La Sala del Civil del Tribunal Suprem ha reconegut en una sentència el dret de tres dones a ser indemnitzades amb un total de 210.000 euros per haver-se contaminat d’amiant rentant la roba dels seus marits que treballaven a l’empresa Uralita. Segons el tribunal, “Uralita hauria d’haver mantingut una diligència extrema en atenció a un risc previsible enfront tercers aliens a la relació laboral, però que manipulaven la roba dels treballadors”. Aquesta decisió obre la via per a noves reclamacions en la jurisdicció civil de tercers afectats per l’amiant, encara que no fossin empleats d’Uralita.
Segons aquesta sentència, la responsabilitat no és únicament la creada per la utilització d’un producte com l’amiant en l’àmbit del treball, sinó en “l’omissió de la diligència extrema que hauria d’haver tingut Uralita pel risc previsible” i “el perill creat pel material empleat”. Per tant, el Suprem ja no analitza si Uralita va complir la normativa laboral en matèria de prevenció de riscos per la manipulació de l’amiant, sinó si va actuar en relació amb tercers “amb la diligència exigible una vegada que, a partir dels anys 40, va tenir major coneixement del risc que suposava l’exposició a la pols de l’amiant”. Segons el Suprem, “l’empresa no ho va fer i per això ha de pagar les indemnitzacions”.
El mateix tribunal ja va dictar una sentència el juny passat en la qual obligava a l’empresa Uralita a pagar el corresponent recàrrec de les pensions d’invalidesa i viudetat per als treballadors que van emmalaltir amb l’amiant, entenent provat que la companyia va infringir les mesures de seguretat i higiene.
Aquella sentència va generar jurisprudència per als treballadors inclosos en la demanda ara resolta, de manera que el que veritablement fa el Suprem és indicar-los que han d’intentar acollir-se a aquella doctrina, en l’àmbit del Social.
