell”
Tenint en compte tot això que diu, per què creu que poden retallar distàncies al PSC a les eleccions del 26 de maig?
Per diversos motius. Durant aquest mandat, hi ha coses a nivell de gestió que l’equip de govern no ha fet bé i que es comencen a visualitzar, les quals tenen a veure amb el que dèiem abans: és un govern que no arrisca, que intenta que es faci poca política a la ciutat i que Granollers sigui gestionada però no liderada. A més, nosaltres vam fer una enquesta entre els ciutadans i gairebé el 54% no recorda cap projecte que s’hagi fet els darrers 36 anys a Granollers. Això vol dir que la població no percep una transformació de la ciutat. Però a banda de tot això, hi ha altres factors que depassen la política granollerina i que segurament seran elements clau de cara a les eleccions municipals.
A què es refereix?
Al posicionament de l’alcalde respecte de l’1 d’octubre i a tots els fets anteriors i posteriors a aquest dia tan assenyalat.
Diria que Mayoral va ser un dels alcaldes del PSC més amables, si em permet l’expressió, amb el referèndum…
Va ser una amabilitat, deixi’m que li digui, de postureo. Una vegada més, l’alcalde va fer el joc d’amagar la bola i intentar agradar tothom. Però quan parlem d’un fet com el procés que ha patit Catalunya, no es pot ser ambigu. O s’està a favor de la democràcia o no s’hi està. Aquí no hi ha termes intermedis. I en el cas del referèndum sí que vam sentir declaracions, perquè fent declaracions l’alcalde és el rei. Però a l’hora de la veritat, per la via dels fets, no vaig veure cap gest contundent per part seva.
Repassant l’hemeroteca, vostè va dir que es va presentar a les eleccions del 2015 “amb un punt d’inconsciència”. Ara se sent més preparat?
Sí, és evident. Quan s’empren qualsevol aventura, en aquest cas política, hi ha d’haver un punt d’inconsciència, perquè si poséssim tots els elements sobre la taula i ho valoréssim des d’un punt de vista estrictament racional, potser moltes coses que fem no les faríem. Potser a mi em sortiria més a compte dedicar-me a alguna altra cosa i segurament tindria menys disgustos, però també menys satisfaccions a la llarga. Per això deia que tenia un punt d’inconsciència. Pensi que tenia 31 anys i ara en tinc 35. A més, he sigut pare i això m’ha canviat interiorment. Però evidentment em sento més preparat perquè conec més la ciutat i amb el meu equip som capaços de mirar més enllà del que ho fèiem fa quatre anys, ja que això és una tendència natural que et dona l’experiència. Ara bé, entre ser un novell i passar-se 36 anys a l’Ajuntament, hi ha un punt intermedi.
Amb quins partits es plantejaria un pacte per desbancar Mayoral de l’alcaldia?
Començaré per dir-li amb quins partits no em plantejaria cap pacte: Ciutadans i PP. A partir d’aquí, pactaríem amb les forces que donin suport al dret a l’autodeterminació de Catalunya, que estiguin a favor de l’alliberament dels presos polítics i que, a més, siguem capaços de posar-nos d’acord en un projecte de ciutat.
Com qualifica la relació de Mayoral amb els grups de l’oposició?
La relació a nivell personal i a nivell polític ha sigut correcta, però també perquè aquest equip de govern té una oposició que no se la mereix. Nosaltres ja sabem que tots els punts que aniran al Ple s’aprovaran perquè tenen majoria absoluta. I en aquest sentit, malgrat que l’oposició ha sigut molt constructiva i participativa, l’equip de govern no ha sabut respondre amb una actitud generosa. I no parlo de dialogar ni d’escoltar, perquè en aquests àmbits no tinc cap mena de queixa. Els ha faltat tenyir les seves propostes de la voluntat dels altres grups polítics.
El 2016, els diferents grups de l’oposició van decidir retirar-se del Consell de Seguretat per la “manca de participació”, deien, que els oferia l’Ajuntament. S’han sentit menystinguts durant el mandat?
Aquest fet és un clar exemple dels efectes negatius per a la salut d’una ciutat d’una majoria absoluta tan perpetuada en el temps, ja que s’acaben produint aquestes situacions. En aquest cas, el que va succeir va ser que l’equip de govern va convocar una reunió amb botiguers i cossos de seguretat sense tenir en compte la participació de l’oposició. Aquesta actitud denota un menysteniment de les forces polítiques que no governem la ciutat i, per aquest motiu, vam decidir abandonar la comissió.
Aquest “menysteniment” s’ha repetit al llarg del mandat?
Sí. Per exemple, el juliol del 2017 vam tenir coneixement que l’alcalde havia convocat una reunió amb gent del món de l’empresa i de la promoció econòmica per parlar sobre com veien la ciutat. Durant el Ple, li vam demanar informació sobre aquesta trobada i la seva resposta va ser que l’havia convocat com a alcalde i que els temes que s’havien tractat eren una qüestió seva. Per tant, aquí s’està utilitzant la institució per tenir reunions amb agents de la ciutat sense notificar-ho, tal com està estipulat que s’ha de fer en aquests casos. Nosaltres creiem que aquesta no és la manera correcta de fer les coses, però no deixa de corroborar el que parlàvem abans. L’equip de govern no vol que es faci política perquè, si això passa, es genera un debat, hi ha moviment i pot sorgir un desgast. I en aquest sentit, prefereixen tenir la ciutat anestesiada.
“Aquest equip de govern té una oposició que no se la mereix”
Precisament un tema que genera debat és el trasllat de l’estació de mercaderies perilloses, un projecte que s’arrossega des de fa anys. Què faria vostè, en aquest cas?
Començo pels aspectes que no s’han fet. Tots estem d’acord a criticar l’existència d’aquesta estació de mercaderies i l’incompliment del projecte estipulat, el qual determina que l’estació ha de sortir d’aquí i anar a la Llagosta. En aquest sentit, l’alcalde fa molts anys que no ha fet els deures, perquè no ha complert amb la seva funció, la qual consisteix a assegurar que es compleixen els projectes que afecten la ciutat. I si em pregunta què faria jo, doncs precisament seria el contrari del que ha fet Mayoral. És a dir, aconseguir que aquests acords s’executin.
Un altre dels temes més recurrents d’aquest mandat ha estat la reivindicació de la plataforma Integració Ronda Sud per pacificar el trànsit d’aquesta zona. Creu que l’Ajuntament ha actuat correctament en aquest cas?
No. L’Ajuntament no ha fet res fins que la plataforma s’ha posat en marxa. El que no pot fer l’equip de govern és desatendre els aspectes que històricament arrossega la ciutat com si ells passessin per aquí i res no anés amb ells. Si l’alcalde hagués arribat al govern municipal fa quatre anys, podria entendre que li vingués tot de nou, però no és el cas. Aquí s’hauria d’haver començat a actuar molt abans i, com que no s’ha fet, el problema que hi ha ara és que tenim veïns que ja n’estan fins als nassos d’aquesta situació i s’han començat a mobilitzar de forma insistent. I ha sigut a partir d’aquest moment quan des de l’Ajuntament s’han posat les piles i han actuat.
En diferents ocasions ha deixat clar que és clau el reforç d’aliances amb altres municipis de la comarca. Creu que actualment hi ha una manca de cooperació en aquest sentit?
Sí, li poso un exemple molt pràctic: el Pla d’Habitatge de Granollers, el qual finalitza allà on acaba la ciutat. I això no té cap sentit, perquè algunes de les poblacions del seu entorn formen part del seu continu urbà. És a dir, quan vas pel carrer, sense adonar-te’n, passes a ser a Canovelles, les Franqueses o la Roca. Per aquest motiu, creiem que no és lògic que a una banda del carrer hi hagi un Pla d’Habitatge i a l’altra banda un altre. I el mateix passa amb el servei d’escombraries. Nosaltres apostem per una cooperació real que es basi a arribar a acords pel que fa a equipaments i serveis, i no limitar-se a celebrar esmorzars i reunions amb els equips de govern dels municipis del voltant.
Si mirem el futur més pròxim, quina seria la seva primera decisió si arribés a l’alcaldia?
Com a gest inicial, em posaria en contacte amb el president de la Generalitat per fer-li saber que Granollers estarà al servei del Govern de Catalunya en la defensa de l’autodeterminació i dels drets civils i polítics. I aquesta gestió també serviria per posar-nos al dia amb els temes que la Generalitat té pendents amb la ciutat, com la Ronda Sud o les escoles bressol.
I si finalment es tornés a quedar a l’oposició, es plantejaria la seva continuïtat al capdavant del projecte de Junts per Granollers?
Jo em plantejo la meva continuïtat, si no és cada dia, cada dos per tres. [Somriu]. Però és evident que després de les eleccions és el moment de fer una valoració i veure què és més convenient. La meva aspiració no és en cap cas perpetuar-me a la política. Sóc professor i m’agradaria tornar a la docència, tot i que ara entenc que tinc un compromís amb Granollers i amb la política. Però si els ciutadans creuen que jo estaré millor dedicant-me a una altra cosa que a la meva ciutat, ho faré sense cap mena de mania.
