Diumenge dia 3, l’N-150 al seu pas per Cerdanyola s’omplia de gent i activitats. Foto: Blanca Blay/ACN
Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’N-150, la principal carretera de la comarca del Vallès Occidental, té un volum de vehicles i un tipus de mobilitat que provoca problemes de soroll a causa del trànsit i actua com a barrera dins dels municipis per on passa, en lloc de connectar-los. A més, no està preparada per acollir desplaçaments a peu o bicicleta entre els municipis.
És per això, i amb l’objectiu de connectar el Vallès Occidental amb Barcelona a través d’una via que posi el protagonisme en els vehicles no motoritzats, que el passat diumenge dia 3 es presentava el pla d’acció RiConnect. Un projecte que proposa millores per a la connexió entre Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac, per tal donar més protagonisme al transport públic i a la mobilitat activa.
Una via dedicada a les persones
Aquest pla, liderat per l’AMB, ha comptat amb un procés participatiu que precisament acabava el passat dia 3. Una jornada en la qual l’N-150 es va tallar al trànsit a l’alçada de Cerdanyola i es va omplir d’activitats, zones de joc i tallers per “demostrar com la ciutadania pot ocupar l’espai públic”, deia Jordi Sànchez, vicepresident de polítiques urbanístiques de l’AMB.
De fet, en aquesta línia, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, apuntava que el projecte RiConnect ha de servir per transformar l’avinguda del Vallès en una via metropolitana “dedicada a les persones”. Mentre que Jose María Osuna, alcalde de Ripollet, parlava de millorar la connexió i Xavier Garcès, alcalde de Barberà , apostava per acabar amb “l’egocentrisme de Barcelona”.
Una carretera més amable
Segons explicava Judith Recio, arquitecta de l’AMB, a través del procés de participació s’ha fet una diagnosi “compartida” i, a partir d’això, s’ha pensat una estratègia per transformar l’avinguda. D’una banda, amb més verd, i de l’altra, amb uns espais adjacents millorats. Per exemple, amb locals de planta baixa i més comerç al seu voltant.
Una aposta per fer la via més “amable” i “inclusiva”, deia Recio, però a llarg termini. Encara que a curt o mig termini es podrien fer accions més petites com fer un carril bici segregat o un estudi de mobilitat per analitzar de quina manera es pot reduir la mobilitat amb vehicle privat i promoure una connexió a peu o amb transport públic.
