Secret. Aquesta és la paraula que millor defineix les negociacions que s’estan duent a terme entre els diferents partits de Barberà per aconseguir l’alcaldia del municipi. Els resultats electorals han provocat molts canvis en el mapa polític de la ciutat i el consistori comptarà amb forces polítiques que mai no havien format part del Ple. El PSC, amb Ana del Frago al capdavant, va tornar a guanyar les eleccions al municipi amb 3.282 vots i sis regidors, però perdent-ne tres respecte als comicis del 2011.
Plataforma Ciutadana per Barberà (PCPB), de Sílvia Fuster, va millorar els resultats i va aconseguir 2.545 vots i cinc regidors, cosa que fa pensar que si els pactes amb els altres partits són positius, l’alcaldia se la disputaran entre dues dones.
Els altres grans guanyadors de la jornada van ser Junts per Barberà (2.221 vots), ERC (1.416) i Recuperem Barberà (1.298), que fins ara no tenien representació al consistori i que han passat a tenir quatre regidors en el cas de Junts per Barberà i dos en el d’ERC i Recuperem Barberà.
Sens dubte, la patacada més gran se la van emportar el PP, CiU i ICV-EUiA, que han perdut dos regidors cadascun i, en el cas dels convergents i els ecosocialistes, es queden fora del Ple.
POSSIBLES ACORDS
Gairebé cap de les forces polítiques barberenques volen desvetllar com estan anant les negociacions per investir el futur alcalde de la ciutat. Totes s’estan reunint entre elles per prendre decisions, però cap vol avançar res per evitar que es torcin els acords.
L’aritmètica es presenta complicada, però un pacte entre PCPB, ERC i Junts per Barberà els donaria la majoria absoluta per desbancar de l’alcaldia el PSC. Tot i que encara no han anunciat cap acord, els tres partits afirmen que es comprometen a fer “un acte de responsabilitat política pel canvi que reclama la ciutadania, basant-nos en la confluència de programes i en el respecte i reconeixement mutu, així com en els valors de transparència, participació i justícia social”.
A més dels pactes, també han cobrat importància els no-pactes, els quals, a part del PSC, també haurien pogut potenciar altres partits. En aquest cas, l’alcaldia seria per al PSC, que hauria d’arribar a acords puntuals per decidir-ho tot.
